I NO N'APRENEM!!!

Si, ja sé, sembla que faci molt que s'ha acabat la temporada d'esquí i si ho mirem fredament, no fa pas tant, fa un mes justet. Això no vol dir que m'hagi quedat a casa els caps de setmana, ni parlar-ne! No he fet entrada de cada sortideta, perquè... ha hagut altres coses que m'han cridat l'atenció, no ha hagut res prou remarcable de ser explicat, malgrat això no sigui el més important en les meves entrades, ja ho sabeu, puc fer un post de la tonteria o anècdota més xorra i insignificant, no he tingut temps(per culpa de la feina). Bé, ara no faré un post donant excuses dels motius pels quals no he fet entrades de les excurisons que he fet. Explicaré la sortida d'avui i "punto-pelota".

Ahir a la nit vaig quedar amb la Yolanda per fer l'excursió avui diumenge, havia de ser una de curteta i fàcil, perquè ella volia tornar a casa, si podia ser per dinar, però ja se sap que l'hora de dinar pot ser molt laxe i fàcil perquè jo estava rebentada perquè el divendres vespre em van portar a casa els dos nebots petits (2 anys i mig i 8 mesos) i clar, dormir, el que es diu dormir, entre poc i gens i després tot el dissabte davant i darrera dels nens, jugant, fent-los volar i totes aquestes coses que fem les tietes solteres. De manera, que un cop els nens van ser transferits de nou als seus pares, no podia amb la meva ànima, volia anar a dormir aviat, però al final a les dotze, quarts d'una, bona hora per llevar-se a les set, tenint present el dia abans i que tota la setmana havia anat arrossegant-me i amb la pressió pels terres i a base de cafès. El més assenyat hagués estat no anar d'excursió, però el seny, no és potser una de les meves virtuts i jo d'excursió que toca i a la muntanya hi falta gent.

Doncs, la Yolanda em va preguntar si havia pensat alguna cosa i jo que estava per pensar ous frescos! li vaig dir que ella anés pensant, molt eficient ella, em va enviar dos arxius de dues excursions. Vaig posar una condició, compte amb la calor que fa, que els llocs propers a Barcelona pot fer molta calor i segons com xafogor, el que jo més por li tinc. De les dues excursions proposades, vam desestimar la del Maresme sud per això i vam decidir d'anar a Aiguafreda, que sobre el paper, pot ser més agradable.

En teoria, l'excursió era fàcil i curteta, 2hores i mitja i només 400 metres de desnivell, això és el que deia la ressenya de les sortides que la Diputació de Barcelona proposa en la seva web, mira que bé, i a més està marcada amb fites de la diputació. Però, no aprenem, no és el primer cop que ens passa, és xula aquesta sortida! i patapam! sempre hi ha alguna cosa que la ressenya de la diputació no explica. Avui era el punt d'inici, però com que era circular, hem vist un rètol per anar a una ermita que el recorregut deia que s'hi passava, llavors hem vist una fita de les grogues que deia la diputació que era el recorregut, hem aparcat i hem començat a caminar seguint les fites i les seguiem fil per randa, però a banda d'aquest fet, era la direcció que el camí prenia, no era el que calia, segons el mapa haviem d'anar cap a la l'esquerra i allò girava a la dreta. Anàvem pujant, no molt, però feia molta, molta calor i xafogor. Jo suava fins el punt de quedar-se'm tots els cabells molls. Suava més que no pas podia beure, la quantitat d'aigua a la cantimplora és limitada. I jo, anava molt mermada de capacitats. Hem arribat fins a un punt en que ja haviem sortit del terme municipal d'Aiguafreda i estàvem a Seva i El Brull, perquè havia uns rètols que no es podien collir pinyes perque de fer-ho et podien multar, el més curiós és, que justament allà no he vist pins i pinyes. Quan ja estàvem fins.... el capdamunt de tot i jo no podia ja amb la meva ànima, haviem caminat tres hores, hem decidit fer mitja volta. Haviem seguit les fites i hem vist el dolmen que deia la ressenya, però no les ermites. Perquè per anar al dolmen, cal desviar-se, però a la desviació no hi ha res que ho indiqui i com que d'on treus el recorregut no et diu on és l'inici, l'excursió queda una mica així!

He acabat deshidratada, no podia suar més! Amb mal de cap i això que m'he posat un mocador al cap, eps, que és Kukuxumusu, que ningú no es pensi ara que és com els que portaven els paletes abans amb els quatre nusos.

Tornant, hem parat en una benzinera d'aquestes que tenen bar i botiga i m'he pres una aigua i una coca-cola, que bones que estaven. Quan he arribat a casa he begut aigua, molta aigua i estic bevent tota l'estona, però no estic ni suant ni anant al lavabo per l'aigua que estic bevent.

Així, que si algú, es decideix mai a fer una excursió de les que proposa la diputació, que vagi molt "al tanto"