LÈXIC

Fa temps que tenia pendent aquesta entrada, que de fet és la continuació d'una que vaig començar al myspace fa molt de temps. I avui la puc continuar, perquè a més, tinc més material després que el divendres, uns quants o potser seria millor dir unes quantes de la feina, quedèssim per dinar.

Si divendres, vam quedar per dinar, no era ben bé un dinar de feina, sinò que uns quants vam quedar per dinar, no només tenien cabuda els de la feina, sinò també aquells que abans havien treballat amb nosaltres i aquesta era la idea. Però en Dani no va poder venir per complicacions familiars ineludibles, en Ramon Medir si que va venir. Així doncs al dinar erem: Mireia de Malgrat, amb una trajectòria de les comarques gironines, que li raca molt això de tenir al telèfon fix el prefix 93 i no pas el 972, Nir de Celrà, tot una saltimbanqui, Carol de la falda de Montserrat amb orígen al País Valencià, Ramon Medir, perque aquest nom tan llarg em fa gràcia, de les comarques de Girona, Jo, com és sabut per tots de Barcelona, que es pronuncia amb la boca ben oberta, Pilar de la capital del Bages com representant de la Catalunya Central, Alba de Vic, una mama jove i tancant el cercle, Yvonne de bona familia de Barcelona.

La trobada va començar tranquil·la, som molt escandalosos tots plegats i primer ens vam reprimir força, però això no pot durar gaire, perque llavors ens posem nerviosos i no som nosaltres mateixos i quan va arribar la Carol, que el "jefe" de tots, va enganxar a última hora, per que li fes un encàrrec, ja erem en una cridòria considerable. Els temes que es tracten en aquestes trobades són prou variats, tot i que hi ha un que no falta mai i és la feina i el "jefe" i l'empresa, és el nostre nexe comú. Doncs bé, després de despotricar contra tot això, parlar de nens, per les que tenen fills. Com heu pogut veure l'orígen de cada un dels integrants és prou heterogeni i per tant tothom té la seva manera pròpia de parlar i ja també entrem en cada casa que tothom té paraules pròpies.

Aquí hi ha tot un recull de paraules i expressions, en un primer grup hi ha les que diu el "jefe", que en moltes ocasions, per no dir en totes, implica que et portarà feina i alguna bronca o mal humor.

En reunions generals, són com arengues a la tropa, i jo amb la Mireia ens dediquem a apuntar-les en un full i després fer un post.

1.- Això és pecata minuta.

2.- Això és la guerra

3.- Hem de ser els més guerrers de tots

4.- Actuar de manera més inteligent: venint de qui ve té molta gràcia!

5.- No és una carrera ciclista: per sort! perque si sóc jo qui ha de fer el Tour de França anem apanyats!

6.- Más vale una vez colorado que ciento amarillo.

En el dia dia, quan ens queixem o en converses telefòniques:

1.- Hola bonica! Quina por em fa quan em diuen bonica, preciosa o guapa

2.- El promotor ja ho té al cotxe i Demà mateix ho tens aquí. Ai! que no sigui per mi aquesta trucada, que quan hi vagi tindré bronca, perque vol dir que el que estan demanant, el promotor no ho té al cotxe i molt probablement encara no s'ha fet ni la comanda i encara trigarà pel cap baix una setmana en tenir-ho! Quina por!!!!

3.- No pateixis, no et preocupis: Pateix i amoïna't molt, que portarà moltes trucades de telèfon i moltes explicacions.

4.- T'ho envio per MRW: Tremola, no perque els senyors de MRW no facin bé la seva feina, sinò perque és molt segur que el "jefe" quan ha acabat de penar el telèfon i dir això ja no es recorda de que acaba de dir i no ho farà enviar a no ser que tingui per allà algú a qui ha fet anar per veure com ell imprimeix.

5.- Per això no em discutiré!: Doncs si per això no et discuteixes, et discutiràs pel color dels ordinadors?.

6.- No tinc temps per discutir-me amb ell: Aquesta i l'anterior fan referència al cap de departament, que és qui talla el bacallà. Aquestes expressions són usades quan hom es queixa de coses importants, però no s'en fa cas omís.

Ara venen les que van sortir divendres tot dinant:

1.- Encim: de la Mireia, per dir el que és obvi, damunt.

2.- Dessonar: de la Pilar, evidentment per posar de manifest que no ho saps.

3.- Esparrec, esparrac, esparrecar i fer un set: Aquí es divideix segons comarques, esparrec pels de Girona, esparrac per la Catalunya Central i fer un set per Barcelona i Malgrat-Hostalric.

4.- Galleta-Pinya: per fotre una hòstia.

5.- Torcar: torcar els morros, que ho deia el meu pare. Està clar que és netejar-se la boca.

6.- Berga-verga: La e de Berga ha de ser tancada que els bergadans s'enfaden, ho he buscat al diccionari i no vol dir res. Verga, si que és una paraula, tothom en sap el significat, ara ja també la Yvonne desde divendres.

7.-Rash-brush: està claríssim que vol dir la onomatopeia!

8.- Masell/Masella: Per les comarques de Girona, sembla ser que vol dir tossut, però només per a ells, perque ho he buscat al diccionari i no surt. Per mi Masella és una altra cosa o per dir-ho així un lloc.

9.-Donar-es-l'hi: Això és un Pleonasme. És que som fastigosament cultes i repelents.

10.- Asmari: A casa la Pilar és un armari, claríssim!

11.- Allavorens: Al poble de la Carol enlloc de dir aleshores.

12.- Llampa: Aquesta no va sortir divendres, però me la va dir algú que em diu que veig dragons de vegades. Segons ell és una placa de gel ben lliscant i lluent. Entraria dins la categoria de masell, perque no surt al diccionari.

De ben segur que hi ha moltes més i aniran sortint i llavors (allavorens) tornaré a fer una altra entrada, perque totes aquestes paraules que ens dessonen no s'han de guardar pas en un asmari i les hem de posar encim de la taula. Perque, pobre Ramon, no li esparraquin més els pantalons. Que tothom sàpiga reconèixer una verga quan la vegi. Que divendres ens vam torcar els morros amb tovallons de roba com li agrada a la Mireia. Que jo no em posi masella quan veig dragons i una llampa. I que no fem pleonasmes en usar els pronoms febles que ja són prou enrevessats.