Com estàs?

Aquest migdia he anat al mercat a recollir tot el que em faltava pel dinar de diumenge. Ara, jo no hi vaig mai, hi va la meva germana quan va a comprar per ella i recull la meva compra també. És el mercat de tota la vida i les parades són les que ja anava a la meva mare, per la qual cosa, em coneixen des que vaig nèixer. Les parades han passat de pares a fills i la clientela igual. Quan he anat a la última parada a buscar el que tenia encarregat, qui porta ara la parada ja és el fill i clar, feia molt que jo no hi anava i m'ha demanat que tal? i com estava? i totes aquestes coses. M'ha dit que estava igual que sempre, que no he canviat gens. M'ha donat records per tots i jo, educada que sóc, he fet el mateix. En sortir al carrer, just al davant de la porta del mercat, m'he trobat al pare d'aquest, són els cansaladers i l'he saludat. L'home, que em coneix de sempre, m'ha fet dos petons i m'ha agafat i llavors m'ha dit: " Pero chica, que guapa que estás! Como lo haces para estar siempre tan guapa? Estás más "estirilizada" pero estás muy guapa"

Així que ningú, no se li faci estrany si li diuen que està estirilizada, a mi ja m'ho han dit!

LA FOTO

En un comentari de l'entrada anterior, Pons007, em demanava una foto dels esquís. Us pensaveu que no en tindria? Doncs, aquí està una foto. A mi, m'agraden molt, són xulos i de coloraines, com ha de ser. I corren molt! però molt! De vegades em diuen que no són els esquís, sinó jo qui els fa còrrer i que "la flecha no hace al indio", però em fa l'efecte que alguna cosa també tenen a veure. Ep! Corren, però amb control, que no m'agrada gens ni mica quan es descontrolen i fan el que volen! Sóc jo qui mana!

Bones Festes!!!!

Fa dies que no faig una entrada i no havia fet cap per felicitar les festes. He pensat molts cops a fer una entrada, però totes eren d'emprenyamenta i no volia. No és que no tingués motius per estar emprenyada, però no volia. Ara! Ja ni recordo el per què.  Vaig pensar en fer una entrada que es digués sopar o berenar de nadal? Dissabte, encara no eren ni les vuit de la tarda i ja estava tot col·lapsat, no havia lloc per aparcar i el vaig deixar dos dies aparcat al damunt de la vorera, em vaig emprenyar molt, a quina hora se suposa que s'ha d'anar a sopar? Aquí, al nostre país.

Aquests dies, tot són dinars i sopars, però també he tingut el meu moment. Gairebé tothom sap, que si se'm vol veure contenta i a gust i és hivern, ja se sap on buscar-me. Dissabte, calia pujar a Masella, venien dos dies molt durs i primer tocava preparar ment i cos. Vam pujar amb el meu cotxe i després quan vaig arribar a casa, no podia treure una part del portaesquís, fins avui que ho he aconseguit. Ja he estrenat els meus esquís nous, i corrennnnnnn, són tan xulos! Tan femenins, divertits i elegants. Avui els he posat a la funda i cap dins del cotxe, no fos cas, que no pogués treure cap part i quedés tot posat. Tant dissabte com avui, m'ho he passat bé i això ara és l'únic que compte. 

On és l'arbre?

Per nadal, a la plaça del meu poble, és aquella plaça on a una banda hi ha l'ajuntament i a l'altra aquell edifici on fins fa poc, només servia per que el Barça celebrés els triomfs i ara ja ni això, no serveix de res. Temps enrere si que havia servit, havien proclamat la República i altres coses, però ara dubto que a part de la senyora de la neteja, algú surti per aquell balcó. El que deia, a la plaça sempre posen un pessebre i un arbre. El pessebre, continua estant-hi, però ni rastre de l'arbre, era una arbre gran i a més li posaven llums. Tampoc no hi ha l'arbre allà al davant de Can Jorba com deia la meva àvia, per qui no ho sàpiga és Portal de l'Àngel, on ara hi ha un altre Corte Inglés.

Ha passat de casualitat, he baixat per anar al carrer del Call a buscar unes coses i no portava cap càmera, només la del mòbil, ja té gràcia la cosa, em vaig comprar la compacta per això i no la portava!

Ja podeu veure, que no hi ha l'arbre de nadal i com és el pessebre. El pessebre, no està malament, així com si fos un monestir romànic i amb pintures de l'estil. No sé si té res a veure que en el MNAC han fet un canvi en el romànic o si és per que els turistes que hi ha aquests dies per Barcelona, sàpiguen que hi ha més coses en el nostre país a part d'en Gaudí.

