SI, SÓC DE BARCELONA

No és ni bó ni dolent, simplement és el que és o més ben dit, sóc d'on sóc, de Barcelona. Si fos de Sevilla, això seria la hòstia i ningú no ho posaria en dubte i seria més que clar i evident que seria el millor del món. Però, sóc de Barcelona, sóc barcelonina de tota la vida, vull dir, que he nascut a Barcelona i sempre hi he viscut. Si ets un barceloní d'aquells que diu que la seva ciutat és la millor del món, no passa res, si ets dels que reneguen i diuen que és una merda i que no s'hi pot viure, tampoc, en cap dels dos casos ningú no si capficarà gaire amb ells.

Barcelona m'agrada, és la meva ciutat, de la mateixa manera que li agrada Igualada al igualadí, Puigcerdà al que és d'allà (no em sé el gentilici de Puigcerdà), L'Hospitalet a l'hospitalenc, Vilanova de Sau al vilanoví i així amb tots els pobles i ciutats del món, siguin més o menys macos per cada un o pel gust de cada un de nosaltres. Barcelona m'agrada perque és la meva ciutat i com que sempre hi he viscut estic acostumada i la tinc apamada, això no vol dir que tot ho trobi bé. Però, si hi ha una cosa que em fa tanta ràbia com els que posen Barcelona per damunt de tot i que sembla que només vagin de viatge per poder comparar i afirmar que no hi ha res millor que la seva ciutat, són els de fora que la deixen per terra sense conèixer-la.

Barcelonins, hi ha de totes menes i no tots són barcelonins, el de Sant Cugat del Vallès o de Cerdanyola, ja em perdonaran, però no són de Barcelona i sovint a tots s'els posa en el mateix sac, però s'afanyen a negar-ho quan els interessa.

Amb els de Barcelona tothom s'hi atreveix, ridiculitzats si comprem pa o si comprem un fuet, em perdonarà tothom, però a ciutat empreses que facin embotits no hi ha i tot el que mengem és de "poble" , els camions de repartiment de Can Salgot o Casa Tarradelles o qualsevol altra marca, aparcats en doble fila en qualsevol carrer de la ciutat és el pa de cada dia, així que a mi no m'enreden, si de cas em deixo enredar, perque si no tinc viandes a casa tant me fa on les compro.

Quan surto de Barcelona, que és molt sovint, per no dir cada dia i trobo lloc per aparcar just al davant d'on vaig m'atabalo i miro i remiro que no estigui prohibit o on és la trampa. Com és possible que hagi llocs així? És el paradís! No haver de fer voltes i voltes per trobar un lloc on deixar el cotxe.

Com a tothom no m'agrada trigar 45 minuts per fer un recoregut de 8 Km, però puc anar a la botiga Nespresso jo mateixa a comprar el cafè i que em convidin a un.

Amb els de Barcelona tothom s'atreveix, s'ens diu de mil maneres, pixapins, farigoleros, de can fanga, diesel, que macos, tots són despectius i de menyspreu, quan nosaltres en general no diem res de dolent del lloc on anem, al contrari. Com ja he dit abans, molts cops es diu: "Aquests de Barcelona!", però ..., que passaria si un cap de setmana o durant un mes tots aquests de Barcelona ens quedessim a la nostra casa de Barcelona?

Ara em posaré una mica seriosa, a mi m'agrada el meu país i la gent tal com és, els de muntanya amb el seu caràcter un xic més sorrut i desconfiat que la resta de catalans d'entrada, els de costa més oberts als canvis, a la "Catalunya profunda" amb el seu convencionalisme, però tots tal com són. I m'agrada poder dir com avui que he fet la cua del matí a la Ronda de Dalt, que he esmorzat a Artés, que he comprat pa, perque no en tenia ni una engruna, a Bagà i que he dinat a Guardiola de Berguedà (m'ha sortit un rodolí, però no era la meva intenció) i soparé a Barcelona.