BON ANY!!!!

Demà és Cap d'Any, i de ja fa dies totes les televisions fan resums del que ha estat l'any. Els blogs tampoc no s'escapen. Es recapitula tot el que ha passat durant l'any, tothom fa bons propòsits pel nou any. Mai no recordo que ha passat durant l'any i tampoc no acostumo a fer bons propòsits. Trencaré el meu costum, de fet no és un bon propòsit. No penso deixar que ningú em faci sentir culpable de res, si cal culpable, és que algun problema té aquell que em vol culpar.

DE VACANCES

Una mica més i el faig quan ja les he acabat! Doncs si, estic de vacances, les vaig començar el divendres, just per fer cagar el Tió i la marató de dinars pantagruèlics. Un any més no m'ha tocat la loteria, no és cap novetat, tampoc he mirat la llista, com d'altres anys.

Si dic que les meves vacances les dedicaré a esquiar, tampoc és cap sorpresa, si fes una altra cosa si que seria una novetat. Però es poden veure i sentir moltes coses. Un monitor els pregunta als nens que porta, petits com a molt de sis anys, que si els agrada esquiar i en una escala de deu com i el que semblava el més petit li diu 11, sabent el que deia, aquest nen promet! 

Uns que parlaven castellà amb un accent que no era d'aquí, estava escandalitzat perque algú que coneixia anava de convidat a casa d'algú i portava la nòvia i anaven a dormir a la mateixa habitació, Que falta de respeto para la madre! com a mínim fill d'en Rajoy, soci de la Obra d'en José Maria i no sé quantes coses més, molt probablement serà dels que vagi de putes i posarà més banyes a la seva dona.

Un senyor que li explicava a la seva filla, anava a veure el partit de la selecció de Catalunya, qui era en Cruyf i que en Guardiola havia debutat al primer equip amb en Cruyf i la filosofia del futbol dels dos, tota una lliçó de teoria del futbol. Molt probablement la nena només volia anar al futbol a veure els futbolistes que són joves, guapets i tenen un cos d'anunci.

Si vaig a un lloc, és perque ho he triat, ningú m'obliga anar a esquiar a una estació. Doncs una parella, que no tenia desperdici, criticant Masella, que m'estaven posant dels nervis, tot ho trobaven malament i en canvi a Andorra tot era perfecte, m'ha fet ràbia! que voleu que us digui. La web de Masella no és cap meravella i potser no diuen tota la veritat, però si diu qualitat de la neu pols/dura, tampoc enganyen i cap estació no diu tota la veritat. A tot això, el noi, li diu a la noia, que Masella és de titularitat privada i que La Molina és pública, i que com podia ser, jo estava bocabadada amb tot el que estava sentint, però el millor ha estat quan tot seguit i com si fos el més normal del món, ha dit "Porque todo esto..." (senyalant amb la ma la muntanya). Sort que el telecadira, arribava al final. Un més, que es pensa que les muntanyes i els boscos no tenen propietari.

Fins aquí la meva crònica, si sento més coses "interessants" ja les explicaré.

Ja fa uns dies, que coses del calendari, a la tele fan moooooooolts anuncis, anuncis de tot. Anuncis d'electrodomèstics, de menjar, de roba, de joguines, de medicaments, de grans magatzems, de cava, de cosmètics, de tints i de colònies. Aquests últims són els que s'emporten la palma, com si no ens posessim colònia la resta de l'any i tenint en consideració, que les normes de bona educació diuen que no s'ha de regalar colònia a ningú que no sigui molt proper i que sigui la colònia que un es posa. Així doncs, no sembla molt normal que es facin tants anuncis de colònies, de totes formes sembla que és el regal fàcil i suposo que no sóc la única persona que acumula colònies que només han estat obertes i allà crien pols. A mi, m'agraden les colònies i sempre en porto, no sé sortir de casa sense haver-m'en posat, és com sortir sense arracades o rellotge. Tinc unes quantes, i cada una té el seu moment o segons estigui, igual que la roba, però me les compro jo, com tot de fet!