Doncs, us deixo aquests fotos que he fet com a mostra.

Aparcar o no aparcar!

Que sóc de Barcelona, no és una novetat i que hi visc des que vaig nèixer tampoc. Ni bó ni dolent, s'ha de ser d'algun lloc i també s'ha de viure en algun lloc. Barcelona, té avantatges i inconvenients, com qualsevol altre lloc.

Personalment, la GRAN pega en majúscules, és l'aparcament. Aquesta tarda en tornar a casa, he començat la meva peregrinació per aparcar el cotxe. Quan estava acabant la primera volta i relativament a prop de casa, trobo un lloc fantàstic. Havia una tia allà palplantada. Paro, poso els intermitents i la marxa enrera i llavors veig pel mirall a la tia, gesticulant. Jo he continuat amb la meva operació, amb compte i esclar, la tia s'ha mogut i s'ha posat al costat de la finestra cridant-me. He baixat el vidre i la tia em deia que estava guardant el lloc, que el seu pare o la seva mare, com si fos sa tia la coixa, estava al semàfor i que jo no podia aparcar allà. Tranquil·lament, li he dit que els llocs no es guarden, això ho sap tothom, a les escoles ho ensenyen a P3 a l'àrea de descoberta de l'entorn. Doncs la pava continuava escridassant-me, que jo no podia aparcar allà, m'ha dit, oye bonita que estoy guardando el sitio, está en el semáforo. Jo li he dit que gràcies per allò de bonita, però que no anava a sortir ja i que els llocs no es guarden, que el trobes i aparques i punto. Ha arribat sa mare o qui fos i està clar, ha pujat al cotxe. Dient-me de tot i cagant-se en la meva puta mare, jo li he contestat, la teva més! Jo ja havia aparcat.

S'ha de tenir un morro com una casa de pagès!. Quants cops, he vist un lloc i el cotxe del davant o dos més enllà me l'han fotut? O he vist un lloc al davant de casa i saber que ha de venir algú a casa? Si jo vaig sola, mai trobaré un lloc, qualsevol altre que hi vagin dos, me'l prendrà! I deixar passar un lloc, per ser solidària i una ciutadana exemplar, em pot suposar estar-me tres quarts d'hora voltant, doncs entre ella o jo, que sigui ella qui volti tres quarts d'hora. L'aparcament és un tema xungo i sobretot al meu barri, no hi ha zona blava ni zona verda, però limita amb dos barris que si que en tenen, per la qual cosa hi ha una lluita ferotge. Em sembla, que posaré a ma mare sentada en una cadira en un lloc al cantó de casa o m'agenciaré uns sacs de runa i els portaré al cotxe, quan marxi els poso al lloc i quan arribi els guardo al cotxe. Es pot ser bona persona, en un lloc on l'espai no és un problema i no va buscat, però aquí? L'aparcament és sagrat i no es guarda.

PUBLICITAT

A TV3, fan un programa que es diu Òpera amb texans, per fer-la més propera a tot el públic. D'entrada, diré que no m'agrada l'òpera i mai he vist aquest programa i he pensat en veure'l, però trobo que és una bona iniciativa. Pot haver gent, que no coneix aquest gènere i així el descobreix, tampoc no m'agrada la sarsuela, els musicals en general, així que no és d'estranyar que no m'agradi l'òpera, això que m'expliquin una història cantada mai no ha estat sant de la meva devoció. Una manera també de fer aquest gènere amb tantes tradicions i costums i sense peces noves més actual. Doncs, ara fan un anunci, que tota aquesta feina, se'n va en orris. El trobo horrorós, però, a més les imatges i el que diu es contradiu, presenten un disc, que elogia la nova generació de cantants d'òpera, són tres nens, adolescents, ho trobo genial, el que trobo per riure, és que diu, "La nueva generación", els tres nens semblen trets d'una peli espanyola amb el Jorge Sanz de protagonista quan tenia uns deu anys, per fer una idea. I que dir de l'anunci, com està fet, ara potser algú em dirà que està fet per en Bassat, si és així, que baix que ha caigut! Si els meus powerpoints estan més ben fets i amb més tecnologia. Si volen fer que sembli modern, ho sento i aquests pobres nens, no es menjaran un torrat amb aquesta promoció, no tenen res a pelar amb una competència com el Justin Bieber aquest que surt per tot arreu.

