dimecres, 27 de febrer de 2008

"El Jefe"

Sovint, quan el seu cap li fotia bronca i no tenia raó s'emprenyava i només li trobava els defectes, que d'altra banda són molts. Si estava una mica tova, es deprimia i només sabia pensar tot el més negatiu del món i que ella no tractava així al seu equip, o si més no, ho intentava, i les bronques que fotia eren sempre més que justificades i sempre li quedava després un neguit i aquella cosa d'haver fet quelcom que no li agrada fer, resumint li sabia més greu en ella que a l'altre. Aquesta no era la sensació que tenia del seu cap, al seu cap semblava que li agradés fer mal i posar a tots en evidència, quan fent això també es posava ell en evidència.
Per això, quan aquell dia tot dinant amb els companys van començar a criticar al seu cap i a enumerar defectes, tots reals i certs, això no ho dubteu pas!. En ella se li va passar pel cap de trobar com li agradaria que fos el seu cap, això pot semblar fàcil si només pensem en totes les collonades que corren per internet, ella no es referia a xurrades com que li portin crusanets o a que sigui comprensiu. No, això era fàcil, i dir :" no m'agrada...." també. El seu repte anava més enllà, volia ser optimista i potser una mica infantil i superficial si se'm permet aquest terme, perque per a ella les petites coses del dia a dia eren més importants que els grans conceptes. Potser no cal que sigui una llista molt llarga, però si, que no hagi negacions, així la llista que li va sortir va ser:
COM M'AGRADARIA QUE FOS EL MEU "JEFE"
1.- Malgrat tenir altres problemes fora de la feina ( qui no els té?), el seu tracte ha de ser exactament igual que si no tingués mal de caps.
2.- El mal humor dels dilluns que es quedi a casa, tots ( o gairebé tots) ens ho passem millor el cap de setmana, però cal intentar passar-s'ho bé amb tot el que fem.
3.- Les bronques, quan siguin necessàries i a qui li toquin i no al desgraciat de torn que estigui allà.
4.- Les preferències i amiguismes, que tothom les coneix, que quedin dissimulades o que es notin el menys possible.
5.- Que motivi a tots aquells que té al seu càrrec i eviti que tinguin la sensació d'estar desemparats.
6.- El millor reconeixement per una feina ben feta és un augmet de sou.

3 comentaris:

Mireia ha dit...

anem a pams!

1er,ja saps que opino jo sobre el jefe, i tot i que m'hi enfado ( i ja spas com) no és tant dolent... Ara no m'ho preguntis un dilluns, eh?

i 2on i més important.... M'AGRADA EL NOU FORMAT DEL BLOG!ÉSs xulo

Joana ha dit...

Jo no dic que el nostre sigui dolent, hi ha de molt pitjors. per això, era en general de tots el jefes que he tingut i que corrent pel món i la gent comenta, però és clar que la pròpia experieència pesa molt

Mireia ha dit...

ara fem una prova