Però no era això el que volia, que sempre acabo embolicant la troca. Tornem als anuncis, els de colònia d'home, tinc molt clar que han evolucionat, enrera han quedat aquells anuncis tan, tan, tan, no sé com dir-ho, el de "Busco a Jacques" o "Brumel, vuelve el hombre", per deixar pas a anuncis on surten homes-nens molt més sensibles i també glamourosus. Oh! Quina ràbia em fa el de One Million de Paco Rabanne! no l'aguanto!

En els de colònia per dones, no tinc tan clar si ha hagut un canvi tan així com en els homes. El que tinc clar, és que tret de l'anunci de VIP 212 de Carolina Herrera, que és diferent, tots els altres són iguals. En uns la protagonista és agressiva i en altres és una gata maula, però l'objectiu final és tirar-se a un manso. En la majoria, totes les models són semblants, hi ha dues tipologies, la més abundant és la rossa en les dues versions, l'explossiva i l'innocent-ingènua, l'altre tipus, és la morena amb ulls verds o blaus. Com la immensa majoria de població, diguis, morena-castanya amb ulls negres i/o marrons, em sembla que cap.

Diuen, que els homes es senten més atrets per les rosses, perque aquestes representen més la fertilitat i el seu interès per la descendència, també són gent amb la pell més clara i que això és també un caràcter més femení, això diuen.

Així, podem concloure que:

1.- Dec ser un cavallot, una mica si que ho sóc, perque no cumpleixo cap d'aquestes característiques.

2.- Homes, no us penseu que per regalar una colònia així, el resultat serà tenir la model de l'anunci, no, això no va així.

3.- Em queda un consol, allò que diuen de les rosses, com diu un amic meu, "Només et falta ser rossa"

I SI BARCELONA NO EXISTÍS?

Llegeixo en blocs i sento, perque molts cops m'ho diuen a la cara, que sembla que els de Barcelona tinguem la culpa de tots els mals que hi ha a la resta de Catalunya. Que es construeix, culpa dels de Can Fanga, Pixapins, Diesel, Quemacus, el que més us agradi, com si fossim els de Barcelona els que han usurpat els terrenys, qui s'ho ha venut? Es fan infraestructures, com carreteres, i de qui és la culpa? dels de Barcelona, com no podia ser d'una altra manera. Que hi ha caravanes? sant tornem-hi. Molta d'aquesta gent que tant es queixa de les segones residències, no diu que els seus ajuntaments també cobren impostos per aquestes cases i que gràcies a això poden tenir serveis que potser no podrien. Són gent que paga, sense "beneficiar-se" de moltes coses i sempre són els forasters.

En alguns casos, la gent d'alguns municipis i comarques senceres, tenen els peatges o bé gratuïts o bé un peatge tou.

Sentia aquest estiu, una noia, que es queixava perque a l'hospital on treballa d'infermera, els cap de setmana hi havia molta feina, per culpa dels de Barcelona que portaven els fills si tenien febre.

Fins aquí podiem arribar!!!!! Em poden dir de tot, però negar l'assistència sanitària?.

Intento sempre posar-me en la posició de l'altre i ara diré jo la meva.

Ha pensat mai ningú, que bé que estariem a Barcelona si no vinguessin els de fora? El trànsit, tan criticat per tots els de fora, seria un altre si no estessin ells circulant per la "MEVA CIUTAT". Els barcelonins, paguem tots els peatges sencers. Tothom és benvingut a Barcelona i no s'el critica, vingui d'on vingui.

Els hospitals de Barcelona, estan plens de malalts de fora i hi ha fins i tot que tenen plans d'actuació pels familiars si l'estada a l'hospital ha de ser llarga. Les consultes, són plenes de gent que ve de fora i les urgències el mateix. No he sentit mai, a ningú que es queixi perque "mira, tots els de fora que es venen a visitar"

A Barcelona, qui es vol integrar, s'integra, no s'el tracta amb menyspreu, no com a "comarques" que tenen un nom pels de ciutat que van a viure al seu poble, neorurals.

I per acabar, potser no tenim aquell accent tan bonic ni particular d'altres llocs i parlem en txava, però potser tenim un català més correcte i sense barbarismes. Potser a qui més he sentit i llegit fer atemptats contra al català ha estat a gent de poble, això si amb un accent agironat o lleidatà o de la Catalunya Central, que fa molt bonic, però que deixen anar "contrabadu", "aceres", "bussó" o "tenir que" per posar algun exemple.