Qui no es distreu, és per que no vol!

Ni anava fumada, ni m'havia pres cap voltarén, això d'entrada. Es pot veure l'evolució, va acabant sent un signe d'interrogació. És una premonició, una broma o una constatació.

Quin dia!

Això és el més a prop que vaig veure els esquís, tant jo com la Itziar. Ja vam sortir tard, em van passar a recollir que eren les nou tocades, si no eren ja dos de deu. Si, bona hora per pujar a esquiar, però que hi farem! coses del Manel! Ja posar els meus portaesquís magnètics enn el seu cotxe va ser tota una proesa, i un parell de portaesquís no es va poder posar, aquell cotxe, serà molt "pijo", però poc pràctic i que uns magnètics no es puguin posar ja és el summum! Després de poder encabir-ho tot, vaig començar a pujar. Fins aquí tot normal. Vam arribar, vam esmorzar, bé i sense presses i ja era tard, quan vam decidir que ja tocava posar-se les botes i fer algunes baixades. Això, és el que vam decidir, però no sempre el que vols, es pot fer. Vam pose'm-nos les botes! Manel, primer baixa els nostres esquís, que jo no arribo en el meu cotxe en el teu menys i amb les botes sóc incapaç, vaig dir. Aquí, va començar el desori, i la clau del portaesquís? En Manel, tenia els seus esquís al cotxe i podia esquiar, però nosaltres dues, no! No podiem treure els esquís, vam remenar tot el cotxe, totes les bosses, totes les butxaques de totes les coses que portàvem i les claus havien desaparegut, com si es tractés d'un forat negre. Mentre tot això passava, ja era migdia i la gent anava plegant, no estava la neu com anar tirant coets. La Lucia i l'Antonio, van plegar i ens els vam trobar i em van dir que ens deixaven els esquís i així poder fer una baixadeta ni que fos. Vaig agafar els esquís de la Lucia i vam pujar en Manel i jo, la Itziar va decidir que no volia. La neu estava ja molt rascada i havia moltes clapes de gel i neu dura, per uns esquís sense cantos. I si el dia que pujar a Andorra, vaig disfrutar, ahir, la baixada no va ser bona i vaig patir, uns esquís que no són teus i amb pedres. Vaig decidir plegar i no arriscar el que no hi ha, ja tornaré i segur que més d'hora i amb neu en millor estat. Si jo esquio amb cautela, sembla ser que faig perdre la confiança als altres. Cony!Sóc jo qui es va trencar un lligament del genoll fa tot just nou mesos i em sembla del tot lògic, que sigui cautelosa quan les condicions de la neu no són les millors i jo ara necessito agafar confiança i recuperar tota la seguretat. Amb neu dura, no tinc prou força a la cama per apretar, però tot arribarà!

Va acabar de passar el dia, amb més o menys normalitat. Quan arribéssim a casa, podriem treure els esquís, tinc una clau amb les claus del cotxe, per tant, això no era problema. Vam arribar a casa, i vam parar a la "brava" davant de casa, vam treure les bosses amb tot el nerviosisme del Manel de parar així al mig del carrer i vaig pujar a buscar les claus. Vam treure els esquís, però una de les meitats del portaesquís no es va poder treure, ja desesperats. Quan van voler arrencar, el cotxe, no arrencava, bateria. Una hora davant de casa, esperant l'assistència que vingués a arrencar el cotxe. Quan ja van haver arrencat i vist com marxaven, em tocava canviar-me i anar a Santa Perpètua a buscar a la meva mare. Arribava a casa meva a quarts d'una, reventada i amb ganes de que s'acabés el dia.

Aquests de poble!

Sé que el títol pot ser políticament incorrecte, però anava bé. Quan dissabte, amb l'Itziar vam pujar a Masella a recollir el forfet i passar el dia, malgrat saber que només havia oberta una pista i saber que era un risc estrenar els esquís, per què era un risc innecessari, però per una baixadeta no passarà res! I no va passar. 

