QUINA IL·LU!!!!

Avui torno a fer una entrada de l'excursioneta del cap de setmana, feia dies que no ho feia, però tots tornem un dia o altre als nostres orígens.

Diumenge vaig anar a Núria, ja està feta la sortida a Núria d'aquest any, una cosa enllestida. Com que matinar, el que es diu matinar per sortir d'excursió no ho faig, doncs no es podia fer la pujada per Queralbs i no trobariem el marcòlic groc, la flor emblema de Núria, però si que es podia anar desde Fontalba, si ja sé que la pista és un pal, però, i ja sé que estic repetint molt però, més que anar a Núria, la gràcia és el camí, que és un passeig preciós. En teoria, per fer això només es trigaria com a molt dues hores. Nosaltres després de tres hores i 104 fotos vam arribar, és clar, si fas 104 fotos i t'entretens no pots arribar en menys temps, amb tantes "floretes" i aigua baixant per tot arreu. Com es pot anar més despressa?. Fóra poc menys que un sacrilegi, trigar menys.

Entre tantes fotos, hi ha un munt de floretes i paisatges, que ja posaré en una presentació de diapositives. Havia flors i flors i flors i més flors i encara més flors que haviem vist, també havia vaques i vaques, pujant per la pista amb el cotxe, que sempre dic el mateix, al cotxe li pot passar qualsevol cosa a qualsevol lloc, però si us plau, que mai hagi de dir a la feina que he fet un parte i he de portar el cotxe al planxista perque un remugant li ha fotut una coça. Doncs això, a més de vaques, també cavalls, amb els seus poltres, tot molt bonic i bucòlic. Tots pasturant en llibertat i armonia. Si, ja paro, que sóc de Barcelona i em moro de calor i aquestes coses les portem molt endins.

104 fotos després vam arribar a Núria, vam dinar al prat del llac esquivant pilotes i nens, quin munt de gent, famílies senceres amb cotxets de nens i tot! Els cremalleres baixaven ben plens i de gent que puja caminant tampoc no ni faltava pas!

La tornada havia de ser ràpida i sense entretenir-se, que ja ho haviem fet a l'anada, així que la càmera guardada a la motxilla i sense aturar-se, era la consigna. Així va ser, fins que ens vam trobar aquesta cosa tan bonica, ens va fer trencar el ritme i parar a fer no sé pas quantes fotos, li deuria fer com 20 o 30, perquè li agradava que el miressin i el pipip d'enfocar la càmera i el shric del disparar la foto l'atreia cap a nosaltres, va baixar fins el corriol i va venir fins a deu metres. Imagineu si era tranquil·la i confiada la bestia que em va donar temps de treure la càmera, canviar l'objectiu i encara pensar com volia la foto. La bestiola tan panxa i jo nerviosa a més no poder, que algunes fotos m'han sortit borroses, el teleobjectiu i la bestia movent-se pel camí, si ho sé, monto el trípode!!!

Amb l'alegria d'haver trobat aquesta bestiola vam continuar, no sense trobar-nos una colla de cavalls al mig del camí, que no ens deixava passar. Sempre fan respecte, els cavalls tan grans i amb aquells ulls que et miren de costat.
I com que ja era tard, que això té l'estiu, pot ser tard, però encara és clar de dia. Ja baixant per la pista amb el cotxe vam trobar una daina espantadissa, aquesta si, al mig de la pista.
El marcòlic, no el vaig veure, però vaig veure un munt de coses!!!!

I A SOBRE AIXÒ!

Les fotos són una merda, ho sé, però estava tan emprenyada i tenia pressa perque feia tard a treballar i les he fet a corre-cuita, les he d'ensenyar, primer aquí i després al "encargado".

M'explicaré, això de les fotos és el cotxe i el garatge on guardo el cotxe. Per poder aparcar cada dia i no haver d'estar més de mitja hora donant voltes em toca pagar i no poc. A Barcelona una plaça d'aparcament de lloguer és impossible de trobar per menys de 118 euros, però fins que no s'inventin els cotxes desmontables i que els puguis reduir i pujar a casa, a molts barcelonins ens toca rascar-nos la butxaca. Fins aquí, el motiu de perque tinc el cotxe en un garatge.

Quan aquest matí he arribat a buscar el cotxe, m'he trobat tots aquests paperets al voltant del cotxe i al damunt, us preguntareu tots? Què són aquests paperets? Doncs no són ni més ni menys, que els paperets de les bombetes, si aquells petards per nens, que es tiren a terra i peten fent, pam!

Resulta que no és el primer cop que em trobo merdes al damunt del cotxe. Sembla ser que just allà, hi ha un forat al sostre d'uralita, si és uralita d'aquella que ja no es fabrica perque amb l'amiant que "portava" i encara porta hi ha molta gent que està malalta dels pulmons.

