dijous, 13 de febrer de 2020

ENTREVISTES DE FEINA

Doncs sí, torno a estar a l'atur. Ara la situació encara és més greu, soc més gran i cada vergada es fa més difícil, les empreses o les consultories que fan les seleccions de personal, no volen gent amb experiència, volen gent jove, per poder manipular-los a plaer. 

Hom busca en les webs de recerca de feina, trobes ofertes en les que encaixes, algunes fins i tot són el lloc de feina per un mateix, aquell en que no hi pot encaixar ningú més millor que tu. Però fins i tot havent aconseguit arribar a fer dues entrevistes no et toca. Al final ens hem decantat per un altre candidat que el seu perfil encaixa millor que el teu, però mantenim les teves dades, per si en futures ofertes el teu perfil encaixés, aquesta és la resposta rebuda, en el cas que hagi resposta.
Això és, resumint el principi i el final.

Explicaré ara com va això de les ofertes, les entrevistes i el procés en general. Per aquells els quals aquestes coses són pura ciència ficció, enhorabona i que "la suerte te acompañe" en el que et queda de vida laboral, sigui molta o poca, això pot canviar en un obrir i tancar d'ulls i fins i tot en menys! Pels altres, potser us veieu reflectits en algun moment, en més d'un o en tota l'entrada, aquests sou dels meus i m'entendreu a la perfecció.

El primer que cal fer és descarregar, a l'ordinador, tablet i també al mòbil una aplicació d'aquestes, on les empreses que els cal personal publiquen les ofertes de feina, el que abans eren els classificats de La Vanguardia els diumenges. Hi ha un fotimer de pàgines d'aquestes i fins i tot d'especialitzades per sectors. Aquí hi veig un petit problema, per dir alguna cosa, tanta gent buscant per totes dues bandes i que no hagi una reducció de l'atur, però això no toca aquí ara, és un altre problema, important, però del que ara no vull parlar.
Un cop tenim la web, cal registrar-se, una feinada! Entrar nom i cognoms, rai! Cal entrar tota la teva vida! Acadèmica i professional, fer tests de competències i mil coses més, de vegades es pot pujar el CV en un arxiu, però no manté el format i a les empreses no els agrada, de manera que si tens la sort que et truquin, et fan que els enviis un per correu electrònic. 

Ja tenim el nostre compte creat i el nostre perfil també, ara cal cada dia i amb puntualitat britànica mirar les ofertes de feina, cal dir, que cal crear una alerta d'ofertes per no perdre's entre els milers que hi ha que no són del que nosaltres busquem i de la zona, si soc de Barcelona, per dir alguna cosa, i no em vull canviar de residència, no m'interessen les que són de Madrid o Saragossa i altres llocs per l'estil. Un cop creades aquestes preferències ja podem passejar pel llistat d'ofertes. Es classifiquen en les que costa saber que busquen, demanen, per que no són clares i a mi em sona a enganyifa i en les que sí t'expliquen el que busquen i quines característiques demanen. Entre les que sí són clares, aleshores hi ha les que sí publica l'empresa interessada directament i les que publica una empresa de selecció o consultoria que ha estat contractada per l'empresa necessitada de personal. Entre les que és la pròpia empresa qui publica l'oferta i fa ella mateixa la selecció de personal, es pot donar que sigui el departament que necessita el personal qui faci la selecció o tingui un departament de recursos humans (RRHH) que s'encarrega d'això, en aquest cas estarem davant d'una situació igual o molt semblant a si és una empresa de selecció o consultoria. A veure, m'explico, si qui fa la selecció és el cap del departament comercial, per posar un exemple, té en consideració unes caracteístiques més de primera impressió, trajectòria professional i de coneixements de com fer la feina. Si és RRHH o empresa de selecció, això pot no tenir la més mínima importància i es centren en altres coses i aquí ens pot agafar de tot. Un tema a considerar, és la terminologia que usen, cal fer un màster per saber totes les "paraulotes" i sigles que es fan servir, per que ara totes són en anglès, CEO, KAM, Assistant manager, Sales Assistant, B2B i una infinitat més, pocs són els que diuen Comercial, Cap de vendes i altres coses així.

