dissabte, 18 d’octubre del 2008

Ja el tenim aquí!


Doncs, si, aquest és l'Oriol, va nèixer dimarts passat, va pesar 3 Kg 200 g i va medir 49,5cm, igual que el seu germà. Si, la meva cunyada els fa tots de la mateixa mida, perque no tenen més espai.
Aquest és el motiu que no hagi passat per aquest món del blog.
Vaig anar a filmar, prèvia petició paterna, com el vestien per primer cop, amb l'Albert també ho vaig fer. Però aquest va nèixer a la tarda i el trànsit a les rondes i a la Diagonal no és cap broma.
Així, doncs, tota la setmana ha estat de bogeria i com que a la feina, també està tot com una mica crispat, com per anar fent el capullo. De manera, que el camí de casa a la feina, de la feina a casa i torna cap a la clínica, que està a tocar de la feina, l'he fet no se pas quants cops, amb un control d'alcoholemia inclòs. Per això, l'ordinador l'he obert tan poquet. Avui ha sigut el primer dia que l'he tingut obert tot el dia i me l'he passat planxant fins ara!.
Tenia una muntanya de roba per planxar i plegar, com que el temps ha canviat una mica, hi havia pantalons que tampoc no els trobava a faltar, però queda lleig guardar la roba sense planxar fins la propera temporada.

Continuo condemnada a comprar joguines de nens i roba de nen, no podré comprar passadors ni cintes pel cabell i en canvi continuaré comprant cotxets, garatges, camions, futbolins, transformers i totes aquestes coses. Ja tinc experiència. Amb l'Albert he descobert que encara fan els dibuixos que veiem amb l'Àlex, que ja té 18 anys i fa primer de carrera, el Pingu, el Doreamon i alguns més. Els malcriaré com he fet i faig amb l'Àlex i amb l'Albert i ara també amb l'Oriol, per alguna cosa s'han inventat les tietes solteres! Tot i que ja no anem posant els vint duros a la cartilla com feia la Tieta d'en Serrat.

12 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

felicitats per la part que et toca

rebaixes ha dit...

La continuitat alegra. Felicitats a tots.
QUADRE QUE GUARDES
RECORDS ENTRANYABLES.
MARC DE PORTA AL FUTUR.
Anton.

Juan Duque Oliva ha dit...

No estoy para mucho comentar que vengo un poco mareado, pero me voy de vacas y no te voy a poder leer más.

Que imagen más bonita la del niño, ya te leeré a la vuelta.


Besos guapisima.

Striper ha dit...

Felicitats noia es una preciositat deus ser una tieta ben cofolla.

Antonio ha dit...

Felicidades, a disfrutar de los niños!!

Besos
Antonio

Joana ha dit...

Gràcies a tots. Jo m'ho passo bé jugant amb els meus nebots i fent animalades.

Mireia ha dit...

Joana, que a casa teva només sàpiguen fer nens té una passe, però que que tots els noms comencin amb vocal això ja és intencionat.

Ja anirem veient cm creixen!

Joana ha dit...

Mireia:
Quan va nèixer l'Albert, l'Àlex deia els "als" perque tots dos comencen amb al, sort que no li han posat Aleix o Arnau o algun altre que comenci per A, que llavors si que seria intencionat, però els que els agrada que van amb consonant eren amb P i amb el cognom no queda gens bé.

Jordi Casanovas ha dit...

els tiets i les tietes s'han inventat per malcriar els nens i tornar-los als pares quan ja estan insopurtables.

Felicitats!!

Juan Duque Oliva ha dit...

Enhorabuena por tu sobrino, malcrialo todo lo que puedas.

HAsta que no tuve una sobrina no experimente lo que se siente y es algo muy grande la verdad.

Estas tan liada como yo preparándolo todo para el viaje.

Muchos besos guapa nos leemos a la vuelta.

lisebe ha dit...

Felicitats Joana!! Quina monada de criatura, sembla molt gran encara que sigui un nadó .
Si nena jo t'entenc, fa no gaire encara estava comprant cotxes però per partida doble, perque la meva germana els ultims van ser bessons i nens tos dos igualets osigui de la mateixa bossa unibitelins crec que es diu, així que se de que parlas però las tietes es el que em de fer la nostre feina es comprar-li coses i malcriar-los igual que las iaias i els iaios.

De nou felicitats maca per ser tieta de nou.

Petonets

Josep B. ha dit...

N'he viscut el naixement dels meus dos fills i sé que se sent quan tens als braços aquests petits bitxets i no hi han paraules per explicar-ho.

I ara, si em permets la broma, els hi dius als pares:

1) Vigileu que després creixen
2) Si esteu desitjant de menjar-vos-el feu-ho, quant més gran més costa i més et penedeixes de no haver-ho fet

Ara torno a posar-me seriós
El meu gran en te 19 i la petita 3 i tot i les bronques pertinents és un orgull veure'ls créixer.