Sé segur que el noi que aparca el cotxe a la meva dreta no és el que deixa totes les merdes perque el seu cotxe també les rep i el nen aquest té el cotxe sempre immaculat, a més que porta "espoilers" i llantes esportives i tot això, que és algú que té una cura del seu cotxe impressionant, no com jo. Però encara que jo no estigui tot el dia netejant el cotxe, si que m'emprenya i molt que hi hagi algú que des que m'he canviat el cotxe, sembla ser que me la té jurada. A la setmana de tenir el cotxe, quan vaig anar a posar els esquís, em vaig trobar amb una ratllada d'aquelles de mala llet, que es fan a propòsit, amb clau o qualsevol altre estri semblant. Ara, quan vaig trobar les bombetes al cotxe i al terra, també va aparèixer una rascadeta a l'altra porta del cotxe. Hi ha coses que són inevitables, com les rascades als paraxocs, però les fetes a mala hòstia em fan emprenyar i molt.
He de guardar el cotxe a un garatge, perquè a Barcelona és impossible aparcar al carrer, i si pago i el garatge és vigilat vull no trobar-me aquestes sorpreses, vull que arreglin el forat del sostre i deixi d'escolar-se l'aigua de pluja sobre del cotxe, el rento poc, però la llei de Murphy, es compleix de forma religiosa, no vull que el sostre sigui un calaix de compost orgànic i tampoc no vull trobar-me més ratllades al cotxe, té tres mesos i ja en té més que l'altre quan tenia ja dos anys.
Demà dissabte, aniré i li diré al senyor vigilant per enèssima vegada que posin remei al sostre i sobre les ratllades no sé pas com enxampar al cabró que m'ho fa, però el que tinc clar és que: La Venjança és un palt que es serveix fred"

I NO N'APRENEM!!!

Si, ja sé, sembla que faci molt que s'ha acabat la temporada d'esquí i si ho mirem fredament, no fa pas tant, fa un mes justet. Això no vol dir que m'hagi quedat a casa els caps de setmana, ni parlar-ne! No he fet entrada de cada sortideta, perquè... ha hagut altres coses que m'han cridat l'atenció, no ha hagut res prou remarcable de ser explicat, malgrat això no sigui el més important en les meves entrades, ja ho sabeu, puc fer un post de la tonteria o anècdota més xorra i insignificant, no he tingut temps(per culpa de la feina). Bé, ara no faré un post donant excuses dels motius pels quals no he fet entrades de les excurisons que he fet. Explicaré la sortida d'avui i "punto-pelota".

Ahir a la nit vaig quedar amb la Yolanda per fer l'excursió avui diumenge, havia de ser una de curteta i fàcil, perquè ella volia tornar a casa, si podia ser per dinar, però ja se sap que l'hora de dinar pot ser molt laxe i fàcil perquè jo estava rebentada perquè el divendres vespre em van portar a casa els dos nebots petits (2 anys i mig i 8 mesos) i clar, dormir, el que es diu dormir, entre poc i gens i després tot el dissabte davant i darrera dels nens, jugant, fent-los volar i totes aquestes coses que fem les tietes solteres. De manera, que un cop els nens van ser transferits de nou als seus pares, no podia amb la meva ànima, volia anar a dormir aviat, però al final a les dotze, quarts d'una, bona hora per llevar-se a les set, tenint present el dia abans i que tota la setmana havia anat arrossegant-me i amb la pressió pels terres i a base de cafès. El més assenyat hagués estat no anar d'excursió, però el seny, no és potser una de les meves virtuts i jo d'excursió que toca i a la muntanya hi falta gent.

Doncs, la Yolanda em va preguntar si havia pensat alguna cosa i jo que estava per pensar ous frescos! li vaig dir que ella anés pensant, molt eficient ella, em va enviar dos arxius de dues excursions. Vaig posar una condició, compte amb la calor que fa, que els llocs propers a Barcelona pot fer molta calor i segons com xafogor, el que jo més por li tinc. De les dues excursions proposades, vam desestimar la del Maresme sud per això i vam decidir d'anar a Aiguafreda, que sobre el paper, pot ser més agradable.

En teoria, l'excursió era fàcil i curteta, 2hores i mitja i només 400 metres de desnivell, això és el que deia la ressenya de les sortides que la Diputació de Barcelona proposa en la seva web, mira que bé, i a més està marcada amb fites de la diputació. Però, no aprenem, no és el primer cop que ens passa, és xula aquesta sortida! i patapam! sempre hi ha alguna cosa que la ressenya de la diputació no explica. Avui era el punt d'inici, però com que era circular, hem vist un rètol per anar a una ermita que el recorregut deia que s'hi passava, llavors hem vist una fita de les grogues que deia la diputació que era el recorregut, hem aparcat i hem començat a caminar seguint les fites i les seguiem fil per randa, però a banda d'aquest fet, era la direcció que el camí prenia, no era el que calia, segons el mapa haviem d'anar cap a la l'esquerra i allò girava a la dreta. Anàvem pujant, no molt, però feia molta, molta calor i xafogor. Jo suava fins el punt de quedar-se'm tots els cabells molls. Suava més que no pas podia beure, la quantitat d'aigua a la cantimplora és limitada. I jo, anava molt mermada de capacitats. Hem arribat fins a un punt en que ja haviem sortit del terme municipal d'Aiguafreda i estàvem a Seva i El Brull, perquè havia uns rètols que no es podien collir pinyes perque de fer-ho et podien multar, el més curiós és, que justament allà no he vist pins i pinyes. Quan ja estàvem fins.... el capdamunt de tot i jo no podia ja amb la meva ànima, haviem caminat tres hores, hem decidit fer mitja volta. Haviem seguit les fites i hem vist el dolmen que deia la ressenya, però no les ermites. Perquè per anar al dolmen, cal desviar-se, però a la desviació no hi ha res que ho indiqui i com que d'on treus el recorregut no et diu on és l'inici, l'excursió queda una mica així!