Imaginem que soc una persona molt activa en la recerca de feina, com és i com no pot ser d'altra forma. M'he informat de com ha de ser el meu Curriculum Vitae, la forma que ha de tenir, la mida, la lletra en que ha d'estar confeccionat, com ha de ser la foto i el faig així per atreure l'atenció. Com que faig recerques per internet, sovint de la pàgina on et diuen com ha de ser el CV, acabes anant a espetegar a una altra on et diuen com preparar-te l'entrevista. En aquest punt, si ets novell en això, et poses les mans al cap i exclames: Com pot ser això? Et diuen, que has de tenir en conte, com t'has de vestir, com t'has de moure i com has de mirar, doncs són coses així que l'entrevistador tindrà en consideració a l'hora d'avaluar-te. Quan vagis a l'entrevista, has de conèixer l'empresa, tenir informació de la seva trajectòria i quins són els seus valors, en aquest procés se li diu preparar-te l'entrevista. En totes les webs aquestes on et diuen com preparar-te també t'expliquen que cal conèixer-se a un mateix, això té trampa. Has de saber les teves competències, paraula de moda ara, en tots els àmbits de la vida. Has de saber fer servir eines informàtiques, tinc el blog i comte a quasi totes les xarxes socials. De vegades, et pot fer fer un test quan vas a l'entrevista o te l'envien per correu electrònic abans o després de l'entrevista.

Suposem, et truquen per que han vist la teva candidatura o el teu perfil al web de recerca de feina o al linkedin, llavors et poses més content que un gínjol, com no pot ser d'altra manera. La conversa pot anar així, et fan tota una bateria de preguntes i et diuen, ens agradaria poder tenir una entrevista per aprofundir. L'entrevista pot ser via internet, un pal, t'envien un enllaç per que et connectis i llavors s'instal·la un software i sigui una gravació en vídeo que et fa preguntes i tu respons en un temps determinat que et marca, però no tens cap interacció amb el suposat entrevistador. Entrevista per internet, via skype, on sí parles en temps real. Entrevista presencial, et citen en les seves oficines. 

Vas a l'entrevista, segur que et fan esperar. T'has preparat, com que t'has preparat tant, segur que amb el vestir l'espifies, has dubtat si anar més conservador o per contra anar menys conservador, però sempre evitant uns colors concrets com el vermell i el morat, que sembla són no adequats per això. però segur que creus que no l'has encertat quan veus al teu davant la persona que t'entrevista. Comença l'entrevista, pot ser que l'entrevistador et vagi fent preguntes sobre el teu CV que tindrà allà al davant o que et digui que li expliquis la teva trajectòria professional, hom voldrà remarcar allò que creu més important i justificar-ho per aquell lloc de treball objecte de l'entrevista, aquesta part sembla fàcil, només cal explicar allò que un ha fet i per tant tenim tot el coneixement, però sempre hi ha una trampa. Per què vas marxar d'aquella empresa, o et van acomiadar? Són temes difícils i aquí et pots enmerdar. Ja fa temps, que està de moda la pregunta: digue'm tres virtuts i tres defectes teus, però no contents amb això, segur que hi haurà una altra pregunta trampa. Com que t'ho has preparat, sabràs ja terminologia aquesta i enlloc de dir que ets capaç de superar les negatives, diràs que ets resilient, assertiva, empàtica, proactiva i un munt més de "paraulotes". Tot això amanit amb un munt de consideracions que estaràs pendent de fer i no fer, per que t'hauràs preparat, no tocar-te els cabells, no tocar-te la cara, no gesticular, no estar sentat com si fossis a casa, però tampoc massa tibat, com posaràs les mans i algunes més. Total, s'acaba la reunió amb una encaixada de mans i ja ens tornarem a posar en contacte si passes a la següent fase. Si l'entrevistador és una persona amb experiència, les fases de l'entrevista i les preguntes flueixen amb naturalitat. Si per contra, l'entrevistador és molt jove i per tant amb poca experiència i tu ja ets gat vell, veus com no té aquesta fluidesa per conduir l'entrevista, les preguntes no tenen un lligam, comet errors d'aquells que tu t'has preparat, que diuen les coses que no s'han de fer, repetir sempre una mateixa paraula per exemple, val?, d'acord?. Se t'emporten tots els dimonis, veient com algú que t'està valorant, comet errors que al revés et costen l'entrevista. 
Quan surts, penses " ja està" i estàs cansadíssim, l'estrés que genera i sovint només tens ganes de plorar de l'esforç que has fet i que no servirà per res.
Les entrevistes estan tan preparades i manipulades, que ja no són espontànies i naturals. i dubto que serveixin de res. Els uns per quedar bé i tenir la feina i els altres per veure com et poden enganxar en fals. 