Ostres! que ja em disperso! Com gairebé sempre, no portava diners, ni cinc i calia que en portés. Així, com moltes altres vegades, vaig parar a Alp a treure'n. Com tothom, vull parar al davant mateix de la caixa, no és pas cap crim! No hi havia lloc per aparcar bé i com moltes altres vegades, vaig parar el cotxe en una mena d'illeta de ratlles blanques que hi ha, era un moment, el cotxe no es quedava sol i no vaig parar ni el motor. En sortir del caixer, que ja podeu imaginar el que vaig trigar a treure diners, que no hi havia ningú! No sé mai, quan és el mercat en aquest poble o si les parades que havia eren només això dues paradetes, no sé de que per que no vaig ser capaç d'esbrinar-ho. Doncs havia dues parades, just plantades en l'altre cantó del carrer i l'home d'una de les parades, em va increpar, dient-me que allà no es podia aparcar, està clar, que no em vaig quedar calladeta, li vaig contestar, que no havia aparcat, que simplement, havia parat. Segons, em van ensenyar quan vaig anar a treure'm el carnet de conduir, es pot parar sempre que no hagi un senyal de prohibit. No vaig interrompre la circulació de cap vehicle, que no en van passar tampoc.

Sé, que aquest és un tema una mica punxegut en el municipi i que si l'home em va escridassar, és per que era segur que jo era de Barcelona, per que es pensen en la possessió de que només els del lloc poden parar allà on els surt dels collons. Jo he de ser comprensiva i tolerant, quan els de fora del meu poble venen en cotxe i s'atabalen i llavors alenteixen la circulació o no saben aparcar en un lloc just, per que per ells això no és un problema. Ja em perdonaran, però el que per a ells és una situació que els passa alguns dies, pocs, per a mi és una situació diària i et pots escridassar en un xamfrà amb algú que ha deixat el cotxe en doble fila i s'ha anat a dinar, però no amb el que l'està vigilant i surt ràpidament o deixa posat on localitzar-lo. Per què... I si jo hagués tingut ganes de gastar-me els cuartos a la seva parada? Si em renya d'aquella manera, no hi vaig, com vaig fer ahir en una parada de la Fira de Santa Llúcia.

Ja m'he esplaiat!

Doncs, no sé.

Ja sé que semblararà un plagi, però, tot és molt confús. La gent té il·lusions o somnis, fer el viatge dels seus somnis, anar a viure a un lloc concret, comprar-se una casa, montar un negoci, tenir un fill o qualsevol altra cosa, però jo no en tinc cap. Fa temps que hi dono voltes, i no hi ha res que em faci una il·lusió especial de tota la vida, està clar que hi ha un munt de coses que em fa il·lusió fer i quan les faig em sento bé. Però no hi ha res que em motivi a fer un sacrifici per alguna cosa.

Em diuen que faci més, però em sembla que ja he estat jo qui ha fet el pas alguna vegada i no hi ha resposta. Em diuen, que hi ha interés i que sóc jo qui retira la ma, però a mi em dona la sensació que em quedo amb la ma estesa i amb cara de gilipolles. Ahir, em deien que era normal que tingués por amb el genoll a l'hora d'esquiar, vaig amb molt de compte. Doncs, ho trasllado a tot. Em sembla, que ho deixo còrrer tot i que passi el que passi.

Aigua

Aquesta és la cisterna de la discòrdia. Com es pot deduir per les rajoles, també té molts anys, però ara per ara, tocar les rajoles és impensable, com qualsevol altra cosa de tota la casa. La cisterna té molts anys, ja ho he dit, però el mecanisme intern no, el van canviar fa pocs mesos, deuria ser cap el maig o juny. Ja vaig fer un post sobre les factures d'aigua que estava pagant. La companyia d'aigües, molt llestos ells, em van dir que esperés a la propera factura ara al novembre, clar, són trimestrals. I si, després de que el senyor "lampista" vingués i em canviés tot el mecanisme intern de la cisterna, el consum d'aigua a casa ha baixat de forma considerable, continuo pensant que el consum d'aigua de dues persones és massa elevat, tenint en compte que la rentadora és nova i gasta molt poca aigua, com una escopinada, el consum s'hauria d'haver reduit encara més. Fa uns mesos, que tinc una pregunta sempre a punt per tothom, quanta aigua gastes? no els diners que pagues, el volum d'aigua, per que depenent de la població la factura és diferent, però els litres són un valor objectiu. Doncs, quan fa uns dies, va arribar la factura de l'aigua, vaig veure que si, havíem baixat en consum, però continua sent alt, dels 80 metres cúbics de l'última factura, hem passat a 48, però per dues persones, continua sent massa alt. Si, em menjo molt l'olla. Total, tirar de la cadena, s'ha convertit en una paranoia i el lampista em diu que cal tirar bé i no inclinar la cadena, que és el que fa que el mecanisme s'espatlli. Però, no  puc anar al darrere de la meva mare cada cop que va al lavabo, que ja ho faig, ni cada cop que ve algú a casa. 