He acabat deshidratada, no podia suar més! Amb mal de cap i això que m'he posat un mocador al cap, eps, que és Kukuxumusu, que ningú no es pensi ara que és com els que portaven els paletes abans amb els quatre nusos.

Tornant, hem parat en una benzinera d'aquestes que tenen bar i botiga i m'he pres una aigua i una coca-cola, que bones que estaven. Quan he arribat a casa he begut aigua, molta aigua i estic bevent tota l'estona, però no estic ni suant ni anant al lavabo per l'aigua que estic bevent.

Així, que si algú, es decideix mai a fer una excursió de les que proposa la diputació, que vagi molt "al tanto"

QUE ÉS?

Abans d'ahir vaig anar a comprar al súper, només anava a comprar llet, una mica d'embotits, fruita, enciam i sucre, només quatre coses, que sinó després no m'hi cap tot al carretó, que no vaig fer entrada quan el vaig comprar, és d'última generació, plegable, si, però ocupa tant com si no ho fos. No puc fer com la meva germana, que va a la feina amb el carretó plegat i després va al mercat, jo no. Cal que vagi a casa, agafi el carretó, vagi al garatge plegui altre cop el carretó i el posi dins el cotxe fins que torni altre cop al garatge amb tot el cotxe ple.

El problema està, en que sempre, sempre, sempre compro més que no pas hi cap al carretó, i està clar, que abans d'ahir no va ser una excepció. Vaig comprar de tot i més, el que necessitava, el que no hauria d'haver comprat, i m'hi vaig d'estar de comprar patatetes, xurradetes , xocolata i totes aquestes coses tan bones que comprem, però que no hauriem de comprar i també vaig comprar el que no necessitava.

Vaig comprar això que es veu a les fotos.

És una bola, per rentar la roba. Es posa dins la rentadora i ja no cal posar-hi sabó. La propaganda diu que és ecològica i que dura fins a 1000 rentades. Dins de la bola, hi ha unes boletes de no sé que, que fan soroll, així que si no renta gairebé, sempre la podré fer servir de maraques a "lo Antonio Machín".

Ja explicaré com va, perque he fet una rentadora, però no l'he recollit encara i no sé com ha quedat la roba.

MALSON

Com cada dia, va sortir de casa per anar a treballar, va arrencar el cotxe com sempre i va sortir del garatge com sempre. Com sempre va prendre el mateix camí, però no sap on va ser que de cop i volta tot es va transformar.

Per la durada del trajecte havia de ser a Sabadell, però allò no era pas Sabadell!. Tant li feia, ella faria la seva feina de totes maneres, portava el que necessitava i aquella futesa no l'anava a fer canviar de plans.

Va aparcar el cotxe i va agafar el que necessitava, com que no coneixia l'indret s'estimava més fer-ho així.

Va començar a caminar per un camí, llavors va pensar que no portava el calçat més adient, però tampoc cal ser tan perepunyetes, total per quatre pedres i que no estigui asfaltat tampoc no és pas per tant!. Duia unes sabates blanques, i el camí s'anava fent cada cop més estret. La bardissa dels marges era cada cop més espessa. El camí es va acabar convertint en un corriol i la vegetació li tapava els peus fins els genolls.

De cop i volta va començar a notar una pressió a l'empenya del peu, de la punta del peu notava com unes pessigolles que anaven pujant pel peu i a la ja anomenada empenya, allà on suposava que s'acabava la sabata, aquesta pressió anava cada cop més en augment.

S'estava posant molt nerviosa, i mentre passava l'estona la seva capacitat per pensar anava minvant.

De sobte el corriol es va obrir en un camí ample i es va poder veure els peus. Eren plens de marietes! I aquestes insectes tan bonics i inofensius eren els causants d'aquell dolor tan horrorós que li reduia a límits quasi inexistents la seva capacitat cognitiva. Va picar de peus per fer-les caure i va aconseguir que una gran quantitat baixés de les seves sabates i volant tornessin a la bardissa que havia deixat enrera, però no totes van poder sortir de les sabates perque com que hi havia tantes, algunes marietes van quedar insertades en les sabates. La pressió continuava, tot i que ja no havia tantes marietes. Una fada, o potser no era una fada, però com que el seu enteniment estava molt perjudicat no sabia qui era, li va oferir un calçat més còmode que va acceptar amb molt de gust. En posar-se les sabates que la fada li va donar, es va veure tranportada a la feina i envoltada dels seus companys de feina.