Estic contenta, per que dissabte el meu genoll va aguantar. Si, ja sé el que pensarà molta gent, Estàs sonada! Vaig anar amb molt de compte, a poc a poquet i sense forçar gens ni mica. Que anava la última? Si, està clar, que puc còrrer més que aquells? si, espero tornar estar al meu nivell i deixar-los altre cop a tots enrere. Però, ho vaig fer, cosa, que molts no farien. Feia just, tres setmanes i jo tornava a campar per les pistes. Que d'entrada em feia por? Si, esclar, a més no estic sola a Masella, hi ha un munt de gent i no em feia por, em feia pànic que qualsevol imbécil descontrolat, em trepitgés les cues dels esquís a una cua o em passés pel damunt i em regirés el genoll, però això pot passar ara o d'aquí dos anys i el resultat, pot ser el mateix. No pensava pas esquiar tant, però mica a mica, vaig esquiar tot el dia, de les deu a dos quarts de cinc. La meva idea, era esquiar fins a la una, però em va trucar en Xavi i que esquiés amb ells a la tarda, li vaig dir que una estona i a la una jo vaig parar per descansar fins a dos quarts. Vaig fer l'estació de dalt a baix i sense parar, a poc a poc, però la vaig fer, per Comapregona, la pala, el primer cop, va ser dura. No vaig voler fer ni la Directa, ni La Cerdanya i el meu súpermoni, em va consentir la meva rebequeria. Però, vaig fer Davallada, prou elegantment i sense fer que el grup esperés.
Avui, tinc agulletes, que la musculatura es perd molt ràpidament, però estic contenta. Si més no, alguna cosa que doni satisfacció!
2 comentaris:
Doncs ben valenta Joana! Crec que cadascú de nosaltres sap on ha de posar el llistó. Enhorabona!!!
Si no hagués pogut, hagués parat, com l'altra setmana. La osteòpata a la que vaig, sempre em diu que tinc una capacitat de recuperació espectacular i quan l'any passat me'l vaig trencar, a la rehabilitació també m'ho van dir, que em recuperava molt bé i ràpid
Publica un comentari a l'entrada