Estanys de Tristaina. Andorra

Perquè ho faig? No ho tinc gaire clar. Amb la de llocs que hi ha al món i que no hi he estat mai i sóc com un delinqüent, que segons diuen sempre tornen al lloc on han comès el delicte.

Totes aquestes fotos són fetes al mateix lloc, els llacs de Tristaina a Ordino a Andorra. Entre les quatre primeres i les altres tres hi ha una diferència de 13 anys ni més ni menys. Per tant, jo era tretze anys més jove, però no només és això.

Tot el meu equip ha canviat i molt.

1.-La càmera de fer fotos no és la mateixa i dir que la duia llavors no era ni molt menys qualsevol cosa (que he escanejat les fotos i

desmereix molt també) però no és la que tinc ara
2.- Fa tretze anys vaig anar amb dues amigues, ara amb una altra de diferent.

3.- El moment de l'any no era el mateix, llavors va ser a l'octubre i ara a l'agost.

4.- Amb les botes que llavors duia, ara ni boja m'embarco a fer això.

5.- El cangur de tota la vida i una samarreta de cotó, ara tinc dos impermeables, segons el moment de l'any i el lloc que vagi i la

samarreta? no pot ser quasevol, de cotó ni parlar-ne, ara que transpiri tot! o bé us pensaveu que aquesta revolució només era per les compreses?.

6.- Els pantalons, les malles velles i que ja no em posava per anar pel carrer, ara portem tots uns pantalons molt adequats pel moment.

7.- No fa pas tant temps i ens aventuràvem sense haver mirat la previsió del temps, ara és impensable ( en el meu cas, continuo igual, i a mi que m'importa el que diu en Tomàs Molina?)

8.- La meva carona! i això es nota i molt, no entraré a si estava més o menys prima, jo diria que ho estic ara, però a la vista de les fotos em sembla que per un estil.

9.- Sóc gran, però encara no tant com per haver començat a encongir-me! Ara molta més va a la muntanya i molt probablement algú ha fet caure pedres de la fita, inclosa la que vam posar aleshores o l'erosió fa els seus efectes.

10.- La ilusió amb que ho vaig fer. Tot i que ara tenia moltes ganes de tornar, no va ser el mateix.

11.- I ara em posaré seriosa. En el moment i en el lloc no m'en vaig adonar, va ser quan vaig treure les fotos antigues que ho vaig veure. Així, a primer cop d'ull, veient les fotos, la única cosa que sembla haver

canviat, sóc jo. Però fixant-se millor, no, no és el nivell dels estanys, que aparentment és el mateix. A la segona foto, entre els dos llacs hi ha una bassa que no hi és ara, tretze anys després, a part és clar de l'alçada de la fita al cim. A Andorra, en principi no tenen problemes de sequera, però a l'agost s'hagueren hagut de veure més congestes de neu de les que vaig veure (una). Sembla una tonteria, però ja que aquesta setmana, els grans cervells són a Barcelona, debatent

sobre el futur de la natura i tot plegat. M'agradaria poder tornar d'aquí a tretze anys i poder continuar gaudint d'aquest estany i que la meva preocupació només sigui banal, en si estic més grossa, quina roba portava i com ha canviat el meu equip fotogràfic.

Perquè, malgrat sigui superficial, tribial i pensi en si vull uns altres pantalons de muntanya o una armilla de color taronja per anar d'excursió i totes aquestes xorrades, les vull poder portar en un espectacle com el que encara he vist i no pas en uns forats erms.

Ja he dit que em posava seriosa.