Ja fa uns dies que el volia fer, però que si ara una cosa i ara una altra, m'han anat passant els dies.
Buscava al google, si havia manera de trobar una frase en català que tingués el mateix significat que la frase castellana que fa de títol. Si existeix, no la vaig trobar. Però si que vaig trobar un blog, que parla d'economia, ja sabeu que no és el meu tema i a mi la única economia que m'interessa i entenc, i no sempre, és la meva. També sabeu que la psicologia barata i els psicòlegs tampoc no m'agraden, per allò, d'algú que sempre t'està estudiant i analitzant tot el que fas i dius.
Doncs bé, al blog: www.elblogsalmon.com, més que res per dir d'on he tret això, vaig trobar el que jo volia explicar i com que ho explica millor que jo ho hagués fet! Perquè enganyar-se?. Diu: " Mark Goulston nos advierte de los problemas que puede acarrear la ignorancia emocional, que consiste en la confusión en la percepción sobre los demás y nosotros mismos. Esto provoca un importante problema a la hora de relacionarte con los demás.
Ocurre cuando...
Crees que eres...pero eres
- Seguro de ti mismo........arrogante
- Divertido..........................inapropiado
- Con ideas asentadas......obstinado
-Apasionado......................impulsivo
- Fuerte..............................intransigente
- Detallista.........................tocapelotas
- Tranquilo.........................pasivo"
Ara vaig a dir la meva, he posat aquesta foto i ho explico, perquè com que sé que sóc una mica rara, els protagonistes del títol, per a mi, són com un foc d'artifici, que ens deixen a tots bocabadats, però després res de res.
Deixant de banda la inteligència emocional i la ignorancia emocional, perque són temes que tracta la psicologia d'empresa i el curset que ens van fer d'això va ser un pal. Del que realment vull parlar, és d'aquells que van pel món dient que són molt segurs i que ho tenen tot molt clar, quina sort que tenen, oi?, perque jo no tinc res clar i mai estic segura de res, tampoc és que sigui una cagadubtes, això tampoc! Quan em fan una pregunta, la meva resposta preferida és: " Ai, no sé".Però el que m'ha fet pensar, és el perquè van proclamant als quatre vents aquesta supremacia i llavors em va venir al cap la frase que fa de títol: "Dime de qué presumes y te diré de qué careces". Tots coneixem algú, que fa aquestes afirmacions, jo per aquí no passaria, això és així i ja està. Després, analitzes la situació i veus que encara estan pitjor que una mateixa i que si fos veritat, hauria de ser l'amo del món. 
15 comentaris:
Siempre pensé que la duda guarda más grandeza que la seguridad total.
Porque por lo menos te da por pensar en todas las posibilidades y si te tiras directamente a lo que crees que es correcto puede que la piscina esté vacía.
Por favor como me ha dado por pensar con tu entrada, que miedo.
Un beso.
Ara que tinc un momentet de res Joana, vull comentar-te que tens molta rao del que dius.
Jo a aquesta gent els possaría més d'un adgetiu, per exemple:
Prepotents,pedants,estúpits ignorants, i la paraula que millor els defineix es la de "mediocres".
Hi ha massa gent pel mon que es pensan que son 'l'inteligencia feta persona' sense donar-se compte que la veritable inteligent es la diu la frase "solo sé que no sé nada". I això es una relitat de pes.
Osigui que noia jo soc com tu de les que m'apunto al "ai no sé..."
Molts petonets guapa
Ai, no sé.Ho dic sense adonar-me'n. L'article m'ha cabtivat.
Si em deixes donar un pas més, crec que tots ens hem trobat amb persones que diuen: - Jo faré això... I passa el temps i res de res. En canvi n'hi han d'altres que diuen :- He fet això... I ho han fet.Bon tema per fer pensar i analitzar. Anton.
Doncs jo estic segura que! de res com sempre.. Ben trobat
Luz de Gas:
Tampoco quería que nadie se comiera la olla, pero me ha salido así. A mi muchas veces lo que me pasa es que hago las cosas sin pensar y después vienen las dudas.
