REGALS

Com a gairebé tothom, m'agrada rebre regals, però em fa l'efecte que encara m'agrada més regalar. De vegades, haver de fer un regal m'agobia, no sé que comprar o intento fugir del regal fàcil, roba i coses per l'estil, així doncs, em prenc el meu temps per pensar i després trobar-ho, o sortir a voltar per mirar i inspirar-me, això té un perill, que m'acabi comprant qualsevol cosa per mi que no tenia pensat.

M'agrada veure la cara del que rep el regal i si l'he encertat o no, malgrat ser persones grans això també es nota. El meu nebot Àlex, és el més agrait del món, sempre li encanta el que li regalo, sembla que encara l'encerto amb els seus gustos i ho demostra, sóc la seva tieta preferida, de fet no en té cap altre!. Amb els nens petits passa el que passa i molts cops el que d'entrada sembla que no els ha fet gràcia, s'acaba convertint en la seva joguina preferida.

Però, aquest no és el cas. Mira, mala sort si no acaba de fer el pes. El que si que em molesta i trobo de mala educació és el que sempre ha de canviar allò que li regales. Ara em direu que si no t'està a la mida! però no és això, és clar, si et regalen unes sabates i et van grosses o petites, no diràs:" Si que em van bé" el mateix amb qualsevol altre cosa com la roba. L'altre dia, pel meu sant, la meva germana em va regalar un biquini i vaig desitjar que m'anés bé per no haver-lo d'anar a canviar, però amb aquestes coses ja estem d'acord, que si no és la mida s'ha de canviar per un d'igual que sigui la mida, sempre que hi hagi. Pel meu aniversari, un cop, em van regalar un llibre i em va fer molta il·lusió, perque no és el que normalment es regala a la meva familia, però encara em va saber més greu haver de dir que ja el tenia.

Doncs, hi ha un tipus de gent, a qui, se li regali el que se li regali sempre et demanarà que li canviis per una altra cosa o et demanarà el tiquet per anar-s'ho a canviar, un jersei, dirà que ja en té molts, unes arracades, si són llargues, les voldrà curtes, si és un aparell reproductor de dvd, en voldrà un altre de diferent del que tu has triat. Això, em fa molta ràbia, tu has dedicat un temps i has posat una il·lusió a buscar una cosa especial i l'altre va i t'aixafa la guitarra. Clar, podeu dir, doncs es diu que no es pot canviar, que ho has comprat en una fira d'artesans.

Hi ha qui fa regals pràctics i llavors també demana regals pràctics, doncs si vols un joc de coberts per la cuina, té un joc de coberts per la cuina, però a mi no m'ho facis, pensa una miqueta, jo no vull una vaixella o unes estovalles.

Fa uns anys, vaig anar a comprar el regal de naixement del fill d'un company de feina i vaig acabar comprant una armilla de punt de color taronja, que era passada per un dels meus nebots, algú li ha vist posada mai a ell o al seu germà petit? Jo tampoc. És lleig regalar a un altre allò que t'han regalat a tu i encara més si qui fa el regal és algú proper i no li veurà mai posat.

No fa gaire, vaig comprar una tovallola-pareo amb tota la meva alegria, és una cosa pràctica, però original, per algú que té de tot, que li encanta la platja i que no en té cap. Doncs, no sé pas si tinc encara el tiquet de compra!

Qui no té cap afició, és complicat de fer un regal, però hi ha uns quants que tenim un gran ventall de coses que s'ens poden regalar i fugir de les típiques.

Ja sé que sóc rara, i potser això és una raresa més meva.