No es forada una muntanya, només per que els de Barcelona pugin a esquiar. Així, doncs, em sembla que uns no som res sense els altres i que cal deixar aparcat tot el victimisme que arrosseguem tots plegats, que d'altra banda és un tret molt nostrat i com em va dir un amic no fa gaires dies: "En aquest país, de la por en diem seny"

QUASI ASSASSINS

Si tens carnet de conduir i portes cotxe, ets un assassí en potència. Ja sé que de vegades dic les coses una mica així a la brava, però és el que sento i em sento indignada. Suposo que avui tothom ha sentit i llegit la notícia de l'atropellament d'un nen ahir a la tarda a la Meridiana de Barcelona. Em va tocar patir l'embús que qualsevol accident provoca. Quan vaig arribar a la cruïlla de l'accident tot just arribava la urbana, l'ambulància i després anaven els bombers. Hi havia un bon merder! El que jo vaig veure de la persona que havia a terra i que no es movia no em va semblar pas un nen de 10 anys, però això, tant és, perque sempre critico que si són nens o una dona embarassada sembla que sigui una mort més important. Tant fa, això no és el que volia dir. La noticia, a part de l'atropellament, era si la cruïlla és perillosa o no pels vianants. Qualsevol que hagi passat per la Meridiana sap o pot intuir que travessar-la d'una tirada és difícil i quedar-se parat al mig, molta gràcia no fa.

Ara posem-nos al lloc del conductor, que en aquest cas serà acusat d'homicidi imprudent, no sé, a mi em sona a molt xungo, d'aquí a poc, a qui atropelli a algú l'acusaran d'assassinat. Fa dies que cada cop que passo per la Meridiana, penso que és perillós i ja no pel vianant, sinó pel conductor, la manera com estan fets aquells passos de zebra a la part del mig, el carril de l'esquerra, no m'agraden. Com el cotxe s'envagi una mica a l'esquerra, el més fàcil és picar amb la vorera que hi ha, ben cantelludes i perdre el control del cotxe segur.

Està clar, que el piató és el que s'emporta la pitjor part, no sé en l'accident d'ahir diumenge com va anar, però sigui el cas que sigui, el conductor del cotxe és l'acusat sempre, quan potser ho estava fent tot la mar de bé i el que va a peu va borratxo, passa per on no toca i surt de cop i volta. No és d'estranyar que la meitat dels accidents que hi ha a Barcelona siguin atropellaments. Si miro per la finestra de casa el semàfor que hi ha davant és al·lucinant veure que potser no hi ha ningú que passi quan toca, no s'esperen a que es posi en verd i encara s'encaren amb el conductor que té pas i s'el troba de cop en girar. Em sento desprotegida, com a conductora sempre seré qui té la de perdre malgrat no haver fet res malament, ni haver incomplert cap norma. Perque posem pel cas, que ahir, tant l'atropellat com el conductor del cotxe no van fer res estrany, és un accident. Com ha d'estar el conductor? Desfet! I a sobre, acusat d'homicidi! Això no li tornarà la vida al mort.

REFLEXIONS

Se, que molts cops acostumo a ser prou ingenua i aleshores acabo fotent-me una bona hòstia, perque d'entrada penso que tothom és com jo, que crec que tothom és transparent i va de bona fe i que si parlen amb mi, és perque sóc jo i els agrada com sóc. No busco una raó ni penso si aquell que ha vingut a dir-me hola, ho fa perque pensa treure algun benefici.

Si algú em cau bé, tant em fa en quin esglaó de l'escala econòmica està, qualsevol diria que jo sóc mil·lionària! Tant em fa si tenen o no cap títol universitari, he de dir que ens agrupem per afinitats i si algú és més igual, més fàcil és tenir coses en comú, però no és una condició. D'entrada tracto amb el mateix respecte a tothom i em sembla que això te un retorn.

Ahir, un amic, em deia que no m'enganyi, que si tens diners, la gent s'acosta a tu. I en un ambient on tu ets el client, tots et tractaran mirant la teva cartera i no la teva persona. Em deia, que no són amics, que només miren el benefici que poden treure, que no són de la teva classe. Jo no comparteixo la seva teoria, puc tenir una relació, digue'm comercial, però que el tracte sigui agradable i que fins i tot pugui arribar a crear una "amistat" que sigui més o menys de veritat.

