dimarts, 20 de maig del 2008

Atemptats a l'idioma

Potser no sóc la més indicada per fer aquest post, però és que ja no puc més!. Reconec le meves limitacions a l'hora d'escriure i per descomptat que no sóc ni en J.V. Foix, ni Calders o en la versió castellana Machado, Cervantes o García Márquez. Però si una cosa tinc clara és que les faltes d'ortografia són un mal endèmic al nostre país i a la nostra societat. Existeix una cosa que es diu diccionari i que estan a la xarxa i també hi ha els correctors ortogràfics i d'estil. Una cosa és enganxar paraules per error o teclajar malament, els que d'una generació molt concreta fan l'esforç d'escriure en català, per a ells és un esforç i jo els felicito, però el que no suporto són aquells blocs de gent jove i que escriguin en la llengua que sigui fan faltes tan abominables com no posar un accent, jo no sé llegir així. Escriure qualsevol forma verbal del verb haver o haber sense "h". Ho dic obertament, no penso deixar cap comentari a aquells que facin aquest tipus de falta, si els accents existeixen, és per alguna cosa i la h també. Que jo sàpiga "él" en castellà continua portant accent i encara ni la RALE ni l'Institut d'Estudis Catalans han abolit la h. No suporto quan a la feina m'envieen els informes i ho fan amb faltes d'aquests tipus. Passejant pels blocs t'arribes a trobar de tot i aquestes faltes d'ortografia en castellà, no són comeses només pels catalans sinò també pels de fora per qui només tenen aquella llengua. Reconec que no he sabut mai diferenciar ni en català ni en castellà el tema dels "perquès" quan van junts, separats o porten accent i aquí està la diferència entre ells i jo, jo sé que ho faig malament, però no ho he entès mai i ells ni ho saben ni ho volen saber, tant els fa.
Val a dir, que hi ha blocs genials, escriuen amb estil i sense faltes. Els hi ha de seriosos on es pot arribar a llegir poesia i també els hi ha que d'un fet banal i quotidià el transformen en un fet sublim, i sense atemptar contra cap llengua. Jo no tinc estil ni mai he tingut cap traça, però si que em fixo amb les faltes d'ortografia i intento no fer-ne i utilitzo el diccionari.
Si us plau, tinguem cura dels idiomes, perquè ara ja sabem entendre SMS sense vocals, però sempre hi quan estiguin ben escrits.

13 comentaris:

Mireia ha dit...

I nosaltres ahir trencant-nos el cap per saber si cascavell o cascabell? i sinó picarols i esquelles

Striper ha dit...

Ah jo millor que no digui res jo ja m'esforço ja.

Martha! ha dit...

jo quan escric seriosament no faig faltes, però reconec que el meu blog n'està plé! i ho sé...
aixS!
petons

Joana ha dit...

Mireia:
Ja veus, com són les coses. Havia estat voltant per blocs i no vaig poder més, tot amanit amb informes dels meus nens, brrrr!
Striper:
Que no va per tu, sinò pels que hi ha que van de blocs literaris i amb prestensions o això sembla i no accentuen cap, però cap passat perfecte del castellà, no entens que diuen i això cansa.
Martha:
Segons com escriguis ja es veu que és fet a propòsit.

Ja deia que potser no sóc la més indicada, jo també faig faltes, sempre es passa alguna i no estic criticant l'estil que jo sóc horrorosa, sinò allò que clama al cel. Que no costa tant. ara mateix estic veient en un catàleg de viatges que posen "Quant naveguis, fes escala a" aquest quant amb t final i és un catàleg!

Juan Duque Oliva ha dit...

Genial Joana, son nuestras lenguas y tenemos que cuidarlas, con ellas nos comunicamos, por lo menos hay que estar alerta.

Yo también reconozco que cometo muchísimas, aún corrigiéndolo.

Perdona cuando me veas alguna, iremos aprendiendo.

A ver que pasa, ¿así está bien puesto verdad? jejejeje.

Besos Joana

Josep B. ha dit...

