dissabte, 20 de setembre de 2008

Un Món sense Fí

Ja fa uns dies que el vaig acabar, però no m'acabava de decidir a fer l'entrada, els motius? doncs que pel que sembla encara hi ha gent que no l'ha llegit i els queden ganes i que no trobava el moment. Amb el record que va deixar Els Pilars de la Terra, em vaig llegir em sembla que un parell més d'en Follet i em van decebre, no era la narració ni l'estil que tant m'havia fet gaudir als Pilars i ara amb un Món sense fí m'ho ha acabat de deixar de veure clar, els Pilars no els va escriure ell. No té ritme i no enganxa. Per això m'ha costat tant d'acabar.
A l'edat mitjana dubto que tanta gent sabés llegir, escriure i comptar o tothom estava a Kingsbridge?. Els protagonistes? No els he trobat creibles, només el dolent Philemon té ganxo, en Ralph és un sòmines i un poca pena i com que són dolents així els ha d'anar. En canvi els bons, poden fer seva la màxima de: El fi justifica els mitjans. La Caris, que és una gata maula, es pot tirar al seu nòvio de tota la vida tot i que és priora. En Merthin, el nòvio de la monja, tot i els "desplantes" que la tia li fa continua enganxat a ella, malgrat que no es comporta com un ermità tampoc!. La Gwenda, la camperola, amiga d'infantesa de la Caris, és una desgraciada, però molt forta i de tots els merders s'en surt i ja la pot fer grossa.
Ja ho dic, no és un llibre que recomani. No és lent, a mi ja m'agraden els llibres lents, El Nom de la Rosa, és lent, però és una obra d'art. L'estil narratiu i el vocabulari no la fan pas una gran obra.

10 comentaris:

Striper ha dit...

A mi em va disreura força , no es els pilars de la terra , pero vaig trobar bé.

Jesús M. Tibau ha dit...

Jo no sóc tan negatiu com tu, tot i que també em va agradar més Els pilars de la terra.
En general és bastant previsible i no hi havia cap necessitat que durés tantes pàgines, però és distret.
Tampoco m'agrada que els dolents siguin tan dolents i els bons tan bons.
Però és un llibre que e spot llegir, amb l'ànim de distreure's i ja està

rebaixes ha dit...

Donem-li empat i tot queda a casa,
I és que en el llegir com en quasi tot, no podem aspirar a que tinguem el summum sempre, però em deia el meu germà que si en un llibre hi treus no més un petit profit ja val la pena. M'ho miro així.L'avi Anton.

Luz de Gas ha dit...

Pues no me lo pienso leer ni loco después de leerte.

Un beso guapa.

Muac

Jordi Casanovas ha dit...

jo vaig escriure pràcticament el mateix de Els Pilars de la terra i aquest altre el tinc pendent i em fa una mandra...

Martí ha dit...

La pregunta és: ¿series tant crítica amb el llibre si no fos Els Pilars de la Terra II?. Si fos qualsevol altre llibre potser el donaries com un llibre distret, previsible, no massa rigorós però entretingut?

Mireia ha dit...

el tinc pendent, quan l'hagi llegit ja us diré

Joana ha dit...

Striper:
Passar l'estona?, si, però massa llarg.

Jesús M. Tubau:
T'el venen com la continuació i no té res a veure, només el lloc. És massa llarg. Explica, explica i explica i al final es queda um?. Amb el que es va criticar El pont dels jueus del Martí Gironell i si l'hagués fet més llarg potser li hauria quedat Un Món sense Fí millor que no pas en Follet. Reconec que hi ha llibres per passar l'estona, però que et distregui i aquest no m'ha distret gaire.

Rebaixes:
Si el llibre és distret, cap problema, sóc la primera a reconèixer que amb els pilars m'ho vaig passar bé i amb el codi da vinci també, però aquest m'ha cansat.

Luz de Gas:
Si no te has leido Los Pilares, puede que te guste, y ya ves que a todos para pasar el rato lo aceptan.

Jordi Casanovas:
És que jo els Pilars el vaig llegir sense haver sentit tan rebombori, ni tanta lloança i clar i era potser dels primers que llegia. Som massoques, perque els tenim pendents tot i que no ens fa gaire gràcia. Però per criticar cal conèixer.

Martí:
Potser si, ja ho diuen allò de "nunca segundas partes fueron buenas". I esperes que mantingui el llistó allà on el va posar, sinò és així et sents enganyat, o al menys jo.

Mireia:
No defalleixis. Espera que tornin a fer obres a can T i hagis de baixar en tren i metro. Però és clar, pesa molt.

lisebe ha dit...

A veure, jo vaig llegir em el seu temps Els pilars.. no em bé de gust llegir aquest segon, no m'agradan las segonas parts, pero el que si em va agradar de debó es L'esglesia del mar, em va encantar pot ser perque conec per on trascorre tot el llibre, aquest sí que el recomano, ja veus.

Bé maca aquest es el meu paré.

Petonets

Joana ha dit...

Lisebe:
Jo també vaig llegir l'Esglèsia del Mar i també em va agradar.