divendres, 24 de maig de 2019

Una mica farta!

L'altre dia, en pujar al metro, el meu festajador es va trobar una coneguda que jo no coneixia. Ens presenta, per educació, doncs a ell tant li fa. Es pregunten que tal tot i els nens i en un punt de la conversa, ella es dirigeix a mi i em pregunta: Entens el català? Sí, clar, vaig contestar.
Em vaig quedar tan parada! No vaig saber tenir una contesta ràpida i aguda. Si hagués fet com la meva àvia! Hauria contestat alguna cosa del tipus, nena, que et penses? L'entenc, el llegeixo, l'escric i el parlo des que vaig nèixer.
La veritat, n'estic una mica molt farta. Qualsevol resposta per part meva pot quedar racista i xenòfoba, però ja cansa que em diguin que si tinc aspecte magrebí, indi, gitano. No tinc res en contra de cap raça o ètnia, però això de l'altre dia de preguntar si entenia el català, comença a ser la gota que fa vessar el got.
Apa, ja m'he desfogat una mica

divendres, 28 de desembre de 2018

CONCERTS 2018

Arriba el moment de fer resum i repàs de tot el que ha passat aquest any. Com que no he anat fent cap entrada dels concerts, que m'hauria agradat de fer-los un per un, però quan ja ha passat dies, perdo el control. Doncs aquí van els concerts.
Pocs? molts?. No ho sé, dependrà de cadascú. em surt una mitjana de 1,4 concerts per mes, però clar els festivals, fan que el total sigui diferent. Si els comptem de forma individual, seria de 2,75 per mes.

1.- Niño de Elche
2.- Eleanor Friedberger
3.- Arcade Fire
4.- Primavera Sound:
      Belle & Sebastian
      Ezra Furman
      Sparks
      Nick Cave
5.- Nacho Vegas
6.- Vida festival
      J. Bernardt
      Calexico
      Los Planetas
      Novedades Carmiña
     da Souza
     St. Vincent
     Franz Ferdinand
     Albert Pla
    Bart Davenport
    Elvis Perkins
    Iron & Wine
    They Might Be Giants
7.- Eels
8.- Mishima
9.- Jeffrey Lewis & Los Bolts
10.- La Mercè'18:
       Hazte Lapón
       La Bienquerida
11.- The Wave Pictures
12.- The Limiñanas
13.- Sr. Chinarro
14.- Spiritualized
15.- Los Planetas
16.- David carabén
17.- Loquillo
18.- Mishima
19.- Els Jóvens
20.- Bob Dylan

Aquesta és la llista i ara faré com fan els savis musicals a les revistes especialitzades, però clar a la meva manera, que no soc una saberuda del tema

Grup descobriment: da Souza. Son uns nanos de ses illes


El nen que em té el cor robat: Ezra Furman




Vaca sagrada i més que consagrada: Bob Dylan. No hi ha vídeo per que no deixa i et persegueixen si veuen un estri amb possibilitats d'enregistrar video o fer foto.

