-Si, ja sé que fa gairebé dos mesos que va acabar la temporada d'esquí, però fins que no el porti a rentar, no puc treure el porta-esquís.- Això, és el que contestava quan li demanaven que perque portava allò encara al cotxe.

No podia treure l'aparell aquell fins a rentar el cotxe, perque estava plé de cadàvers d'insectes i no era plan guardar a l'armari l'estri brut, doncs corria el risc, que quan el tornés a treure li sortís petroli o li haguessin criat xampinyons dins l'armari. Calia anar a un lloc d'autorentat, perque els túnels no accepten cotxes amb baques i porta-coses, que s'enreden les tires de les camuses, però aprop de casa seva no hi havia cap i sempre el duia a un túnel o el deixava al garatge on guarda el cotxe, i el vigilant el rentava, però li feia cosa amb la calor que fa per l'home, a més de vegades semblava que s'hagués de demanar una instància per que li rentissin el cotxe, com si no ho pagués! i no pas barat!.

Així, havien anat passant els dies, les setmanes i també els mesos, fins que un bon dia, tenia una estona morta i era aprop d'un lloc d'aquests i es va decidir. La seva experiència en aquestes coses era molt minça, doncs sempre anava a que li fessin, "Total, acabes pagant el mateix i és més descansat i ràpid"

Els profans en el tema, pensaran que és una tonteria, doncs que el deixi posat i santes pasqües, total, després cal tornar-lo a posar, però, no. El cotxe consumeix més benzina i les gomes de l'artilugi es cremen amb el sol i es fan malbé i per tonteria que sembli, aquestes coses són cares i com a bons catalanets, la pela és la pela.

Quan va arribar al túnel d'autorentat, va baixar del cotxe, va començar a mirar com anava la cosa, cal tenir monedes, no, aquest és modern i accepten targetes de crèdit, però per si de cas, portava xavalla, cada vegada és una moneda d'un euro, barat tampoc surt! va pensar, però que hi farem, cal fer-ho i no es pot deixar més temps. Anava amb sandalies i si hi ha una cosa que li fa ràbia és mullar-se els peus, però tot sigui per treure allò. Va començar amb la mànega de pressió i aigua calenta, aquella manguera que penja li feia nosa i amb la samarreta molt fashion pengim-penjam que duia havia de fer virgueries per no mullar-se i el domini que se li veia a la resta de gent allà.  Després va continuar amb la mànega amb raspall i escuma activa, però que net que li quedaria el cotxe, quin goig que faria després!

A tot això, hi havia un home que duia també el cotxe a rentar, però en els de rodets, per cotxes poc bruts, no com el seu, que pel cap baix feia 4 mesos que no el rentava, i se l'anava mirant, amb aquella traça  que rentava el cotxe i en un parell d'ocasions li va donar instruccions i tot, "Aprieta el pulsador para que te salga jabón" "Aprieta para que salga más agua", fins que l'home ja no va poder més i traient-li la mànega de les mans li va dir:"Trae, que me va a dar algo, y no vas acabar en todo el día". L'home, va acabar d'esbandir el cotxe i encara li va donar un consell, "Ahora, déjalo a la sombra para que se seque y no queden manchas de las gotas de agua. Va fer cas dels que en saben i un cop va arribar al garatge a deixar el cotxe, va desmontar el porta-esquís i ara ja pot anar com les persones, amb la pega que ara li costa més de reconèixer el seu cotxe quan el deixa aparcat.