MALSON

Com cada dia, va sortir de casa per anar a treballar, va arrencar el cotxe com sempre i va sortir del garatge com sempre. Com sempre va prendre el mateix camí, però no sap on va ser que de cop i volta tot es va transformar.

Per la durada del trajecte havia de ser a Sabadell, però allò no era pas Sabadell!. Tant li feia, ella faria la seva feina de totes maneres, portava el que necessitava i aquella futesa no l'anava a fer canviar de plans.

Va aparcar el cotxe i va agafar el que necessitava, com que no coneixia l'indret s'estimava més fer-ho així.

Va començar a caminar per un camí, llavors va pensar que no portava el calçat més adient, però tampoc cal ser tan perepunyetes, total per quatre pedres i que no estigui asfaltat tampoc no és pas per tant!. Duia unes sabates blanques, i el camí s'anava fent cada cop més estret. La bardissa dels marges era cada cop més espessa. El camí es va acabar convertint en un corriol i la vegetació li tapava els peus fins els genolls.

De cop i volta va començar a notar una pressió a l'empenya del peu, de la punta del peu notava com unes pessigolles que anaven pujant pel peu i a la ja anomenada empenya, allà on suposava que s'acabava la sabata, aquesta pressió anava cada cop més en augment.

S'estava posant molt nerviosa, i mentre passava l'estona la seva capacitat per pensar anava minvant.

De sobte el corriol es va obrir en un camí ample i es va poder veure els peus. Eren plens de marietes! I aquestes insectes tan bonics i inofensius eren els causants d'aquell dolor tan horrorós que li reduia a límits quasi inexistents la seva capacitat cognitiva. Va picar de peus per fer-les caure i va aconseguir que una gran quantitat baixés de les seves sabates i volant tornessin a la bardissa que havia deixat enrera, però no totes van poder sortir de les sabates perque com que hi havia tantes, algunes marietes van quedar insertades en les sabates. La pressió continuava, tot i que ja no havia tantes marietes. Una fada, o potser no era una fada, però com que el seu enteniment estava molt perjudicat no sabia qui era, li va oferir un calçat més còmode que va acceptar amb molt de gust. En posar-se les sabates que la fada li va donar, es va veure tranportada a la feina i envoltada dels seus companys de feina.