dimecres, 19 de novembre del 2008

Ja ha començat!!!


Sé que hi ha molta gent, a qui no li agrada el fred i que el troben desagradable. A mi m'agrada, això de poder fer coses i no suar com un porc o com una porca en el meu cas.
Doncs si, ja ha arribat el fred i també el tant esperat inici de temporada. Masella va començar la temporada l'altre setmana, però no vaig pujar perque sabia que com que no obrien tots els remuntadors, les cues serien espantoses. Però, aquesta setmana ja no em podia estar, saber que es podia anar i no fer-ho em neguitejava, ja havia oberts els telecadires, així que no podia ser tan espantós, tot i que no hi havia cap altra estació que obrís, per a molta gent la temporada no comença fins el pont de la constitució, encara que aquest any amb un saltet en tindrem prou, no caldrà un pont per passar-lo. Aquesta és la pinta que tenia la Tossa, impressionant. Si voleu veure més fotos, aquí teniu l'enllaç.
Els nens, no anaven a pujar, tenien coses rares i "rollos" que cada cop entenc menys, però és la seva vida i ja s'ho faran. I anava a pujar sola, com altres vegades, però com que amb la Yolanda ens quedava pendent anava a dinar al restaurant d'Urús, que l'home ens havia portat el dia que ens haviem perdut pel bosc de Comaoriola, doncs la vaig trucar per proposar-li, que jo pujava a Masella i que si volia, després podiem anar a dinar a Urús, perque la Yolanda no esquia. I va dir que si.
Després d'unes quantes baixadetes, gaudint com una camella, tot i que pel meu gust havia massa snows, són com una plaga. I evidentment no tots, però si que hi ha molts de molt mal educats i que no tenen ni "puta idea" de com cal comportar-se en una pista d'esquí i evidentment són els que tampoc no saben comportar-se fora. Vaja, com els que van sortir diumenge al Telenotícies vespre vanagloriant-se d'haver donat positiu al control d'alcoholemia que havien fet els mossos a Montcada a les set del matí. A mi amb vint anys em passa això! i només de pensar amb la bronca que tendria a casa, s'em passa de cop la "taja". Doncs, al que anava, que sempre em passa el mateix i acabo fent una entrada més que llarga.
Després d'unes baixadetes i la cerveseta a la terrassa de la cafeteria, vam anar a dinar al "Racó d'Urús", fantàstic i meravellós, el restaurant molt maco i acollidor, no vol dir nyonyo i romàntic, que anant amb la Yolanda no toca això. I el menjar boníssim i el preu? normal.
Però, no tot anava a ser tan idílic, a la baixada, una caravana d'aquelles històriques, tres hores per fer un recorregut que amb una hora es fa, però que hi farem!.
Ja sé que amb tanta gent amoïnada per la crisi, patint per que no el despatxin de la feina ( jo m'incloc, en aquest punt no hi ha ningú sa i estalvi), per si pujen les hipoteques i tot i els sous no pujen i jo fent un post frívol i d'anar a gastar, però si hi ha crisi a la carretera no es notava i a pistes ja us ho diré al final de temporada.
No sé si li pot interessar a algú, però aquest any és l'any del centenari de l'esquí a Catalunya i a La Molina els dies 13 i 14 de desembre es farà una prova de la Copa del Món d'esquí Alpí femení.

dilluns, 10 de novembre del 2008

Aparteu les criatures!!!!


Sóc un ogre o millor un yeti molt i molt dolent, a la vista de la foto. La gallega, que és una veina de l'escala, de qui ja faré un post sencer, perque dona per això i més, diu que, segons paraules seves: " Me causa respeto". La Maria, que és la que ve a fregar a casa, declara: " Me da miedo".
La meva mare, quan es vol treure del damunt alguna trucada d'aquestes que et volen vendre coses, els diu: "Mi hija no me deja".
Aquestes són algunes de les coses que sé, però i tot el que no sé. Suposo que deu haver algú, que ja sé qui és, pensa que sóc imbecil i amb aquest si que m'enfado, però és també el que menys m'importa. Un amic, em preguntava un dia, si ell feia cara de tonto, pel que la gent li deia i les boles que li intentaven colar.
Normalment no crido, només tinc el volum una mica fort quan parlo, però això no és una raó per fer por. Si faig por, vol dir que hi ha mooooooolta gent que no se m'acosta per por. M'importa un borrall el que pensi la resta, però sóc molt tafanera i aquestes coses em fan gràcia, mira, no ho puc evitar.
La meva àvia, sempre deia: "Qui diu les veritats, perd les amistats", no es tracta pas d'això. Simplement, d'aquella impressió que tenen els altres de nosaltres i que evidentment no és pas certa. Pobre del que s'atreveixi a dir el contrari! Que no sap amb qui se les ha!

dijous, 6 de novembre del 2008

Dime de qué presumes, y te diré de qué careces

Ja fa uns dies que el volia fer, però que si ara una cosa i ara una altra, m'han anat passant els dies.

