dijous, 20 de desembre del 2012

Psa!

Fa molts dies que no faig cap entrada. He anat molt liada, moltes coses, feina i no feina. Aquesta setmana, si que ha estat la feina i el fet que dissabte el cotxe em deixés tirada a la nit. L'avaria del cotxe dona per un post tot sol, i abans hauria fet el post de seguida. Tota una odissea, ja la faré, quan el tingui arreglat i altre cop al garatge. 

Si, estic psa. No és el motiu de l'absència d'entrades, no, això ja ho he explicat. No és cosa de les festes. A vegades, estic bé i altres estic psa. Hi va haver un moment, en que em va semblar que podia canviar alguna cosa, però potser tot continua igual. De vegades, sembla, sembla, sembla, que pot passar alguna cosa, però, finalment, pel que sigui, diverses raons, que sovint escapen al meu enteniment, tot acaba continuant igual. D'altres, potser és millor així i que quedi com està, i així estalviar-me que em faci més mal la situació.
Si que alguna cosa ha canviat, em passen coses, en vers de que no em passaven. Potser si, que aquella cuirassa que em van dir que portava, no la porto, però, no sé. Em van dir, que no pensi tant, que pensi amb el cor i no amb el cap, que doni temps a les coses i em sembla que ja ho porto a la pràctica. Potser si, que cal més temps, esperem que sigui així....

2 comentaris:

Un Món Paral·lel ha dit...

Psa...

Una expressió més antiga que anar a peu, jejeje...

I un altre expressió, la que poses al final, "temps al temps"...fins que la paciència faci acte de presència.

Petons

Josep

Joana ha dit...

Josep Ventura:

No sé si és antiga o no, però, és així, psa, com estic.
No vull que sigui la paciència qui faci acte de presència, voldria dir que m'he conformat amb la situació I no ho vull