El Dol

Quan va arribar a casa, al contestador va trobar un missatge torbador. Era de la residència on tenien reclosa a la seva mare, només deia:" Truco de la Llar per a gent gran El nou despertar, només volia informar-li que l'estat de la pacient és més deteriorat i es va deteriorant cada cop més. Quan senti aquest missatge posis en contacte amb nosaltres ràpidament. Que tingui un bon dia".

Amb aquest missatge, qui pot acabar de tenir un bon dia! Ja li havien esguerrat la resta del dia. Va decidir que s'aproparia a la residència a veure que passava i que volia dir "deteriorat". A la residència només tenien el seu telèfon i per tant no havien trucat segur a cap dels seus germans. Quan va arribar,li van dir que perquè havia trigat tant! Collons que haguèssin trucat al mòbil, que amb el que pagaven ja podien trucar-li. Tot seguit, li van deixar anar la noticia que ja es temia. "Ho lamentem molt, però la seva mare no ha pogut superar la crisi que ha patit"

Ja feia hores i aquella gent volien buidar l'habitació, perque dona mala imatge a l'establiment, I que es pot esperar d'una residència de vells i malalts terminals, que surtin sans i estalvis?.

Calia preparar-ho tot, trucar als seus germans primer i després el dol. La seva mare era de les que deia que a un enterrament cal anar de dol i que volia que anèssin de dol al seu.

Així que a tot el merder calia afegir que no tenia res de color negre.

Es va recordar d'aquella paret d'una tintoreria on anunciaven que tenyien roba en un temps rècord. Va buscar una sasmamrreta vella i uns pantalons i va anar fins a la tintoreria. però només en quedava l'anunci pintat. Així, doncs, no li va quedar més remei que anar a comprar-se roba negra. Amb les ganes que tenia!

VERGONYA AL.LIENA

Per Nadal, va anar a un país de l'Àfrica sub-sahariana a passar uns dies de vacances. Hi va anar amb unes amigues i va deixar el seu flamant novio de feia pocs mesos a Barcelona.

Per tots i totes, sobretot per totes, és sabut el perquè són famosos els homes de raça negra, tot i que jo, davant la meva ignorancia em quedo amb l'autòcton que el conec i com es diu en castellà, más vale malo conocido....

Doncs, quan va tornar i en retrobar-se amb els amics del novio, aquests, que no tenen pèls a la llengua li van preguntar que si la fama que s'atribueix als mascles de raça negra era certa, que si havia tingut l'ocasió de poder comprovar-ho. I l'altra, sense encomenar-se ni a Déu ni a sa mare, els respon que si, que el xofer de l'autocar els hi va ensenyar, que passa?, va tot inclòs en el paquet quan fas la reserva?. Imagino en el programa, visita a les capitals, estada a les platges, begudes no incloses, inclou l'observació dels genitals del xofer de l'autocar, pagant taxes a l'arribar a destí es podrà tocar.

Llavors va explicar com havia anat la cosa, ella amb les tres amigues, van demanar al xofer que una nit les portés de festa als llocs on va la gent d'allà, que no fossin llocs per turistes i així ho van fer. El xofer va portar un amic, i amb les quatre tontaines van anar a sopar i de copes gratis. Va arribar un punt de la vetllada, en el que dues van decidir que ja tenien prou de pagar i van tornar a l'hotel i ella i l'altra amiga van continuar amb els autòctons del país i és a partir d'aquí on tot es transforma, perque sembla ser que els dos homes els van proposar d'anar a la platja, oh! què bonic! i les dues com a tòtiles van acceptar d'anar a passejar per la platja a la nit. Ella, com si es tractés d'una innocent i virginal donzella, va relatar els fets. Estava a la platja amb el xofer sense fer res, quan de sobte, perque com que era de nit i l'home era negra, no es veia res, va notar com per art d'encanteri al palmell de la seva ma apareixia un objecte més gruixut de l'habitual que feia uns instants no tenia. Ui! Que és això va exclamar? I aquí va acabar la cosa, ella li va dir que a Barcelona tenia algú i que no volia fer res.