Per evitar que hagi una altra fuita, per que si no es tira bé, el mecanisme s'espatllarà altre cop i ja vaig veure que segons com, hi ha un rajolinet al vàter, tiro bé i ja està, quina solució, oi? Doncs, vaig tornar a trucar al lampista, va venir l'ajudant. L'explicació va ser del tot surrealista, "estas cisternas, son así, siempre pierden, el mecanismo es un émbolo y cae por peso" davant la meva estupefecció i resposta, de "pero con el precio que tiene el agua, no puede ser, ni estar así, tirando agua por el váter" la rèplica va ser, "ya, pero están de cuando el agua no era tan cara y ahora, no se puede hacer, pagar el agua que gastas".

El lavabo de casa és minúscul, per això la cisterna està penjada i no sé si puc canviar alguna cosa sense tocar gaire. Per que no puc posar una cisterna baixa per que no cap i aleshores no tindria lloc per rentar-me les mans ni entrar a la banyera. L'altre dia, em van dir que hi ha cisternes baixes més estretes. Ho miraré, per que la solució de l'ajudant del lampista no em convenç, em sembla que no sóc rara, que no convenç a ningú o més que convèncer, no és interessant. Amb la paranoia que hi ha amb l'aigua i jo anar tirant l'aigua pel vàter i pagant-ho a preu d'or!

Quins nervis, ja arriba!

Aquesta foto és d'avui dimecres dia 7 de desembre. He començat la temporada, no a Masella, encara no han obert. Ha estat a Arcalís, havia molt poquet obert, només el sector de La Coma. La neu estava bé. No he estrenat els meus esquís nous, encara m'haurien parat a la duana i jo sense factura i que es quedin allà o em facin pagar el que no toca, que amb la meva sort! A més s'han d'estrenar a Masella. L'objectiu d'avui, era veure com es comportava el meu genoll, per la vida normal i anar d'excursió està bé, però calia saber que faria en una situació on es demana més. Ara estic cansada, però el genoll no ha fallat, ni he hagut de plegar, simplement, cal que agafi la forma i que el quàdriceps es posi a to. Quan notava que es carregava parava. Però guai! Un gran dia!

3era.- Hi vaig a l'estiu i a l'hivern.

Al més pur estil cinematogràfic!

Avui tampoc hi ha foto. M'he passat el dia a l'hospital, coses de ma mare, que quan no sap que fer, es troba malament, sovint la gent té aficions i la seva és aquesta. No ha estat res, un atac d'ansietat o un principi d'angina o una mica de tot.

El que vull explicar no és pas això, sinó, que ahir, vaig sentir una noticia a la ràdio, que em va fer recordar una peli. La noticia era, que a l'aeroport del Prat, havien detingut a tres persones, que intentaven passar droga, no venien plegats al mateix vol, no, en tres de diferents, eren, Colòmbia, Argentina i Brasil. En total, sis kilos de no res. Dos els duien a l'estómac, embolicats amb preservatius, però no poca cosa, un duia dos kilos o alguna cosa així! Ja no el perill, que el preservatiu peti, sinó, que el malestar que deu provocar a la panxa allò i la rebotimenta que deu fer. El tercer, duia tres kilets en pastilles, fent un cinturó embolcallant-lo i això em va fer pensar que era al més pur estil cinematogràfic, com a "El expreso de medianoche", peli dura on les hi hagi. Em vaig imaginar al tio, que l'enganxen a l'aeroport, tots els gossos i la policia cridant. No crec que la presó d'aquí sigui com aquella presó turca de la peli, ni que passi tot el que passa el protagonista de la peli, però m'hi va fer pensar o recordar la peli. Quan es baralla amb el xivato i després el final. No ho explico per si hi ha algú que no l'ha vist i la vol veure i la te pendent. No ho crec, per que ja és força antiga i qui la vol veure ja la deu haver vist, fins i tot més d'un cop, com jo!

2ona pista.-

és capital de comarca, alba, ja ho he acotat.

Surto a una foto!

