En el post anterior, us vaig parlar de la Fira de Santa Llúcia i la Mireia en un dels comentaris, em va preguntar com vaig saciar les meves ganes compradores. Doncs, aquí sota podeu veure en que m'havia tret ja el dissabte les ganes compradores. Les meves flamants botes noves, amb això, ja vaig saciar les meves necessitats de gastar. També dir que era una necessitat, encara que amb aquestes coses tot és qüestió de prioritats. Ja sabeu tots, que sóc frívola i superficial i que així és el meu blog, tot banalitats. Per mi era una prioritat canviar-me les botes.
Les velles, pobretes, m'han donat grans dies d'esquí i he disfrutat molt amb elles i també han viatjat amb mi a Tignes i Zermatt, però de finals de la temporada passada, en un instant vaig notar que la bota dreta ja no agafava com ho feia fins feia deu minuts, vaja, el que es triga en pujar en el telecadira i em vaig resistir fins dissabte passat, que pobretes demanaven si us plau la jubilació, perque el peu ja no anava subjecta i patien perque no podien fer bé la seva feina i l'esquí derrapava per la pista.
Així, cap a quarts de tres, vaig dir als nens que anava a la botiga dels nois a comprar-me unes botes noves, a la qual cosa, em van dir que m'esperés a plegar, però jo sóc toçuda vaig dir que no, que així també les podria provar una estona i ja les tindria estrenades i no ho faria tot un dia sencer. Xorrades, volia anar sola i sense comitiva, no et pots anar a comprar una cosa així amb tot el comitè al darrera i opinant, sóc rara, ja ho sé.
I aquí les teniu, que més puc dir, que ja les vaig estrenar i agafen el peu que és una passada, són més dures i un pèl més altes, mil.límetres, però es nota. Segons els entesos, com més nivell d'esquí, més dura ha de ser la bota i els de la botiga, que ja saben com esquia una servidora, ja no em van deixar emprovar d'altres models més tous i dels que em vaig provar, aquestes em vaig quedar. Ah! i van folrades de felpa, per que encara siguin més calentones i no passi gens de fred. A què són xulis? Ja sé que són una mica de disseny, amb la carcassa semi-transparent, però sent unes Rossignol, ja se sap. Espero i desitjo que em donin les mateixes alegries que les velles Lange. Però quina entrada més profunda que acabo de fer!, eps que en tinc algunes de mig embastades, que no són tan serioses.