Fins aquí, el relat dels fets, ara venen les conclusions:

1. Es pensa que sóc idiota? Està insultant la meva inteligència!
2. Per tothom és sabut, que vol dir anar a la platja a la nit, no es va a la platja a mirar els estels i sentir com trenquen les onades, que ja tenim una edat!
3. Potser sóc rara! però a mi, sense buscar-ho, mai no m'ha aparegut una cosa d'aquestes a la mà!, encara com no va dir, que no sabia com li havia aparegut a la boca, amb l'excusa de que no es veia res!
4. Que no havia fet res de res amb el senyor! i a mi, que m'importa? Si és així, confirma la meva teoria de que és una escalfabraguetes.
5. Qui amb dos dits de front, explica això als amics del novio i els diu que el novio no en sap res.
6. Les separades i divorciades i no "singles", que vol dir solter/a, amb el seu comportament escalfabraguetes i de "perro del hortelano", de vegades em fan avergonyir de ser dona.
7. Ho sento, no hi ha fotos!

VERGONYA

Com cada dissabte, des que comença l'hivern vaig pujar a Masella. L'hora de pujada fins ara ha estat la dels senyors, per si hi ha algú que li costa d'entendre, vol dir que sortiem de casa meva a les 9, però a partir d'aquesta setmana això s'acaba i matinarem per ser-hi a dos quarts de deu per posar-nos-hi a les 10. La pujada va ser distesa, després d'haver assumit la decebedora actitud d'un amic, ja podiem parlar més relaxadament. Tot i saber que les condicions meteorològiques no anaven a ser les millors, som gent de costums i el dissabte toca pujar a Masella. Pluja, boira i neu també, impressionant tot plegat, tranquils, les carreteres molt netes i sense necessitat de cadenes. Un cop arribats, primer que res cal esmorzar, entrepà, cerveseta i aquí pot variar segons els gustos, jo un tallat amb la llet natural, els altres dos, el seu carajillo, a mi no m'agrada el carajillo. Ara ja estem a punt per començar la jornada. En Q. agafa les seves classes amb el seu moni, en M. i jo a estones fem de guardespatlles o altrement dit fem també com el Guadiana, ara hi som amb ells, ara no. Però aquest dia a més es va "acoplar" una altra amb un molt baix nivell d'esquí. Ens estàvem divertint, tampoc no es podia pujar a la cota alta perque la visibilitat era nul.la, així que en M. i a mi ja estava bé per on anàvem fent de guardespatlles. Vam passar al davant, per fer un tros seguit i esperar al final. Però no va poder ser, en aquell moment, aquí la narradora, que baixava eufòrica i pletòrica per la pista perquè s'havia tret les ulleres que estaven entelades i veia d'allò més bé, no va continuar exactament per la pista i qualsevol altre dia no hagués passat res, però amb la quantitat de neu caiguda i la que queia, el tou de neu als marges era considerable, per la qual cosa, en notar que entrava en neu verge i que es sentia frenada i sense poder rectificar, es va fotre una nata d'aquelles que fan història, va quedar colgada en mig metre de neu. QUINA VERGONYA! amb tot el públic que tenia. És de suposar que la nata va ser espectacular, perquè el moni dels seus amics va baixar corrent a preguntar-li si s'havia fet mal, ella va respondre que en principi no ho semblava, però en el fons ella sabia que s'havia fet molt mal, el seu orgull i amor propi estava ferit. Com que afortunadament hi ha molta neu, El Pou de glaç, que és la negra d'aquella banda era oberta i en bones condicions i la van poder fer un parell de cops, això va fer que el seu amor propi s'enlairés una mica.

