dimecres, 1 de juliol de 2020

ELS ESTANYS DE BASTURS




Amb aquesta entrada, enceto una sèrie sobre la vegetació dels Estanys de Basturs, un indret singular i que personalment m’agrada molt. No podré incloure el medi aquàtic, algues, per l’evident manca de medis de poder prospectar, la flora vascular, en canvi, sí podrà estar representada per les meves observacions. Les entrades, excepte aquesta què hi ha una mica de posició dels estanys, seran visuals, les fotografies de les espècies.

Estany Xic


Estany Gros



Els estanys de Basturs, són dos estanys situats a la falda nord del Mont de Conques, propers als pobles de Basturs i Sant Romà d’Abella, que pertanyen als municipis d’Isona i Conca Dellà, al Pallars Jussà.
Formen part del PEIN. És una important zona humida d’origen càrstic de naturalesa singular i molt fràgil. Són dos estanys de forma circular i cubeta cònica, el Gros té un diàmetre d’uns 75 metres i 15 de fondària i el Xic uns 30 de diàmetre i 10 de fondo. Amb l’estany de Banyoles, els de la vall de Sant Miquel de Campmajor i l’estany de Montcortès, són les quatre zones humides d’origen càrstic més importants de Catalunya.

La seva alimentació, és per una surgència subterrània, que ha dissolt la roca calcària fins a formar les cubetes còniques dels estanys. Als anys 90 es va formar un tercer estany en un camp de la vora però va desaparèixer.

Els travertins, són roques carbonatades, formades a partir de la precipitació del carbonat càlcic que l’aigua subterrània porta en dissolució en forma de bicarbonat calci.

CaCO3(s)+ 2 H2O + 2CO2(g) = Ca(HCO3)2(aq)

El bicarbonat de calci, Ca(HCO3)2, és molt soluble en aigua i llavors afavoreix la dissolució de la roca calcària. Quan l’aigua aflora a la superfície, llavors el que passa, és que perd el CO2 i la calcita precipita damunt de les espècies vegetals que hi hagi i es formaran els travertins amb el pas del temps i la desaparició de les restes vegetals.
Aquesta seria la formació dels estanys de Basturs, amb el pas del temps, l’aigua del subsol el va perforant fins que arriba el dia que la capa superior es col·lapsa i s’originen els estanys, que són el punt de sortida de l’aigua.
Pel que fa a la flora i la fauna, com no podria ser d’altra forma, és molt interessant i singular. Tant pel que respecte a la flora vascular, com a les espècies d’algues, algunes endèmiques del lloc. La fauna, també té representants únics o quasi en els estanys.

Un conjunt de vegetals que criden molt l’atenció i del que ara faré cinc cèntims, són les orquídies. Són unes espècies molt especialitzades i amb un aspecte molt espectacular. Són fàcils de reconèixer. A l’estany de Basturs, n’he trobat 7 en diverses anades, però segons Subenuix, n’ha trobat vuit, de les 8 aquestes, n’he trobat 6 i la que fa 7 és una que no la considera, però sí que apareix com a vista en diferents mapes de biodiversitat.




Cephalanthera damasonium, és força rara o molt rara. Només l'he vist en una ocasió.



Cephalanthera longifolia, és força rara. L'he vist en dues ocasions




Cephalanthera rubra, és força rara. Només vist en una ocasió i en un estat molt precari.



Epipactis helleborine, és rara. Només l'he vist una vegada.





Listera ovata, és força comuna. L'he pogut observar 3 vegades.



Ophrys insectifera subsp insectifera. és força rara. L'he pogut veure quatre vegades.




Platanthera bifolia, és rara. L'he trobat dues vegades.