Lisebe:
Crec que el que va amb prepotència, és que alguna cosa amaga. Va ser un amic, ja fa anys, qui amb dir que sempre que em feien una pregunta contestava amb el ai, no sé, i avui ho he recordat.
No em considero pas especialment genial en res, ni original, però quan veus aquesta mena de gent, que encara són menys que un mateix i es pensen que són déu sap el que.
Rebaixes:
I tant que et deixo donar un pas més i dos també. Per desgràcia, hi ha molta gent així, que no crec que siguin la majoria, però si que es veuen més i fan mal, tot i que amb el temps queden ben retratats.
Mireia:
Ens hem creuat. Jo estic segura que després soparé. Amb una entrada tan frívola com la de la setmana passada, m'havia de reconduir, tot i que després m'he firat unes botes i una faldilla vermella, més xulo! Ho havia de dir, ja que demà no ho puc estrenar.
ES un tema molt complicat, jo he conegut persones molt aixi, jo intento revestirme de força humiltat.
Doncs no sé que dir-te, de segur de mi mateix, doncs potser sí, segur que sóc un despistat, segur que sóc molt impulsiu (massa), segur que sóc un somiatruites ...
Segur que sóc molt intel·ligent, però segur també que no sóc el més intel·ligent.
I com ja vaig dir en un text meu segur de ser orgullós i vanitós.
les botes també són vermelles, ei , ei jo ho vull veure! Que quasi mai portes faldilla a la feina
Jo t'aconsello el llibre Teoria de la Estupidez. El vaig recomanar al blog i desmonta molta d'aquestes teories per incomplertes. A més ara sóc més feliç.
Striper:
És que hi ha molta gent, que es pensen que tenen la veritat absoluta. Els altres més humils i prudents, callem.
Skorbuto:
D'alguna cosa hem d'estar segurs, sinò de que presumiriem?
Mireia:
No, les botes són negres. Dimarts ens veiem per dinar.
Jordi Gonzalez:
Me l'apunto i el buscaré. Jo sóc prou feliç o em sembla. Però, mira, de tant en tant m'agafa el rampell i trobo que em fan ràbia. I no tant pela que van de segurs pel món, sinò com a reflexió pels insegurs o la gent normal, que ni un extrem ni l'altre.
Me apunto al "Ai, no sé!" Pero con rabia eh? Que mania con que hay que estar todo el rato comprendiendolo todo y teniendo una opinión segura sobre todo lo que pasa...
Y si Sócrates decía "solo sé que no sé nada" y si Descartes usaba la duda como método, pues por algo será no??
Iduard:
Bienvenido. Si parece, que tenemos que ser todos superhombres y supermujeres, que no se puede dudar de nada y además a de ser todo al momento. Y a sí va el mundo!
Joana:
Potser a la llista podriem afegir:
Indio......Bakero?
No ho se jo ho he entès una mica així.
si es així no li donis massa importància, bastant te amb aguantarse a si mateix.(com casi tots)
Jo no se exactament que vol dir esser segur d'un mateix...no se, potser vol dir dubtar poc? segurament i ho dic sense dogmatitzar, deu significar fer-se poques preguntes, quedarte amb el trosset de realitat que veus com si fos l'ùnic i tirar endevant, en molts casos portat per la por que provoca adonarse lo petits que som i lo poquissim que sabem.
És una opció, el que passa es que moltes vegades, qui així ho fa canalitza la por en violència cap als que es fan més preguntes que ell, cap els que ens fem responsables de la complexitat de l'esser i del món i no creiem en els dogmes encara que puguin facilitar l'existència.
Ens prenen com una amenaça que pot fer trontollar la seva guanyada infelicitat.
Una abraçada.
Dani
Dani:
Ja li vaig dir a la MIreia, perque ella, em va preguntar, per qui anava. No va per ningú, però ara que ho dius, és un gran exemple, amb el seu "taconeo", així saps que s'acosta i per on. Ho has clavat, nen, però per això mateix, són més insegurs que tu i que jo i en el fons ho saben.
Publica un comentari a l'entrada