I A SOBRE AIXÒ!

Les fotos són una merda, ho sé, però estava tan emprenyada i tenia pressa perque feia tard a treballar i les he fet a corre-cuita, les he d'ensenyar, primer aquí i després al "encargado".

M'explicaré, això de les fotos és el cotxe i el garatge on guardo el cotxe. Per poder aparcar cada dia i no haver d'estar més de mitja hora donant voltes em toca pagar i no poc. A Barcelona una plaça d'aparcament de lloguer és impossible de trobar per menys de 118 euros, però fins que no s'inventin els cotxes desmontables i que els puguis reduir i pujar a casa, a molts barcelonins ens toca rascar-nos la butxaca. Fins aquí, el motiu de perque tinc el cotxe en un garatge.

Quan aquest matí he arribat a buscar el cotxe, m'he trobat tots aquests paperets al voltant del cotxe i al damunt, us preguntareu tots? Què són aquests paperets? Doncs no són ni més ni menys, que els paperets de les bombetes, si aquells petards per nens, que es tiren a terra i peten fent, pam!

Resulta que no és el primer cop que em trobo merdes al damunt del cotxe. Sembla ser que just allà, hi ha un forat al sostre d'uralita, si és uralita d'aquella que ja no es fabrica perque amb l'amiant que "portava" i encara porta hi ha molta gent que està malalta dels pulmons.

Sé segur que el noi que aparca el cotxe a la meva dreta no és el que deixa totes les merdes perque el seu cotxe també les rep i el nen aquest té el cotxe sempre immaculat, a més que porta "espoilers" i llantes esportives i tot això, que és algú que té una cura del seu cotxe impressionant, no com jo. Però encara que jo no estigui tot el dia netejant el cotxe, si que m'emprenya i molt que hi hagi algú que des que m'he canviat el cotxe, sembla ser que me la té jurada. A la setmana de tenir el cotxe, quan vaig anar a posar els esquís, em vaig trobar amb una ratllada d'aquelles de mala llet, que es fan a propòsit, amb clau o qualsevol altre estri semblant. Ara, quan vaig trobar les bombetes al cotxe i al terra, també va aparèixer una rascadeta a l'altra porta del cotxe. Hi ha coses que són inevitables, com les rascades als paraxocs, però les fetes a mala hòstia em fan emprenyar i molt.
He de guardar el cotxe a un garatge, perquè a Barcelona és impossible aparcar al carrer, i si pago i el garatge és vigilat vull no trobar-me aquestes sorpreses, vull que arreglin el forat del sostre i deixi d'escolar-se l'aigua de pluja sobre del cotxe, el rento poc, però la llei de Murphy, es compleix de forma religiosa, no vull que el sostre sigui un calaix de compost orgànic i tampoc no vull trobar-me més ratllades al cotxe, té tres mesos i ja en té més que l'altre quan tenia ja dos anys.
Demà dissabte, aniré i li diré al senyor vigilant per enèssima vegada que posin remei al sostre i sobre les ratllades no sé pas com enxampar al cabró que m'ho fa, però el que tinc clar és que: La Venjança és un palt que es serveix fred"