Totes les fotografies són meves i alguna informació del text, és de SerradelMontsec.cat.


dimarts, 30 de juny de 2020

demà segur

Demà segur que faig una entrada, la volia fer avui, però m'he liat i ja no tinc temps de fer-la com toca

dimarts, 23 de juny de 2020

DAT I BENEÏT


Ha estat aparcat al mateix lloc del 10 de març fins el 19 de juny. El moviment d'aquest vehicle, ha sigut el que ha marcat la fi del confinament i l'estat d'alarma. M'hauria agradat veure'l moure's després de tants dies de veure'l al mateix lloc. Ha hagut altres cotxes que han estat molts dies també, però no tots com aquest i per això aquest ha marcat el punt d'inflexió. 
Això no vol dir que ara deixi de parlar de coses relacionades amb el tema del bitxo, doncs encara estarà present en motes accions de la nostra vida quotidiana, com la maleïda mascareta.

Als autobusos, cal pujar per les portes del mig, que tradicionalment, han estat les de baixar. Fa uns dies i ahir mateix, vaig haver d'agafar el bus i quan vaig haver de baixar, quasi no podia, la gent que volia pujar no em deixava, tots al davant de la porta si no pujaven abans que em deixissin baixar. Aviso, el proper que no em deixi baixar, em treuré la mascareta i li tossiré a la cara! Home, tants anys que fa que al metro posa allò de :deixin sortir abans d'entrar i quatre dies de confinament i ja tothom ho ha oblidat. 


dijous, 18 de juny de 2020

EL QUE VEIG XCV 2.0. RESUM

Avui hi ha dues entrades. He fet l'entrada del dia sense haver llegit cap notícia. I llavors després ho he vist, avui és l'últim dia d'aquesta broma de mal gust que mai hauríem d'haver viscut si no ens haguessin fet les retallades en la sanitat. Per què el confinament i aquest viure com si fossim a la novel·la de l'Orwell 1984 i la policia del pensament ens vigilés, només ha sigut per tal de no col·lapsar el sistema. El bitxo en sí, no és tampoc res de l'altre dijous si hi ha medis, vull dir que no és l'Ebola. He llegit també , segons la Vergés i en Quimet, que cal seguir portant mascaretes en llocs tancats, no pel carrer, que quedi clar!!! I el que m'ha fet molta gràcia, és que l'Alba, per que després de tants dies, ja és com si fóssim amigues i ens coneguéssim de fa molt anys, ha dit que tan important com la mascareta i la distància, és la higiene personal. Doncs, si després de tot això encara cal dir que ens hem de rentar, anem bé cirerer.

Com que aquesta sèrie que vaig començar de El Que veig 2.0, era pel confinament i si això s'acaba, també s'acaba la sèrie, no el blog que el penso continuar més sovint.
En aquest vídeo, hi ha un recull de les fotos fetes cada dia, es veu el pas del temps. I ja posats, hauria estat bé que durés una mica més i es veiés el següent canvi.


EL QUE VEIG XCIV 2.0

Després de la pluja i ja havent sortit el sol, encara hi havia alguns núvols baixos arrossegant-se pels cims.

Al mes de maig, va sortir una notícia que deia els cotxes que s'havien venut o matriculat al mes d'abril. El titular era només trenta i escaig cotxes, jo vaig pensar : Només? em semblen molts, si considerem que el mes d'abril, tot va estar tancat i no es podia anar enlloc que no fossin els súpers!



dimecres, 17 de juny de 2020

EL QUE VEIG XCIII 2.0


No sabia si podria fer una així, feia sol, però he vist les gotes. No he posat la conya per apropar per  por a que la gota caigués. És com un petit univers invertit a l'interior. Com aquelles màquines antigues de fer fotos del fotògraf, on semblava que podies caure de cap a terra i trencar-te'l.



dimarts, 16 de juny de 2020

EL QUE VEIG XCII 2.0

Avui plou i es tornen a veure paraigües, no és que sigui res estrany aquesta primavera. Ha plogut i força i fins i tot, ha fet mal. Doncs, ja només falta que arribi l'estiu, i que sigui igual, no suporto la calor. I mira que se n'està de bé a l'hivern a la terrassa de Masella a 0, -2, -6, faci o no solet. I plego que he de marxar