diumenge, 4 d’abril de 2010

LA SETMANA SANTA

Tot i no creure-hi, m'agrada dir que és la Setmana Santa, res de les vacances de primavera.
Sempre són uns dies estranys, no tothom té els mateixos dies de festa i quan tothom té els mateixos dies llavors es queden en no res. Jo tenia vacances desde dimecres i dijous ja estava previst que amb en Manel anavem a pujar dijous cap a Masella, on sinó? Que es pot fer per Setmana Santa? pujar a esquiar, a aquestes alçades ja tothom sap que... no diré allò de que sóc frívola, banal i superficial, ara no "ve a cuento", no, no diré que no m'agrada esquiar, seria dir mentires i de petitteta em van ensenyar que no es diuen mentires. Però, pujar a esquiar és tot, arribar, anar a esmorzar, riure, xerrar i tot plegat, dinar després, i si ens quedem, doncs acabar de passar el dia, passejar, anar a sopar, anar de copes, però per això, una ja té una edat i falta de costum, per haver de tornar a esquiar l'endemà a les 10. Aquest cop, "el equipo médico habitual" no estava sencer, només erem dos, en Manel i jo, però també ens ho hem passat bé, que us penseu?
Han estat uns dies de confidències, no amb en Manel, que ja ens les sabem totes, amb d'altres, que ara no diré el nom i que a més m'han dit, però això no ho expliquis, això no ho hauries de sentir, o, a tu, t'ho puc explicar, evidentment, no penso explicar res, home, jo també he fet alguna confidència, que se suposa també quedarà igual. Em vaig trobar a una tia molt, però que mooooolt pija, i de l'Opus, que coneixem d'allà Masella i un altre es va quedar de pasta de boniato de veure com sóc capaç de mimetitzar, per alguna cosa vaig anar a "cole de pago"com diu la meva mare. Ah! m'he comprat la pulsera de l'equilibri, feia temps, que ho havia intentat, però no en tenien a la botiga i ara en tenien i el noi de la botiga ens ho va dir i la vam comprar. M'he comprat dues samarretes d'estiu o millor de primavera, en necessitava, segons el gust d'en Manel i ell una camisa segons el meu gust i tots dos tan contents.
M'he assabentat que molta gent es pensava que era la dona d'un, ja em casen sempre amb en Manel, però ara amb un altre també, ja és la hòstia! Sóc quasi una adúltera, dos suposats marits, però com diu en Manel, si no hi ha res de res amb cap, quina gràcia té? Jo també hi estic d'acord. Sembla ser, que tinc una capacitat acollonant per ser amiga i semblar que sóc la dona de...
M'he cansat molt, això és bó. M'hagués agradat poder ajudar més el meu amic. No he fet cap foto. Com que hi havia poca gent, he aparcat bé, tothom estava sorprès.
Demà, no menjaré la mona, però suposo que em xuparé una caravana del quinze!!!

5 comentaris:

Luz de Gas RadioBlog ha dit...

Por lo menos has estado unos días de pingoneo, que alegría

Besos

Striper ha dit...

Jo si menjare mona l'acabo de anar a buscar.

lisebe ha dit...

Doncs nena m'en alegro que t'ho hagis passat bé unes vacaneces molt esperades i si asobre les aprofites bé doncs millor que millor!!

Ara a la rutina diaria..oi??

Petonets bonica

Joana ha dit...

Luz de Gas:
Que alegría leerte de nuevo.
Si se puede, por no quedarse en casa cualquier cosa!

Striper:
Doncs, no en vaig menjar.

Lisebe:
Amb la de dies que feia que les esperava.

Yvonne ha dit...

I....amb tot això ja has fet els deures q et vaig posar???