UN DRAGÓ A L'HABITACIÓ

Ahir a la nit va entrar un dragó o com sigui que es diguin aquestes bestioles, si fos l’Antoine de Saint- Exuperie faria el dibuix, però seria el mateix que ell fent boes obertes i tancades i tothom creient que és un barret, a casa els diem dragons a aquella mena de sargantana que és més plana i amb el cap amb forma triangular i uns ulls molt rodons i grossos.

Va entrar a l’habitació de la meva mare, entrava a recollir roba per posar una rentadora, just abans de fer el sopar, i el vaig veure com s’escolava per la paret de sota la finestra. En veure alguna cosa que corria per la paret vaig fer un ui, un dragó! I vaig veure com s’amagava darrera d’un moblet que hi ha en una cantonada de l’habitació.

Jo l’hagués deixat que fes i que tornés a sortir per on havia entrat, però ma mare va dir que ni parlar-ne, que amb aquell bitxo a l’habitació ella no pensava dormir, que el fes fora, i així va començar la cacera i la descoberta de que la Maria, que és la que ve a netejar a casa, fa la feina com la fa o la que fa. Si agafava l’escombra per perseguir-lo no era pràctic,amb tants trastos per allà (que ara ja no hi són) corria el risc de que es trenqués alguna cosa i el daltabaix, hagués estat pitjor. No tenia insecticida per poder-lo estabornir una mica i fer que sortís, la meva mare estava nerviosa, com una mala cosa i a mi que tots els estats d’ànim se m’encomanen, tinc molta empatia, paraula de moda, i també estic nerviosa de fa molts dies o mesos, la cosa ve de llarg, és una barreja de tot plegat que em fa estar fatal fins el punt de tenir ganes de plorar, no sé, trobo que la meva vida és molt rara i no és el que vull, suposo que això li passa a molta gent.

Després de divagar una mica, torno a l’aventura. No tenia insecticida, ni desodorant en esprai , pobre bèstia, ni que fos un violador o un assassí en sèrie. Com es diu en castellà, a grandes males, grandes remedios. Vaig anar a buscar a la cuina el desgreixador, que és una passada i sempre em fa picar el coll quan el faig servir. I com Sant Jordi per lluitar contra el meu dragó particular vaig ruixar totes les cantonades del moblet on estava amagat l’amic, em feia pena, però en una d’aquelles, en moure una mica el moblet, va sortir corrent cap a la paret d’en front arran de terra i no havia manera, ara el front que havia de cobrir era més gran, quina alegria!. Vaig gastar pràcticament tota l’ampolla del líquid, si qui no podia respirar era jo i l’altre tan tranquil! Es van fer basses del líquid i tot, i pensava, si no es mor intoxicat, es morirà ofegat en un toll del líquid. La meva mare anava repetint que ella amb aquella bèstia no dormia allà. Li vaig dir que dormís al meu llit i que jo ja dormiria al sofà, no tenia ni esma per buidar el llit de l’altra habitació. Vaig deixar la finestra oberta i la porta tancada i tot el desgreixador evaporant-se. Sabia que el terra quedaria de pena, però tant fa!

Ja eren quarts d’onze i sense sopar, vaig posar una pizza de les congelades per anar més ràpid, en lloc del lluç que tenia a l’escorredora, que va anar a la nevera, avui li tocarà al lluç. Mentre sopàvem, li anava dient a la meva mare: Potser li hem provocat una mutació i està creixent i quan estem dormint surt de l’habitació un súperdragó. També li deia: És com el llop del conte de les set cabretes i està traient la poteta per sota de la porta. A la meva mare aquestes coses no li fan cap gràcia, més aviat por.

Total, ella ha dormit al meu llit i jo al sofà. Aquest matí, s’ha anat al “cole”, com ella diu a l’hospital de dia on va, tan tranquil•la i sense recordar per que no havia dormit al seu llit i jo he regirat tota l’habitació buscant el cadàver, que no he trobat, i he netejat i llençat un munt de coses, amb records per la Maria i tota la seva família. I ara, estic rebentada!.