dilluns, 15 de febrer de 2010

Doncs, si, veig dragons, però dissabte la vaig baixar. Amb més pena que glòria, però la vaig baixar. Vaig fer enfadar a algú, esperar a altres, em vaig enfadar amb mi mateixa per ser tan burra! Espero tornar-la a baixar un altre cop sense tanta tonteria i així anar matant dragons. Aquesta no és la única, hi ha una altra on hi ha una manifestació de dragons a perpetuitat, però ho aconseguiré!
Diumenge, no havia de tornar, però a tossuda no em guanya ningú, sobretot si és reacció a que em senti utilitzada, com era el cas. Així que, si quan a les 10 de la nit del dissabte no tena gaire clar si anava a tornar el diumenge, a les deu i vint ho vaig veure clar com l'aigua, jo pujava, peti qui peti. Estava emprenyada per dues bandes, perque mai ser que fer i no sé que volen els altres i sempre l'acabo cagant. 
Diumenge em vaig llevar força d'hora per tornar a ser a casa a l'hora de dinar i vaig arribar a dalt a bona hora, el dia era perfecte, com el dia abans, fred, però, radiant i la neu espectacular.  Vaig pujar al primer telecadira per poder pujar fins a dalt de tot, tenia ganes, havia poca gent i segur que la neu no estava gaire remenada. Aquest desitg va quedar trencat ràpid, en baixar del primer telecadira i començar a baixar, no sé com, perque des d'aquell moment estic analitzant que vaig fer, em vaig fotre de morros o millor dit de cap, vaig caure i vaig picar de cap a la neu, em van saltar els esquís, per sort i perque la hòstia va ser monumental, els pals i les ulleres, vaig donar no sé quantes voltes i al final vaig acabar parant.
La gent, com tothom sap, és molt solidària amb els d'Haití i amb els "negritos" d'Àfrica, però si troben algú que ha caigut i està a terra arrebossat de neu i sense saber on té la ma dreta no paren, no fos que algú que està esquiant i ha caigut els hi foti la cartera.
Em vaig aixecar, quan vaig haver comprovat que no tenia res trencat i que estava més o menys bé, tret del cap que semblava un timbal, vaig recollir les ulleres, els pals i em vaig posar els esquís, allà no m'hi podia quedar. Vaig arribar al pla i allà em vaig trobar un monitor de l'escola que va ser qui em va començar a ajudar, preguntant-me que em passava, em la cara que deuria fer deuria ser prou per pensar que no estava bé. Em vaig estar a la cafeteria com una hora per relaxar-me i veure com evolucionava, m'havia pres un Espidifen sabor albaricoque que m'havien donat a l'escola i allò no anava del tot bé. El mal de cap continuava i cada cop estava més encarcarada i el cap em voltava una mica. El sentit comú, deia que calia anar al servei mèdic, però saber el que em podien dir em deia que no anés, no volia sortir amb un diagnòstic de fuetada cervical i "collarín cervical" durant tres dies. Tenia els esquís a l'escola i havia d'anar per demanar que si us plau m'els guardessin allà tota la setmana que no em veia amb esma d'arrossegar-los fins el cotxe, però quan vaig arribar em van veure tan  nerviosa que em van acompanyar ells mateixos al metge i ells mateixos em van fer deixar-los allà, que no passava res. El diagnòstic no va ser tan dur, però Déu ni dó, contractura trapezoidal i paravertebral cervical, un balium o valium, espidifen i nolotil i escalfor. Una contractura de cal Déu, ja ho va dir la doctora només veure'm i va dir, cap a casa pitant, que cada cop t'anirà fent més mal i demà t'en farà encara més.
Així ha estat, la nit de por i en llevar-me semblava que m'hagués passat una apissonadora, com que he trucat a la fisio-osteòpata, m'han donat hora a migdia i m'ha descontracturat una mica, que ha tingut feina. L'hi he demanat sobre els meus dragons, però això serà una altra entrada. Ara estic adolorida, la Mireia i la Yvonne m'han renyat per haver baixat conduint tota la sola, que si m'arribo a marejar? Adolorida, perque no sé que em va passar i adolorida perque on va passar no havia d'haver passat.

5 comentaris:

Yvonne ha dit...

Espero q et trobis millor...la bronca merescuda, com se't acut pillar el cotxe amb l'òsita de cap q et vas fotre?i a sobre sense casc tenint-ne...
Cuida't!!!!

Mireia ha dit...

idem de la de dalt

Martí ha dit...

idem de idem, per no anar ben protegida, que ja no tenim 20 anys, o més ben dit, tenim molt més de 20 anys, i tens molta gent que et pot ajudar per aquests casos, igual que tu t'oferiries si fos al revés, en el teu cas no hauries d'haver conduit com vares fer

Joana ha dit...

A tots:

No ho tornaré a fer més. Gràcies per l'oferiment, ja ho sé!
Em possaré el casc, però el cabell em queda fatal quan m'el trec!

kika ha dit...

ja t'ho han dit moltes vegades, jo només dic que crec que tenen raó :-)