De vegades, es pot pensar, que hagués passat si... aquell dia hagués dit si, hagués anat a un altre lloc. Hi ha qui pensa que s'ha equivocat fent la tria que ha fet, no hagués hagut d'estudiar el que vaig estudiar, no hagués hagut de canviar de feina i s'empenedeixen. Jo no m'empenedeixo d'haver estudiat el que vaig estudiar, ni d'haver pres les decisions que he pres. Dit així, sembla que sigui una persona súper segura de mi mateixa i no, és clar que tinc molts dubtes, però quan has fet una tria, ja està fet i no serveix de res lamentar-se i estar sempre dient que els temps passats són millors, sempre ho seran, només recordem el bo. Estudiar una carrera que té sortida o una que no. Estudia el que et vingui de gust i t'agradi, després ja treballaràs del que trobis feina, encara que no t'agradi, però al menys si has estudiat allò que t'agradava, durant cinc anys hauràs fet una cosa de gusti amb ganes. Que dur, ha de ser estar cinc anys fent una carrera que no t'agrada, només perque hi ha feina d'allò i després estar treballant tota la vida en una feina que no t'agrada!

JA ÉL TENIM AQUÍ ALTRE COP!

Quan ahir al vespre entrava a Barcelona per la Diagonal, la qual cosa no és normal en mi que sóc més d'entrar per Meridiana, qüestió de proximitat amb casa, però ahir vaig entrar per Diagonal per aspectes tècnics. Em vaig trobar amb una Diagonal que ja tenia tots els llums de nadal encessos i en plena ebullició nadalenca, dijous, al sortir del súper del Corte Inglés posava dilluns 6 de desembre obert i la Mireia, que des d'el dia 1 ja fa el Calendari d'Advent. Va ser aleshores que vaig pensar en la meva felicitació de Nadal, com cada any. No res, una xorrada en power point.
Així doncs, com que la Diagonal entre Francesc Macià (abans Calvo Sotelo) i el pirulí del Passeig de Gràcia es pot fer molt llarga, hi vaig anar pensant en com enfocar-ho. Quan vaig arribar a casa, abans de sopar, mentre es descongelava el pa, va tocar fer la tria de les fotos. I aquest matí un cop esmorzada, ho he materialitzat. Les meves limitacions artístiques i tècniques són les que són i he acabat després de molta estona de provar (més que no pas fer la felicitació de nadal) que no la puc afegir aquí al post i que anirà al costat amb les fotos. Com que ho vull, quan hi penso, doncs sempre em queda una mica cutre.

NO HO ENTENC

De petita, els meus pares sempre m'havien portat a tot arreu o sempre havia anat a tot arreu amb els meus pares, i els meus tiets feien el mateix i quan anaves pels llocs veies nens. Si s'havia de marxar el cap de setmana, era tots junts. No tinc record, a no ser de més gran i que ja m'estava més que bé, que els meus pares marxessin i nosaltres ens quedéssim a casa amb la meva àvia.

Entenc, que quan un decideix tenir fills, assumeix la responsabilitat que això comporta, i tots els pros i contras i per tant no diré que ha de renunciar a fer res, perque no crec que s'hagi de renunciar a res, només que has de portar als teus fills. Als nens també els agrada sortir i conèixer coses i llocs nous.

És per això que no entenc, els pares que hi ha ara, que a la que poden aparquen els seus fills amb qui sigui, avis i tiets, per marxar de cap de setmana, perque li estan prenent la llibertat a l'altre que pot o no haver triat estar sol o no tenir fills i per tant no dependre de ningú.

Perque a mi, em pot fer molta il·lusió portar els meus nebots o els fills dels meus cosins a algun lloc o a fer alguna activitat, però no és la meva obligació. Tot i així, penso, que si a mi em fa il·lusió veure la carona que fan quan veuen vaques per primer cop o la cavalcada de reis o els gegants a la festa major, no els hauria de passar el mateix als pares? Dec ser una bleda!

Si demanem a tots aquests pares, que són molts, no ens enganyem, als seus fills s'els estimen amb bogeria, però a la primera de canvi els aparquen per marxar com quan no tenien fills.

No ho entenc, per molt que em vulguin donar una explicació no ho entenc.