Normalment no penjo mai tantes fotos en un post, bàsicament per què triguen molt a carregar-se, però avui no sé que m'ha agafat i ho he fet. Bé, si que ho sé.
Ahir, vaig anar d'excursió. Volia pujar a la Tossa d'Alp, podria dir, que cada any hi pujo caminant i sense neu, amb neu no té mèrit, que em puja el telecadira. Doncs, ahir, hi vaig anar, al final vaig anar sola i no vaig arribar al cim perque em vaig entretenir tant fent fotos a floretes i paisatge (que no és el meu fort, no m'acaba d'agradar com em queden) i vaig arribar a un punt on vaig prendre la decissió que si volia fer la volta pel bosc dels Cóms de Das, que em venia molt de gust i no ho havia fet mai, no podia fer cim, si m'entretenia el que m'havia entretingut fins aquell punt i era segur que em passaria.
Aquest any, la floració ha anat molt endarrerida per culpa del fred a la primavera, estava tot florit, una passada, uns prats verds impressionants esquitxats de colors mil. Així, no era d'estranyar que parés a fer fotos cada dos per tres, és el que té anar sola, pots parar quan vols i estar tota l'estona que vulguis fent fotos o simplement contemplar aquells rocs. Volia veure isards, però no van voler que els veiés, i això que em vaig estar esperant i mirant si apareixien, després vaig veure que més amunt hi havia cavalls, els isards es deurien amagar d'ells.
No és normal que vagi sola d'excursió, sempre he dit que no és el més assenyat, però vaig decidir que hi aniria, havia uns quants motius:
1er.- L'amiga amb qui normalment vaig d'excursió, no podia anar.
2on.- Havia d'estrenar unes botes o bambes, no sé com dir-ho, que són com les botes però baixes, i no volia que fos en plenes vacances, per si em feien butllofes.
3er.- Em venia de gust anar sola.
Potser aquest no és l'ordre correcte, no sé quina és la causa principal. Anar sol, té els seus avantagtes, que ja he dit, però també els seus inconvenients, i tal i com estic aquests dies, el cap anava ....No em vaig trobar a ningú.
Després de tot aquest preàmbul tan llarg, exposaré la meva teoria. De vegades, em sorprenc a mi mateixa, tinc teories!
Per com sóc, frivola, banal i superficial, faig fotos que no ho semblen tant, però després d'ahir, crec que l'estat d'ànim influeix en el resultat de les fotos, la llum a dos mil metres també.
4 comentaris:
genials! el cel estava xulíssim,no?
Mireia:
Si que ho estava!
Quina enveja d'excurció! I cap a tu, per ser prou valenta per anar-hi sola.
Les fotos, la majoria espectaculars!
Jo he trobat la manera ràpida de penjar fotos. Tens instal·lat el Picasa a l'ordinador? Si és així, des de Picasa les puges a l'àlbum web de Picasa a la més baixa resolució (pantalles i webs). Des d'aquí, o bé incrustes al format html el codi de cada foto o les tornes a descarregar a Picasa però ara a una mida molt petita que et permet penjar-les molt ràpid. Prova-ho! D'aquesta manera, si algú et vol "pispar" les fotos no li serviran ni per fer-se un calendari de butxaca!
Publica un comentari a l'entrada