Apart de la meva dislèxia mecanogràfica, he de reconèixer que, sobretot els accents diacrítics són el meu cavall de batalla.

El "perquè" junt tinc clar que es fa servir quan "respon" un "per què" interrogatiu (why i beacuse en anglès) ara, el "que" o "què" per lliure, fora d'una interrogativa explícita ...

Les "ss" i "s" també em costen una mica, afortunadament no tant.

Per cert acabo de corregir-me un "fà" en aquest comentari. No puc assegurar que se m'escapi algun.

La veritat, trobo a faltar el corrector als comentaris, encara que n'he vist bestièses, però "com ho posa el corrector!"

Suposo que acabrem posant seny entre tots.

Joana ha dit...

Luz de Gas:
A todos se nos puede pasar alguna falta, es humano, pero de verdad, cuando vi tal magnitud de faltas en un bloc, que como lo primero que me sale es el perfil, era una chica de 27 años y el verbo haber lo había escrito cada vez de una forma distinta, como en el colegio cuando eras pequeño y aquella palabra rara probabas en el dictado cual era la forma correcta, no acentuaba ni un pasado ni un pronombre personal ni por equivocación y como ella un montón, si lo que haces es poner comentarios sin ninguna pretensión, no me gusta pero me aguanto, pero cuando tienen una pretensión más o menos de "que bien que escribo" no tiene perdón.
Skorbuto:
Però ho tens clar i de ben segur que mires el diccionari per saber-ho i no posar-ho malament. Hem passat d'un extrem a l'altre, a mi em feien copiar com a mínim quinze cops la paraula que havia escrit malament. Gràcies pels perques, m'ho apunto.

Juan Duque Oliva ha dit...

Completamente de acuerdo. Mi madre le gustaba mucho escribir poesía, la pobre tiene muchas faltas y cuando las veo me entra no se porque por el cuerpo, toda la juventud limpiando la fonda donde trabajaba,pero eso es otro caso.

Besos

Joana ha dit...

Hay generaciones a las que se les perdona, no tenían acceso a una educación, pero tenían unos intereses, mi madre también hace muchas faltas, ahora es imperdonable. Todo el mundo tiene acceso a la educación, pero viendo como está el patio, me parece que somos unos pocos, los únicos a los que nos importa. A mi al menos, algo de la época franquista me tocó y habiendo tenido lo que llaman una educación represiva, tampoco he salido tan mal. Supongo que también depende del ambiente en que uno se mueve y como que "al interné" todo el mundo tiene acceso y una tarifa plana accesible, es cuando nos damos cuenta de como está la gente.

panterablanca ha dit...

Tens tota la raó del món, encara que sense exagerar, perque tal com dius tu mateixa, som humans i és molt fàcil equivocar-se. El meu cavall de batalla en català són els pronoms febles. Són molt difícils!... tant que quasi ningú els utilitza correctament.
Gràcies per la teva visita al meu blog. El teu és força interessant.
Una llepada de pantera.

Herodes Antipas ha dit...

Siempre he creído, que la lengua escrita o hablada hay que cuidarla, porque es nuestra seña de identidad. Y te hablo desde Sevilla, ciudad donde nos encanta comernos la mitad de las palabras...Pero hay que tener cuidadito, hombre.
Un besazo tremendo. Ah, por cierto, respondiendo a lo del entrenador, prefiero malo conocido a bueno por conocer, jejeje.

El tacte de les paraules ha dit...

Ai les faltes d'ortografia...n'hi ha que fan mal als ulls!

No fa falta ser tots filòlegs, però basta en tenir-hi esment...

Joana ha dit...

Panterablanca:
Em sembla que si un és cosncient del seu punt feble, vol dir que té un interès i s'hi esfroça i els pronoms febles no és el que més mal d'ulls fa, són molt difícils d'usar amb correcció.
Herodes de la Bética:
Podeis comeros la mitad de las palabras hablando, pero cuando escribes a no ser a propósito escribes bien.
El tacte de les paraules:
Exacte, no cal ser filòlegs tots, jo no ho sóc pas, però hi ha cada cosa per aquests mons! Gràcies per venir