ESTIC DE VACANCES

Ja fa uns quants dies que estic de vacances, de fet, ja ha passat la meitat del temps. Què he fet? No res de moment. La setmana vinent marxo, ja haurà una entrada d'això quan toqui, a la tornada. Però si vols, les vacances ja és això, llevar-se quan et ve de gust i fer el ronso per casa fins que ja no pots més i tot et fa mal de no fotre brot. He anat a un concert, he sortit cada tarda a festejar, he anat a les festes de Gràcia. Explicaré com és un dia dels meus aquests dies, em llevo, esmorzo i jugo una estona al apalabrados, tinc unes quantes partides, ara només són 16 i segons si els altres estan tan ganduls com jo anem contestant. Si he d'anar a comprar potser m'afanyo una mica, però tampoc no massa, només he de còrrer una mica si he quedat per dinar amb el meu festejador, no seria el cas de fer tard, si no tinc altre cosa que fer i anem a dinar a les tres. Podria haver fet mooooltes coses i haver anat a molts llocs al matí, però no ho he fet, només ahir vaig anar a la platja i ja vaig tard jo a la platja i quan hi vaig anar era l'hora de dinar i havia poca gent, sí, vaig arribar a la platja a tres quarts de dues. Havia poca gent, quan feia una estona que hi era, aquests dos van arribar i van plantar el seu tinglado just on era jo, i això que havia lloc de sobres, el seu para-sol, quasi em fa ombra a mi i me'l claven com si fos una brotxeta, ja podeu veure com estaven de a prop, la tovallola de coloraines que es veu a l'extrem de la foto és la meva i jo hi era al damunt. Em vaig moure de lloc i encara em va mirar amb mala cara la dona, que fet i fet, no sé per que anaven tan carregats, amb para-sol i cadires, si no es van posar sota ni es van seure. 

Així, doncs, els meus matins han estat d'allò més ganduls. La meva activitat comença a partir de quarts d'una la una, hora en que començo a dutxar-me i arreglar-me per sortir, quin estrés! Vaig a recollir el festejador, que treballa i anem a dinar, al cine, a fer un volt, a passejar pel centre i comprar alguna coseta, sempre cau alguna cosa.

Els caps de setmana, l'activitat comença una mica abans, tampoc no ens estressessim massa, hem fet alguna excursió i dinat com toca i sortit de nit, no tant com a mi m'agrada però. Tot i estar de vacances, de moment, no faig vacances de la meva mare, fins la setmana que ve no. Així, que quan qualsevol altre ja arribaria a casa seva i es dutxaria i relaxaria després d'haver anat d'excursió, a mi em toca anar a recollir ma mare allà on sigui que estigui. L'altre dia estava a Llavaneres amb la meva tieta i quan vaig anar a buscar-la, em vaig trobar amb una amiga-veina de la meva tieta dels apartaments. La dona aquesta, em coneix des que era petita i la dona per fer la gràcia, em va dir: "ai, has guapeado" fins aquí hauria quedat la mar de bé o més o menys bé, per que fer servir el "has" pressuposa que abans no ho eres, lleig! dir-li a algú que és lleig. Sempre m'estic de fer comentaris de si és guapo o no al meu interlocutor. Sigui com sigui, es va voler explicar i esplaiar encara més, vaig al·lucinar en colors, em va continuar dient: "sí, hay mujeres guapísimas que cuando se hacen mayores pierden, y otras psa, que mejoran con los años" Jo estic entre el segon grup, l'aneguet lleig, que es converteix en cigne, uala! Podria haver-li replicat alguna cosa de les seves filles, però tampoc no l'hauria entès. La mania que té la gent de ficar-se allà on ningú no li ha demanat la seva opinió.

I això que no era un dia que tornava d'excursió per la muntanya i no anava escabellada com a la foto!!!!