Si, ja sé que surto a moltes fotos, o no a tantes, per que, com normalment sóc jo qui las fa, doncs no surto a tantes. Buscant per la xarxa una informació, que no he trobat, he anat a petar a la web d'un ajuntament i quina ha estat la meva sorpresa, en veure que entre les fotos que van sortint de promoció del municipi, d'aquelles a les que no es para atenció, hi ha una foto en la que surto jo, no una foto meva, que ningú no m'ha robat cap foto, sinó una foto feta per una altra persona, que si és del municipi, i apareixo jo. Em fa una mica de vergonya,  aparèixer en una web d'un ajuntament, però és vergonya, no m'emprenya per això de la imatge, que hi ha gent que si, que no volen que facin servir la seva imatge. A mi, m'emprenyaria més que la foto fos meva, feta per mi.  Però, és vergonya, sóc vergonyosa, no tímida ni introvertida, sinó vergonyosa. Són coses diferents.

I, paradoxes, avui no hi ha cap foto!

Neu, neu, neu, vull neu!!!

Aquesta imatge, avui per avui, és un somni.Vull que nevi i poder tornar a veure Masella així. Després de molts anys, aquest serà el primer que per aquestes dates no puc pujar a esquiar. L'esperança és l'últim que es perd i fins ahir o avui havia l'esperança de que obrissin, havia de venir un canvi de temps que faria que tingués aquest aspecte, però no podrà ser. Gràcies si poden obrir per dimarts o dijous, sempre que aquest canvi de temps arribi i faci fred i sinó neva, puguin fer neu. Sóc egoista, vull estrenar els meus esquís nous, em criden del darrera la porta. A més, que faig aquests dies si no puc pujar a Masella? És el que toca per aquestes dates i si no es pot! Algú em pot dir que Vallter, Núria i Arcalís, obriran, però per a mi no és el mateix. El primer dia ha de ser a Masella, és com el primer dia de cole, que retrobes els nens de la classe després de l'estiu.

Avui, dinant amb l'Itziar, ho deiem, que obrin, volem pujar a passar el dia, però cal neu, que és l'excusa per poder fer-la petar i riure, sobretot riure. Si, a tot això, afegim que ens tracten bé, que em trobo a gust i que em relaxa, no estranyarà a ningú que tingui ganes que torni el fred, la neu i en definitiva l'hivern.

Divagacions variades

Fa uns dies, vaig anar a dinar amb la Mireia i la Yvonne, vam anar a un centre comercial a Badalona, era un punt neutral, la Mireia no havia d'entrar a Barcelona i a la Yvonne li quedava de pas i a mi, com que no em fa mandra i em queda relativament a prop de casa, 20 minutets, a més són llocs fàcils de poder aparcar tres cotxes sense problemes. Vaig trobar el lloc sense problemes, i no tinc GPS, i vaig aparcar, i vaig pujar cap al centre comercial. Vam dinar i després la Yvonne comentava que a veure si no trobaria el cotxe, jo li vaig dir que com no l'havia de trobar, la Mireia, com que és tan ordenada, s'apunta el número de plaça. Jo no ho miro, només m'havia passat un cop que no sabia en quin pis havia deixat el cotxe, per que havia provat uns quants llocs i no era que no entrés el cotxe, però les places eren tan justes, que era jo qui no podia ni obrir la porta per sortir, i al final no sabia on l'havia deixat. Doncs, aquest dia em va passar, no trobava el cotxe i jo buscant, aparcament amunt i avall, com que ja ni sabia en quina planta l'havia deixat, també per totes dues plantes buscant el cotxe. Al final, vaig decidir tornar al centre comercial i desfer el camí que havia fet quan havia arribat, el vaig trobar, allà on l'havia deixat, és clar! Però havia passat tanta estona, que a la màquina de la barrera em va dir que no era vàlid, que passés per la caixa central.

Avui, he parat a una benzinera per anar al lavabo i quan sortia, de lluny he vist a un tio, que de lluny i amb el sol de cara, se semblava a un amic, me l'he quedat mirant, però se li semblava molt i fins que no ha estat al costat no he parat de mirar. El tio, m'ha pillat mirant! no ho acostumo a fer això de quedar-me mirant a la gent de forma tan descarada! I ell també mirava. Però és que se li semblava tant, que no em podia estar de mirar. Com que em feia mal la panxa, coses que passen, i havia deixat el mòbil al cotxe, m'he entretingut mirant el telèfon abans d'arrencar i el tio ha sortit, tenia el cotxe al costat i aleshores ha estat ell qui ha mirat, aleshores si que he fet el que s'ha de fer, desviar la mirada, no es pensés cap cosa rara!

El nostre país, és petit, però tenim mooooooltes coses i també tenim un règim de pluges molt irregular, com pertoca a un país de clima mediterrani, i això ens suposa, passar de la sequera extrema i tenir els embassaments buits a tenir els embassaments plens i a més rajant aigua.