LA MARIA

La Maria és la dona que ve a casa a netejar i també va a casa de la meva germana. Ja fa molts anys que ve i per tant la coneixem força. A casa ve els dissabtes. No sé el perquè, però són un col·lectiu força peculiar. La Maria és d'un poble de Cazorla, amb un nom impronunciable. El meu nebot, l'Àlex, quan era petit deia que era tonta, ell no coneixia ningú més que fos així. Al principi de venir a casa deia que era infermera i que tenia un llibre, podeu comptar! Quan parla, cal tenir un traductor marienc-català per saber de que parla, ja és la hòstia si a la conversa està també la gallega. Per ella el turmell és el "tubillo" i ja fa anys al meu nebot per Nadal li vam regalar un Furby, ja sabeu que són aquells ninots que tenen un interruptor i poden parlar si noten activitat al davant de la seva fotocèl·lula i diuen "Hola" , "acaríciame" , "te quiero" i no recordo que més. Doncs, un dia que l'Àlex s'havia deixat el ninot engegat i ella va anar a casa seva i després havia de venir a casa, va arribar tota commocionada: "Ai! que miedo! que me meao patas pabajo, vengo escocia, ese muñeco que tie el Ale, pensaba que no estaba sola" Quan li vaig explicar a l'Àlex, no podia parar de riure i ara encara després potser de deu anys s'enrecorda i riu.

Avui, ha vingut, tocava i tot just acabava d'arribar, jo estava esmorzant i ve cap al menjador i em diu: "Has sacao lo chimmes del chupahumo". He fet una foto de "los chimmes" posats en el "chupahumo".

M'ha explicat que pel pont havia anat al seu poble amb la seva filla i deia: "No sabe tu, lo bie que vivenelpueblo y lo barato questá too". Quina sort tenen en aquell poble.

A mi ni em fa por, ni res, però parlar de la mort o dels morts tampoc és el tema que més m'apassioni, més que res, perque sóc força irrespectuosa i em ric i per la Maria aquestes coses són sagrades, i a la mínima es posa a plorar, cada setmana va al cementiri a posar flors a la filla i als pares, avui deia, que: "no se que tien toos los gallego que llevan a los muerto paiá, si ya están muertos, que má les da" i al cap d'una estona quan em parlava com es vivia de bé al seu poble, em diu: "porque tengo aquí a mi hija y a mi madre (a son pare que el bombin) y mi hijo me necesita aquí, que con la pensión de mi marío, me llevaba a mi hija y mi madre paiá y cuando los jombre vuelven de la aceituna, la mujere se arreglan y se van toos pal bar a tomar cerveza y tapas"  Doncs si que viuen bé, jo vull un manso que em mantingui i després cada dia em porti de copes i "juerga".

Ja sé que pensa tothom, jo de vegades també, cony! frega i calla, però com que li pago sempre el mateix, ella ja sap, si triga més i s'entreté xerrant, cobra el mateix.