Em sembla que ja vaig fer una entrada amb aquest títol fa un temps, ara, tot i el títol ser el mateix i parlar de la mateixa gent el tema és una mica diferent. Ara ha entrat en joc el: "FEISBUC"!!!!.
Les nenes de la meva classe, faré una mica d'història, amb les que vaig fer l'EGB, per dir-ho d'alguna manera eren totes una mica rabioses. No diré que jo hagi estat sempre una santa, però tampoc mai he estat una gamberra, una mica esbojerrada i xerraira, però força innocent, sense malícia.
Hi havia altres com jo, però en general, eren força mal parides i filles de puta, si podien te la fotien i això que erem petites! A mi, només m'afectava quan es ficaven amb mi, perque la meva amiga era la nena de la que totes volien ser amiga i llavors feien que si més no per una estona ens discutíssim la meva amiga i jo, els seus esforços, però van ser inútils, perque després de deixar aquella escola és amb la única persona amb la que encara he mantingut contacte sempre, podriem dir que som amigues de tota la vida.
Fa potser cinc o sis anys va fer 25 anys que vam acabar 8è. Com ho sé? Perque va haver una que es va dedicar a buscar a tothom i muntar una trobada, poca feina. Si feia 25 anys que no ens veiem, molta necessitat i enyorança no havia? Com que el dia que havien dit de trobar-se no tenia res més a fer, hi vaig anar, a més, així ens veuriem amb la meva amiga, amb qui si he continuat mantenint el contacte. Ens vam veure aquell dia i a l'any següent altre cop, ja cansava. Semblava que s'anava a convertir en un costum, però no, aquí va quedar la cosa, per sort!
Fins ara, que han tornat via "feisbuc", que has de fer si algú et demana que vol ser amiga teva?. Té gràcia, ties que et deien: "Ya no te ajunto", ara et demanin si vols ser amiga seva. Com que la meva activitat al "feisbuc" és practicament inexistent, doncs dic que si, sempre i quan conegui a qui m'ho demana. La meva amiga em va avisar, potser et busquen, vale! estic avisada, Ara, ja feia temps i no ho esperava, fins aquest cap de setmana, que els ha agafat la dèria i han començat a arribar correus dient si volia ser amiga d'elles i si sabia qui era. Que no reconegui la cara que tenen ara, no vol dir que hagi oblidat els noms de qui van passar amb mi com deu anys de la meva vida. Em comença a entrar por, ja els deu passar pel cap de fer una altra trobada fantàstica i genial. Ja ho sé, no anant-hi, ja està. A més com que tinc una teoria del perquè, m'agrada anar, com si fos un psicòleg que va a fer un estudi i fa treball de camp.
Per exposar la meva teoria ja faré una altra entrada i explicaré com van anar les trobades anteriors i com van els missatges amb les excompanyes del cole.
2 comentaris:
Jo he trobat algunes d'aquestes d'EGB al Facebook i veig que no han canviat gaire. Les que no em feien el pes continuen sense fer-me el pes. I les que eren amigues, encara ens veiem de tant en tant.
Em falta temps per dedicar-me a les meves poques i bones amistats, per això lo del faceboc, no m'atrau ni una mica.
Publica un comentari a l'entrada