dimarts, 2 de febrer del 2010

QUINS DIES!!!!

De primer moment, divendres semblava que el cap de setmana no anava a començar a gaire bé. El divendres a primera hora de la tarda no em va sortir com jo volia i així d'entrada vaig pensar que ja m'havien esguerrat la tarda i vaig tirar cap a Camprodon, tenia feina allà divendres a la tarda i dissabte. Vaig arribar amb temps més que de sobres i com que per sort sempre carrego amb la càmera, i encara havia llum, vaig decidir que aniria a fer algunes fotos, primer vaig pensar en fer fotos al pont, que en tinc ganes, però em feia una mica de vergonya de trobar-me algun conegut i que no entengui el motiu de tanta foto  i pensi: "Mira, aquesta de Barcelona!" I a més en aquell moment no tenia ànims ni ganes de trobar-me a ningú i haver de parlar. Total, vaig anar a passejar pel riu acompanyada de la meva càmera. Fred?, si, deuria fer com un grau o dos sota zero, i la humitat del riu, però pagava la pena. En començar a caminar, tampoc no podia aventurar-me gaire, anava vestida de ciutat i no podia arribar bruta de fang. Només entrar al caminet vaig començar a trobar Galanthus nivalis, no em sabia avenir, ostres i no podia agenollar-me per fer fotos! Vaig fer fotos i em va animar, vaig provar tots els "complements", com si fos la Barbie fotògrafa, i després en tornar cap el cotxe estava la mar de contenta, sembla mentida! una cosa tan tonta.

A la nit va nevar, tampoc era la gran nevada, però el vent i el fred van fer que dissabte estés tot gelat, de forma que tot just passat Setcases un treballador de Vallter no et deixava passar si no posaves cadenes o duies rodes de contacte. La ventolera era impressionant i feia que la neu es posés a la carretera i fins i tot que no deixés veure. Arribar fins a Vallter va ser "durillo", feia una rasca impressionant, onze sota zero. L'estació no va obrir i la feina per la que anava es va suspendre, arribaria abans a Masella. No havia manera de poder parar per treure les cadenes, gairebé fins a Setcases no va poder ser. En aquell moment ja va ser una altra cosa, però quin desastre, vaig voler netejar el vidre i no sortia líquid: " Si dimarts havia anat a revisió, com podia ser? En arribar a La Molina, no veia tres dalt d'un burro de la capeta de merda acumulada al vidre, vaig parar per netejar-lo amb el limpiacristales que porto al porta-equipatge, i quina va ser la sorpresa, en veure que no podia obrir, semblava enganxat amb cola d'impacte. Doncs, apa, fins a Masella sense guipar-me. Com que tot just començar a baixar de Vallter, havia parlat amb en Manel, ja sabia que m'esperaven i ell sabia que alguna cosa no anava gaire bé per que m'ho havia notat, i tant que no anava bé si quan parlàvem el cotxe m'havia relliscat en una corba!
Quan per fi vaig arribar a Masella, tenia el temps just per prendre una coca-cola, una mica de glucosa pel cervell, no aniria malament, eren gairebé la una del migdia i només havia près un cafè amb llet i un donut a un quart de vuit, amb l'estrés que portava de posar, treure cadenes i no veure-hi, les cames em tremolaven i estava reventada. Vaig deixar el cotxe aparcat de qualsevol manera, autoritzada pel ,ja conegut per tots, municipal, em vaig canviar i vaig pujar al Pla. Si més no, podria fer el curset, havi arribat a temps. En Manel m'esperava, vaig poder jugar a pirates abans amb en Pau ( el fill d'uns amics) i ja va arribar el grup d'el curset i el "moni". Quan vaig pujar al telecadira, amb el solet, em volia quedar allà a viure! però s'ha de baixar. Estava atontada i agilipollada, però tot i de vegades, veure dragons en alguns llocs molt concrets, aquest dia no en va sortir cap i les tres hores de curset van anar prou bé i tot els exercicis que ens feia fer em sortien bé, i em va arribar a dir que ho feia bé!, tenint en compte que el tio, no es prodiga mai en elogis.
Per si no fos prou, no poder obrir el porta-equipatges i que no pogués tirar líquid als vidres, calia afegir que al final de la tarda va començar a nevar (jo no vull tornar a posar cadenes!) i un llum del cotxe havia deixat de funcionar també. Quan vaig arribar a casa, no vaig ni sopar, vaig fer una dutxeta i a dormir que l'endemà tornava un altre cop. La tornada del diumenge, va ser eterna, collada, que al túnel havia una cua de cal deu i neu  i pluja de baixada, sense un llum, sort de les antiboires del davant!
Dilluns va ser durillo llevar-se, però estava bé, no em feien mal les cervicals, ara ja si tornen. Vaig portar el cotxe al taller, que pobret, li tocava i ja pensava que si s'havia bloquejat el porta-equipatges, podia també passar amb la porta i que em trobéscom en José Luís López Vázquez a la peli de La Cabina o que qualsevol altre cosa deixés d'anar. Un fussible, va dir el senyor mecànic, no vaig voler entrar en més detalls o com havia estat possible, si dimarts havia anat a revisió!. Tinc una teoria, però ho deixo així.

7 comentaris:

Mireia ha dit...

neeeena, però quins cap de setmanes són aquests?!

Joana ha dit...

Mireia:

Caps de setmana per relaxar-se!!!

Striper ha dit...

Ja estas mes tranquila per que la aventura era de estres.

Núria ha dit...

Aquesta teoria que tens tu amb els mecànics em sembla que també la tinc jo... Com és que després de la revisió al mecànic no funciona la botzina ni l'encenedor o, com és que després de la revisió, el tancament centralitzat deixa de funcionar. Casualitats o no? Deixe-m'ho aquí.

És pesat conduir per aquí dalt a l'hivern...

Yvonne ha dit...

No entenc com t'aguantes en peu...q t'encomani la mireia una mica del seu soffing de cap de setmana!

Joana ha dit...

Striper:
Posar cadenes és el que més en molesta.

Núria:
Em sembla que la teoria dels mecànics és més estesa.
Si que és dur conduir per aquestes carreteres alguns dies, que per sort no són tots.

Joana ha dit...

Yvonne:

M'engoixava no veure. M'avorreixo amb el sofing