diumenge, 14 de desembre del 2008

Prioritats.

En el post anterior, us vaig parlar de la Fira de Santa Llúcia i la Mireia en un dels comentaris, em va preguntar com vaig saciar les meves ganes compradores. Doncs, aquí sota podeu veure en que m'havia tret ja el dissabte les ganes compradores. Les meves flamants botes noves, amb això, ja vaig saciar les meves necessitats de gastar. També dir que era una necessitat, encara que amb aquestes coses tot és qüestió de prioritats. Ja sabeu tots, que sóc frívola i superficial i que així és el meu blog, tot banalitats. Per mi era una prioritat canviar-me les botes.
Les velles, pobretes, m'han donat grans dies d'esquí i he disfrutat molt amb elles i també han viatjat amb mi a Tignes i Zermatt, però de finals de la temporada passada, en un instant vaig notar que la bota dreta ja no agafava com ho feia fins feia deu minuts, vaja, el que es triga en pujar en el telecadira i em vaig resistir fins dissabte passat, que pobretes demanaven si us plau la jubilació, perque el peu ja no anava subjecta i patien perque no podien fer bé la seva feina i l'esquí derrapava per la pista.
Així, cap a quarts de tres, vaig dir als nens que anava a la botiga dels nois a comprar-me unes botes noves, a la qual cosa, em van dir que m'esperés a plegar, però jo sóc toçuda vaig dir que no, que així també les podria provar una estona i ja les tindria estrenades i no ho faria tot un dia sencer. Xorrades, volia anar sola i sense comitiva, no et pots anar a comprar una cosa així amb tot el comitè al darrera i opinant, sóc rara, ja ho sé.
I aquí les teniu, que més puc dir, que ja les vaig estrenar i agafen el peu que és una passada, són més dures i un pèl més altes, mil.límetres, però es nota. Segons els entesos, com més nivell d'esquí, més dura ha de ser la bota i els de la botiga, que ja saben com esquia una servidora, ja no em van deixar emprovar d'altres models més tous i dels que em vaig provar, aquestes em vaig quedar. Ah! i van folrades de felpa, per que encara siguin més calentones i no passi gens de fred. A què són xulis? Ja sé que són una mica de disseny, amb la carcassa semi-transparent, però sent unes Rossignol, ja se sap. Espero i desitjo que em donin les mateixes alegries que les velles Lange. Però quina entrada més profunda que acabo de fer!, eps que en tinc algunes de mig embastades, que no són tan serioses.

9 comentaris:

Striper ha dit...

Unes botes molt guays per una noia molt aventurera i guay.

Jordi Casanovas ha dit...

sort de tu que saps fer-les servir!

Antonio ha dit...

Aquí que nieva cada sesenta años... y tenemos en el trastero de mis padres bastantes botas, palos y esquies...antiguos...

Antonio

Juan Duque Oliva ha dit...

Buena compra, son preciosas, espero que te hagan pasar muy buenos ratos.

BEsos

Mireia ha dit...

uiiii, ja m'estranyava que no haguessis comprat res

Joana ha dit...

Striper:

Ja que fas la compra, a més intentar que no siguin lletges.

Jordi Casanovas:

Això és qüestió de posar-s'hi.

El Callejón de los Negros:

Pero también podeis a Sierra Nevada! Aunque si los esquia y botas son tan antiguos, tal vez te mirarían mal!

Luz de Gas:

Con esa intención hago la compra, que salgan igual las otras ya estaría bien.

Mireia:

Sort que ja havia gastat abans d'anar a Santa Llúcia, com diu un refrany castellà: No comer por haber comido, no hay nada perdido.

lisebe ha dit...

Molt bona compra si senyora!!

Quan fa falta, no es mira res, i tu que las fas servir molt t'aniran d'allò mes bé.

Petonets guapaaa!!!

rebaixes ha dit...

la personalitat comença per els peus aamb les botes si vols... Tot moviment es amb els peus i el calçat deu ser adeqüat al que volem representar... De jove feia teatre i ens deien que la figura començava pels peus. La senyoria és demostra caminant, o esquiant. Que t'ajudin a passar bones estones. Anton.

Juan Duque Oliva ha dit...

Espero que aparezcas el sábado si puedes para poder entrevistarte