Van continuar amb la seva jornada pujant i baixant i passant fred, està clar, tot i que no pas tant com es pensaven. Ella, havia quedat amb en Juan de Luz de Gas, que de fa unes setmanes fa un programa de ràdio pel blog, que el trucaria per parlar en el programa, ja feia dies que li havia demanat i en els altres programes tampoc ella no podia ser a casa, coses de l'hivern, però com que li feia il.lusió de participar al programa del Juan, li va dir que ella el trucaria. I així ho va fer, per no fer esperar gaire els altres dos, va fer la trucada mentre pujava en el telecadira, de manera que havia vegades que no acabava de sentir bé que li estava dient, els altres dos rient, perque com que no tenen ni punyetera idea de que és un blog, els semblava estrany que estés parlant amb algú que no coneix, però que per contra es coneixen prou bé.

Així, doncs, aquesta és la imatge que es veia quan feien l'entrevista en el blog de Luz de Gas. Fins aquí, tot seria normal, calia escoltar l'entrevista, el que va fer quan va arribar a casa i QUINA VERGONYA! altre cop, entre entrevistes serioses, de persones que escriuen blogs amb problemes reals, seriosos i que saben escriure i parlar, estava ella amb el seu blog banal, frívol i superficial dient que estava pujant en un telecadira i tant contenta i amb la preocupació que amb la càmera de fotos compacta que s'ha comprat i que porta sempre a la butxaca de l'anorak, no li queden les fotos igual que amb la réflex, però que sense ella tampoc no podria fer les fotos de les jornades d'esquí. Com sempre, Juan molt educat.

Però la VERGONYA, no acaba aquí, i ara només en fa un apunt i queda pendent per una entrada més seriosa, la vergonya al.liena i la vergonya que li fan sentir de ser dona, algunes dones amb el seu comportament escalfabraguetes, però això serà una altra entrada.

MESURES CAUTELARS

De feia anys sempre anaven al mateix bar, de fet era l'únic que era obert a aquelles hores. Al principi, era un bar normal amb la particularitat de que era el lloc on anaven a petar la fauna més estranya del poble i com no ells dos també i això encara feia la imatge més rara si cabia.

Un local que en els seus bons temps havia estat de ben segur un restaurant amb força clientela i que durant un temps quan ells hi anaven també. Però la gràcia que tenia, era que a partir de certa hora allà es juntaven els borratxos i marginats de la societat. El tio del bar era un mestre en no tenir merders i es limitava a dir només si o no.

De cop, la tendència del local va canviar, la direcció del local va passar d'unes mans a unes altres i aquí va començar la caiguda sense aturador del lloc. La clientela va canviar, en el mostrador-nevera, van passar de tenir butifarrons, callos i anxoves a tenir butifarrons ressecs amb una capa blanca i iogurts pascual que no necessiten nevera, però que allà hi eren, i ja finalment a només haver els iogurts que no els cal el fred.

Al darrera de la bar, cada vegada que anaven hi havia gent diferent. Es van asabentar que sempre eren els mateixos. Van començar a veure coses rares, en aquell local segur que es tancaven negocis que no eren gaire legals, ells que sempre havien anat a col.legis de monges i capellans! Es veurien enmerdats en alguna tangana?. No era probable.

Un dia, en passar per davant i ja de lluny van veure els mossos amb gossos inclosos al local, ells ja s'ho ensumaven.

Pels contactes que tenien amb el món de la judicatura van saber que estaven avisats. Després d'aquest incident van anar algun altre cop, fins que un bon dia o una bona nit, en arribar a la porta, es van trobar amb la persiana baixada i el bar tancat amb un cartell que posava: "Tancat com a mesura cautelar"

No sé que em passa!

Si no fos que encara està de vacances, diria que és cosa de la feina. Però, d'uns dies ençà, està neguitosa, no sap que té. Quan està a casa és com un animal engabiat, però quan és fora la cosa tampoc no millora gaire.

Es troba tan revoltada que fins i tot dorm malament. Fa activitats per cansar-se, com si talment es tractés d'un nen petit.

Potser ja ve de lluny, perque ja fa uns dies que es va llevar, va anar a fer el pipí, va engegar la cafetera, es va prendre el cafè i quan va anar a mirar l'hora al rellotge, encara no eren ni les tres. Va tornar al llit fins que va sonar, aleshores si, el despertador a dos quarts de set.