diumenge, 8 de març de 2009

REFLEXIONS

Com molts cops, no ho sabia, avui era el dia de la dona treballadora. Ho he sabut, perquè en alguns blocs us n'heu fet ressó.

Això no hauria tingut més importancia ni cap mena de trascendència, sinò hagués estat perquè com sempre, a l'hora de pensar que fer per dinar em faltava un ingredient i he baixat a la botiga de queviures, l'antic "colmado" de tota la vida, que ara és una botiga de "pakis" o cosins germans.

Quan ja havia comprat les endibies, els macarrons i les cebes i ja sortia, ha arribat la gallega, ja faré una entrada d'ella sola, que s'ho mereix i no té desperdici. I tot seguit ha entrat a la botiga, un home, que havia estat veí, vivia al pis del costat meu i va marxar d'allà, perquè es va separar de la dona. Sempre era la mar d'educat, quan el trobava al replà en sortir o entrar a casa o a l'ascensor. Quan es van separar va ser ell qui m'ho va dir, en una conversa atípica d'ascensor, perquè aquestes no són les coses que es comenten amb una veïna amb qui la relació és de hola, hola, que tal va todo, hace frío o hace calor.

Dies o setmanes després, vaig trobar la dona a l'entrada de l'escala amb un ull de vellut i en preguntar-li que li havia passat, va dir que havia estat el marit, que la pegava i que fins i tot havia trucat més d'un cop als mossos i aquests havien anat i que llavors tenia una ordre d'aquestes d'allunyament.

A mi aquest paio, em feia desconfiar abans de saber que cascava a la dona, no em feia estar còmode amb ell a l'ascensor. I avui quan l'he trobat a la botiga encara menys. Aquest matí feia bo i he baixat sense abric, amb uns texans i una samarreta. Quan ha entrat i ens ha vist a mi i a la gallega: "Oh! que alegría y que ilusión verlas" ha dit, a l'hora que em repassava de dalt a baix, em despullava amb la mirada i tot seguit em deia: "Pero niña, que haces para estar tan bien" . El comentari no tindria més importancia sinò hagués anat acompanyat primer de la mirada lividinosa i el to. Com que ja havia pagat, he sortit cames ajudeu-me.

4 comentaris:

Striper ha dit...

A vegades hi han miradesque uff fan correr, petons sincers guapa.

Luz de Gas ha dit...

No hay mayor desprecio que la indiferencia.

Besos

Mireia ha dit...

nena és que tens una fauna coma veïns. Va fes el post de la gallega, que me'l vas prometre ( més o menys)

lisebe ha dit...

Ay Joana moltes vegades ens troben en situacions semblans jo diria que quasi totes les dones. Jo em pregunto que pasaría si nosaltres fessim el mateix a un senyor.?

Desgraciadament en aquest mon mascliste no hi ha cabuda per la rao en moltes coses..

A veure quan expliques lo de la gallega!!

(Per cert a la mama li va molt bé al cole, ja ha fet amistats fins i tot, el que semblava sería un problema ja comença a ser una cosa bona fins i tot més per nosaltres les dues filles.)

Molts petonets guapa.