Buscava al google, si havia manera de trobar una frase en català que tingués el mateix significat que la frase castellana que fa de títol. Si existeix, no la vaig trobar. Però si que vaig trobar un blog, que parla d'economia, ja sabeu que no és el meu tema i a mi la única economia que m'interessa i entenc, i no sempre, és la meva. També sabeu que la psicologia barata i els psicòlegs tampoc no m'agraden, per allò, d'algú que sempre t'està estudiant i analitzant tot el que fas i dius.

Doncs bé, al blog: www.elblogsalmon.com, més que res per dir d'on he tret això, vaig trobar el que jo volia explicar i com que ho explica millor que jo ho hagués fet! Perquè enganyar-se?. Diu: " Mark Goulston nos advierte de los problemas que puede acarrear la ignorancia emocional, que consiste en la confusión en la percepción sobre los demás y nosotros mismos. Esto provoca un importante problema a la hora de relacionarte con los demás.

Ocurre cuando...

Crees que eres...pero eres

- Seguro de ti mismo........arrogante

- Divertido..........................inapropiado

- Con ideas asentadas......obstinado

-Apasionado......................impulsivo

- Fuerte..............................intransigente

- Detallista.........................tocapelotas

- Tranquilo.........................pasivo"

Ara vaig a dir la meva, he posat aquesta foto i ho explico, perquè com que sé que sóc una mica rara, els protagonistes del títol, per a mi, són com un foc d'artifici, que ens deixen a tots bocabadats, però després res de res.

Deixant de banda la inteligència emocional i la ignorancia emocional, perque són temes que tracta la psicologia d'empresa i el curset que ens van fer d'això va ser un pal. Del que realment vull parlar, és d'aquells que van pel món dient que són molt segurs i que ho tenen tot molt clar, quina sort que tenen, oi?, perque jo no tinc res clar i mai estic segura de res, tampoc és que sigui una cagadubtes, això tampoc! Quan em fan una pregunta, la meva resposta preferida és: " Ai, no sé".Però el que m'ha fet pensar, és el perquè van proclamant als quatre vents aquesta supremacia i llavors em va venir al cap la frase que fa de títol: "Dime de qué presumes y te diré de qué careces". Tots coneixem algú, que fa aquestes afirmacions, jo per aquí no passaria, això és així i ja està. Després, analitzes la situació i veus que encara estan pitjor que una mateixa i que si fos veritat, hauria de ser l'amo del món.
El dubte, ens fa pensar i l'error, conèixer més coses. Quan algú diu la màxima, "Jo em sento molt segur de mi mateix", tremola, perquè molt probablement com diu un amic meu, serà un dèbil mental i quan es declaren apassionats, ja sé que és lleig, però m'els imagino follant a l'estil Atracción fatal i m'entra el riure.
Ens han venut la pel.lícula de que cal ser una persona segura de si mateixa i dir-ho, però em sembla que els no tan segurs, tímids i una mica cagadubtes són més "grans" i genials que els que es creuen tan megasúperguais. Així que: Qui s'apunta al Ai, no sé?

diumenge, 2 de novembre del 2008

Ha arribat el fred!

Dilluns encara feia calor i tothom pensava que tornariem a menjar les castanyes i els panellets en màniga curta com els últims anys. Però no! dimarts la temperatura va començar a baixar i dimecres a les muntanyes, va caure la nevada de l'any, a la resta de Catalunya ha plogut a bots i barrals. Fred, neu i ja frisàvem! Jo em mirava els meus esquís i feia uns dies que pensava que volia comprar-me una Wii, però en arribar el fred les prioritats van canviar! Si el que realment necessito són unes botes noves d'esquí. Sé que aquesta entrada és frívola i superficial i més amb els temps de crisi que corren. Les trucades amb els amics yetis es van materialitzar ràpidament! Has vist com neva a Masella? Perque si, anem a esquiar a Masella. I ahir, amb tots els elements de la natura en contra, vam pujar cap a Masella a treure'ns el forfet de temporada, a gastar-nos els calés. Amb una alegria!. Cotxes carregats amb esquís i botes i cap amunt! Jo els vaig agafar per deixar-los a la botiga dels nois per fer soles, cantells i encerar. Però un cop allà, no ens vam poder estar de posar-nos les botes i amb els esquís a l'espatlla pujar per Isards un tros per poder fer la primera baixadeta de la temporada. El mateix paisatge que diumenge passat vaig caminar en màniga curta encara, ahir era ben nevat. Tots els cims de la Cerdanya estaven nevats. Vam saludar a tothom que s'havia de saludar i em la feina feta ja vam tornar a baixar, sense escatimar la parada habitual al bar de Ribes a fer el bocata, amb més salutacions als del bar i anar a la pastisseria a comprar encenalls de xocolata.
Per cert, no erem els únics sonats, l'aparcament de Comaoriola era ben ple de gent.