MESURES CAUTELARS

De feia anys sempre anaven al mateix bar, de fet era l'únic que era obert a aquelles hores. Al principi, era un bar normal amb la particularitat de que era el lloc on anaven a petar la fauna més estranya del poble i com no ells dos també i això encara feia la imatge més rara si cabia.

Un local que en els seus bons temps havia estat de ben segur un restaurant amb força clientela i que durant un temps quan ells hi anaven també. Però la gràcia que tenia, era que a partir de certa hora allà es juntaven els borratxos i marginats de la societat. El tio del bar era un mestre en no tenir merders i es limitava a dir només si o no.

De cop, la tendència del local va canviar, la direcció del local va passar d'unes mans a unes altres i aquí va començar la caiguda sense aturador del lloc. La clientela va canviar, en el mostrador-nevera, van passar de tenir butifarrons, callos i anxoves a tenir butifarrons ressecs amb una capa blanca i iogurts pascual que no necessiten nevera, però que allà hi eren, i ja finalment a només haver els iogurts que no els cal el fred.

Al darrera de la bar, cada vegada que anaven hi havia gent diferent. Es van asabentar que sempre eren els mateixos. Van començar a veure coses rares, en aquell local segur que es tancaven negocis que no eren gaire legals, ells que sempre havien anat a col.legis de monges i capellans! Es veurien enmerdats en alguna tangana?. No era probable.

Un dia, en passar per davant i ja de lluny van veure els mossos amb gossos inclosos al local, ells ja s'ho ensumaven.

Pels contactes que tenien amb el món de la judicatura van saber que estaven avisats. Després d'aquest incident van anar algun altre cop, fins que un bon dia o una bona nit, en arribar a la porta, es van trobar amb la persiana baixada i el bar tancat amb un cartell que posava: "Tancat com a mesura cautelar"