I jo que sé!

No sé pas com em quedarà, resumir i sintetitzar no és pas el meu fort. I les vacances són molts dies i han passat moltes cosetes com per no explicar-les, però faré un intent, de fer un resum i després en posts successius, fer els dies concrets que mereixen una menció especial.

Per començar, diré que només hi ha la part de La Toscana i que per si abans no en feia ja poques de fotos, ara encara n'he fet menys, només 821. A la part dreta del blog, ja veieu que hi ha dues presentacions d'algunes fotos, no faré patir a ningú veure totes les que he fet, seria una tortura i no sóc tan malèvola.

Era un viatge organitzat, ja sé que tothom els hi té molta mania, jo també, però aquesta agència fa viatges, diguem, que una mica diferents i no vas a toc de "pito". La veritat és que en general, quan un fa un viatge amb ells, després repeteix, jo és el tercer que he fet i hi havia més gent repetidora.

El títol del viatge era "Toscana y Liguria. Naturaleza y cultura en el corazón de Italia". Doncs, això, el títol ho diu. Una part del viatge és anar d'excursió per la muntanya i una altra visitar ciutats. La de les excursions és més llarga que l'altra.

M'ho he passat bé i m'ha agradat molt tot, també m'ho he menjat tot i de tot, com a les postals que s'escrivien abans quan anaves de vacances, ara ja no es fa, ara et fas una foto amb el mòbil i envies un MMS a qui li vulguis fer dentetes d'allò que estàs veient o que no té vacances. Jo no ho faig això, que quedi constància.

El primer que cal fer, és la maleta. A mi em fa molta mandra sempre i ho deixo pel final, però només em cal una condició, tenir tota la roba i tot el que necessito net i controlat. Així, com és de suposar, vaig fer la maleta el dia abans de marxar quan vaig tornar de sopar, el vol no sortia a cap hora intempestiva, per això em vaig posar a fer-la a la una i anava a dormir a les tres. Em sembla que és el primer cop a la vida que em sobra lloc a la bossa i no semblava un botifarró. Calia estar a l'aeroport a les 12, de forma que em podia llevar cap a les 9, però no, com que la Yolanda, que és l'amiga amb qui vaig de vacances, no m'havia contestat els meus missatges la nit abans, per veure com quedàvem, em va trucar i despertar que encara no eren dos quarts de nou. En contestar el telèfon em diu: "Que estaves dormint?" i jo li vaig contestar: "Pues, si" per que mentir i dir que no, si tampoc tenia res més a fer i com menys rondés per casa menys enmerdaria el pis, vam quedar i penssava continuar dormint la mitja horeta, però no, el meu germà quan feia un quart que m'havia trucat la Yolanda, em va trucar per si m'adormia, així que va ser impossible. És clar, com que tots poden dormir al cotxe, autocar o avió en quant hi arriben!. Però jo no he pogut mai dormir en aquests llocs, no és por, ja de petita no m'adormia mai al cotxe. Total em vaig llevar, esmorzar i la dutxa. Havia de passar a recollir la Yolanda per anar a l'aeroport i quan després d'estar fent temps per casa vaig decidir que era el moment, en baixar al carrer, allò era un desert, com havia de ser? diumenge 3 d'agost a les 11 del matí, si ja passen pocs taxis de normal! aquell dia no en passava cap, vaig buscar un telèfon de taxis, però no en tenia cap, la Yolanda em va trucar: "¿Donde estás?" "En la puerta de casa" "AAAAAAh". Al final, un taxista despistat va passar, i amb tot vam arribar a l'aeroport a l'hora. Quina gentada! ja era de suposar, si no estaven pel carrer, en algun lloc eren!. En aquest moment es realitza el primer contacte amb part dels que seran els companys de viatge, els que sortim de Barcelona, un cop arribes a lloc et trobes amb la resta del grup, que són els que surten de Madrid, però no tots són madrilenyos. Aquests viatges venen a ser com unes colònies amb nens i nenes d'altres comunitats i que parlen altres llengües.

Fes una cua inmensa per facturar, ara ja tinc un paquet menys que controlar, ja només porto la motxilla, no li passa el mateix a la Yolanda que a més de la motxilla du la bossa i la càmara de fer fotos, i sembla un arbre de nadal. Un cop passat l'arc detector de mentides ai! de metalls busquem la porta d'embarcament, com que la Yolanda no vol perdre l'avió, ja hi som a punt per embarcar i jo sense prendre res, bé una coca-cola comprada a les màquines, que a dalt als bars hi ha massa cua i si obren l'embarcament?. El vol va sortir amb dues hores de retard i quin aterratge a Florència, però pitjor va ser el de tornada a Barcelona, els pilots de Meridiana, en enlairar-se? cap problema, però en aterrar, foten unes frenades que claven l'avió, només els hi falta fer el trombo.

Ja està, ja som a Florència, intuïa el que havia, però fins que no vaig sortir de l'aeroport, petitet, al carrer que ens estava esperant la guia i vaig sentir la bufatada de calor, va ser com si em posessin 50 quilos al damunt. El termòmetre que havia en el pirulí dient que ets a l'aeroport de Florència marcava 39 graus i eren les cinc de la tarda. Els madriles, ja hi eren, clar, nosaltres portàvem dues hores de tard i jo sense menjar res, perque ara no et donen res de menjar i pensar que quan vam anar a Madiera ens van donar de menjar dues vegades! No havia temps per menjar, que teniem dues hores d'autocar per arribar a Castelnuovo de Garfagnana, que és on estariem els cinc primers dies. Després d'un tros d'autopista, l'autocar va agafar unes carreteres de curves i més curves per endinsar-nos a la Garfagnana.

Vam arribar a Castelnuovo di Garfagnana i per tant a l'hotel, es van repartir les habitacions i havia sopar de benvinguda, amb menges de la zona. Ep!, tornem a les habitacions, la guia diu els noms, l'habitació, el pis on està i dona la clau. Ens ha tocat en el pis -2, en un segon sotan, però com que el poble està en un turonet?. Doncs no, ens ha tocat un "zulo", en obrir la finestra de l'habitació tenim un mur com de dos metres a un metre i mig, i per dalt i passa un carrer. Per sort el poble és tranquilet!. Desfem les maletes, totes dues amb els seus rituals habituals. I anem a sopar, que jo tenia molta gana, no havia dinat, i havia esmorzat només. La vista des d'el menjador era espectacular. El sopar va ser més aviat pobre, una sopa de farro, que no estava mal, però tampoc era per tirar coets i després una fusta d'embotits, a qui se li acut, posar pernil i altres cecines i llom a uns espanyols? No era res de l'altre dijous, però al menys vaig menjar. La guia, ens va explicar algunes coses, va dir l'hora de l'esmorzar i l'hora de sortida de l'excursió del dia següent, la primera, cal portar, cantimplora, calçat de muntanya, gorra, protecció solar i totes aquestes coses habituals. Després de sopar, vam anar a fer una volta pel poble, estava molt animat i després de fer un cafè vam tornar a l'hotel i a dormir. Ja haviem començat a fer amics.

Aquest va ser el primer dia, m'he allargat massa com sempre, ja en faré més d'entrades, però calia posar en antecedents, i cony que ja ho he dit que no se resumir!