Els internacionals que omplen grans espais: Nick Cave, Arcade Fire. En Nick Cave, sempre et deixa amb aquella cosa al cos, sempre tan fosc i salvatge i que et fa regirar tot amb un calfred de dalt a baix. Arcade Fire...una banda impressionant amb un espectacle increïble.






Els que s'ho passen bé i estan de festa fora de casa per molts cops que vinguin: The Wave Pictures


Per nostàlgics: Sparks. Ja tenen una edat, i fa anys que van pel món, però tot i això, com uns nanos!!!



Per "poperos" i una mica happies: Belle & Sebastian




De gran diva de la música: St. Vincent, al més pur estil de la Madonna, amb un espectacle genial.





Divertits: They Might Be Giants. Uns tios que fan cançons que tracten del sistema solar i altres coses per l'estil.





Menció especial per que s'ho mereixen, però no hi ha cap categoria: Eels, Calexico i Franz Ferdinand









Entre els de petit format: Eleanor Friedberger, en aquest cas, tan petit, que hauríem cabut tots al menjador de casa. I The Limiñanas, una sala una micona més gran, però que abans era petita i així s'ha quedat, aquests francesos del sud van venint per casa nostra.








En la categoria de peninsulars, i així hi té cabuda tot.

Flamenco, per dir alguna cosa. Niño de Elche. No es pot explicar, s'ha d'escoltar.




Com "La alegría de la huerta":  Nacho Vegas, la categoria de la qual és guanyador, ho diu tot.




Als més estripats: Novedades Carmiña, aquests gallecs amb nom de botiga de poble o de barri ranci.


Com a incorruptibles: Los Planetas, en format festival al Vida, amb els seus seguidors incondicionals allà tots o en format auditori i fent allò tan de moda ara, celebrar els 25 anys d'un disc, amb un concert només del disc en qüestió.






Com indefinible i indescriptible:  ALBERT PLA, i sí en majúscules, per que ell s'ho val, això i més o qui sinó és capaç de pujar a un escenari vestit de peixatera, vestit o bata i botes de pluja, anomenades katiusques per la meva àvia. No hi ha ningú més al món que et pugui portar a un estat tal.



Els domèstics: Mishima, més que res, per que són els de casa i sempre els tens a prop, 3 cops en un any? doncs això, que els trobes de copes en els bars? I en qualsevol format, però el concert de Nadal a l'Apolo, com si fos un concert de l'Springsteen.









Els que venen per La Mercè: Hazte Lapón i La Bienquerida.







En la categoria de: " Però quina mala sort! mira que ha fet concerts aquest any, amb disc nou, a Barcelona i àrea metropolitana, i no he pogut anar a cap més que aquest sense banda!!!":  
Sr. Chinarro.




En: Es pot ser més xulo que jo?:  Loquillo. Barrejant generacions, un senyor, alt i ja no tan prim com era, vestit de negre, com diu una cançó seva, voy de negro y de negro me verás. Però el que tothom vol, són les clàssiques i ara fa aquests concerts, amb els temes clàssics on tothom canta a cor que vols i ell descansa a estones la veu, i pot beure i fumar.




En l'apartat Teloners:  Els Jóvens, una "canalla" del País Valencià. Molt divertits.


dimarts, 7 d’agost de 2018

Quan a l'agost, Barcelona era dels barcelonins

Sembla que reprengui un tema del que havia parlat, però no. Tampoc és massa llunyà, però no és el mateix.

Fins fa uns anys, tampoc no masses, a l'agost, si no marxaves de Barcelona, era un goig passejar-s'hi. podies anar allà on vulguessis, que no havia cap problema, havia lloc a les terrasses dels bars, les botigues eren un plaer, les que havia obertes, per que feien vacances. El cine, aquest és un altre tema, que ara mai hi ha gent. Quedava poca gent a la ciutat. I quan eren les festes del barri de Gràcia, encara s'hi podia anar.

En que ens hem, transformat?. Ja ho dic jo, en una gran merda, la meva ciutat, ja no és la meva ciutat, ni estiu ni hivern, amb l'afegit que ara a l'estiu, no em puc anar a passejar tranquil·lament per on sigui. No és que a l'hivern sigui una joia, però està una mica millor. Tot just fa un any de l'atemptat a Les Rambles, no va haver víctimes d'aquí, clar que no! Els barcelonins, poc hi voltem per allà, i a l'estiu menys.
Si parlem de les festes de Gràcia, no he estat mai massa devota d'aquestes festes, i ara, encara menys, una gentada, que agobia, durant el dia, van a veure els carrers, durant la nit, de festa, però cada cop més... no sé com dir-ho.

Recordo, els carrers buits de Barcelona, plaça Universitat amb poc trànsit, el metro també desengelat. Lloc al carrer per aparcar, a tot Barcelona, ara ja ni al meu barri, que també tenim un hotel!

diumenge, 3 de setembre de 2017

NO HE DEIXAT EL BLOG DE BANDA!!!!!

Ara ho he mirat, fa cinc mesos que no feia cap entrada, cap entrada ni tampoc entrava al blog, una vergonya! ja ho dic jo abans ningú m'ho digui.
No penso abandonar el meu blog, però en cosa de sis, set mesos, la meva vida ha canviat de forma brutal i tot s'ha vist afectat. De fet el canvi. no ha sigut de cop i volta. El canvi a la meva vida, diríem que va començar fa uns sis anys quan em vaig trencar el llegament lateral intern del genoll esquerre, potser algú recorda que cada dia feia una entrada amb alguna foto que feia del que veia desde la finestra de casa, això va durar uns tres mesos i llavors després em van acomiadar de la feina i fins llavors tot un periple laboral de pena. Però ara tot ha canviat i no és de penan i no tinc temps per gaire res.

TO BE CONTINUED...

dijous, 22 de juny de 2017

EL LABERINTO DE LOS ESPÍRITUS. CARLOS RUIZ ZAFÓN

De gairebé tothom són conegudes les històries que formen part de la saga aquesta del Cementerio de los libros olvidados.

Però amb aquesta última entrega, que voleu que us digui? Amb la meitat de llargada del llibre, probablement hauria estat millor, i ho dic en cindicional i no ho afirmo simplement, per què tampoc n'estic del tot segura, un cop llegida aquesta última entrega, fins i tot dubto que qualsevol altre després de La Sombra del viento, fos necessari haver-se escrit. No diria que no m'ha agradat, però tampoc que és fantàstic, Desconec si tota aquesta saga, estava pensada desde un inici quan es va escriure la primera novel·la, però a mi em sembla que no i així també m'ho transmet el llibre. Es fa llarg, de vegades sembla que hagi dues persones escrivint l'obra. És molt pressuposar que els lectors recorden fil per randa tot el que ha passat en els altres llibres, una pel·lícula, hom la pot tornar a veure, és factible, però una novel·la de les dimensions d'aquestes, no, i ja fa uns anyets per poder recordar. Caldria fer-se un diagrama de personatges i a mi em perdonarà el senyor Ruiz Zafon, però per a mi, llegir el seu llibre, és un divertimento i un entreteniment i no vull que em doni més feina i haver de fer un diagrama. Ell deu tenir molt clar, com van aquesta gent del llibre, però és molt creure que jo em recordi de tots els personatges de la novel·la que es va publicar al 2001!

No dic que estigui malament, però li sobren pàgines. De vegades, he pensat, que el meu excap, tenia raó quan deia que era pseudoliteratura. A voltes, semblava que volia imitar al gran Eduardo Mendoza, però només això que volia imitar, d'altres quan és ell i no vol semblar a ningú, m'agrada més, d'altres, deixa molt palès que ha escrit molta literatura juvenil.

Sé que és molt fàcil criticar, però això han fet sempre els crítics de tot, jo no escric perque no  en sé, ni tinc cap mena de traça en escriure, però sí que sé quan una cosa m'agrada o no i soc lliure de poder expressar els meus gustos. Sovint, la gent no sap cantar, tocar un instrument, escriure, jugar a futbol, però sí que saben qui ho fa bé i qui ho fa malament.
Suposo que ja no és novetat i que tot ja deu estar escrit, però ara l'he llegit i volia expressar la meva opinió

dimecres, 11 de gener de 2017

LOS AMIGOS DE LO AJENO

Han passat molts dies i moltes coses desde la meva última entrada, el títol de la qual era, Adeu al meu estimat objectiu 18-55. Aquesta d'avui, es podria dir també Adeu al meu estimat objectiu 18-55 i moltes altres coses. Sóc frívola, banal i superficial i ara també es podria dir que materialista, per que al cap i a la fi no deixen de ser coses, però collons!, eren les meves coses!
El cap de setmana just abans de nadal, els amics d'allò que els hi és aliè, van entrar a casa meva i van remenar i passejar-se per casa meva com els hi va venir de gust i és clar, també van poder triar i remenar entre totes les meves coses i prendre aquelles que més els va agradar i els va sortir dels pebrots de robar-me. L'ordinador, les càmeres de fotos i tots, quan dic tots, són tots els accessoris i gadgets, inclós el nou objectiu que el meu festejador em va regalar pel meu aniversari, un 18-200, ha durat menys que cap altra cosa que hagi pogut tenir mai, unes cremes per la cara que encara estaven amb el paper de cel.lofan, colònies començades i totes les meves joies d'or, les de la meva mare i les de la meva àvia. Ni jo, ni la meva mare, ni la meva àvia erem de moltes joies i per descomptat de grans joies, però, totes les joietes de tota una vida, incloses les agulles de bateig meva i dels meus germans, passant per les arracades i demés de la comunió i un número de cosetes que amb els anys et vas comprant i et van regalant, doncs fa el seu què.
La cara que et queda quan arribes a casa i t'ho trobes tot remenat i regirat i tot per terra, no és la teva cara, és la d'una altra persona, per que la imatge que et torna el mirall no la reconeixes com a pròpia, és una altra, per que a mi no em pot passar això, sóc pobre, no tinc diners, no tinc joies, ni obres d'art cobejades, però sí, vas mirant per casa i sí, t'ha passat a tu, uns cabrons, fills de puta, han entrat a casa teva i s'han emportat tot el que han volgut i més. Per que a banda del que és material, aquests mamons, han profanat el teu santuari, el lloc on hom es troba sa i estalvi i a recer del món exterior. Encara ara, de vegades, penso que ha estat un malson i que em despertaré, però no, aquest malson és massa llarg i jo continuo sense tenir les meves coses.
I amb la policia i les asseguradores la cosa es fa llarga, i més amb els nadals pel mig. Durant tres dies, no vaig poder dormir a casa meva i passat aquests dies, avui encara, deixo un llum obert tota la nit, els primers dies, deixava la ràdio encesa al costat de la porta. Per si no fos prou enrenou el que et deixen els lladres, els csi, al més pur estil del CSI Las Vegas, et deixen tot brut d'un polsim que costa de netejar. I amb els senyors de l'assegurança, has de justificar tot el que tens, factures i fotos on puguin sortir tots els objectes que t'han manllevat, quan contractes la pòlissa no t'ho diuen i et diuen que no es pot posar tot el que hi ha per que llavors seria inassumible per ningú el cost del rebut, però ara demanen que justifiquis tot el que dius i et fan sentir culpable. Culpable per que no has guardat una factura de fa 8 anys, no recordes quan et vas comprar alguna cosa o et vas comprar massa coses en un mateix període de temps, per que tu mateix veus que el teu discurs és de vegades inconnex i estàs encara en estat de xoc, però ells continuen preguntant i et diuen que recopilis fotos i els hi facis arribar per correu electrònic, si no tinc ordinador ara!!!! Toca demanar un ordinador a algú. Quan abans els ho enviis millor, i ara toca esperar amb cara de gilipolles que és el que voldran pagar de tot.