divendres, 27 d’agost del 2010

AIGUA

Estic convençuda, que si demanés a la gent que em diguessin a que faig fotos o de que són bàsicament les meves fotos, tothom o gairebé tothom, em diria que faig fotos a floretes. Perque també era la meva sensació, està clar que l'opció paisatge també sortiria, tot i que no els grans paisatges, que no m'acaba d'agradar com em surten. De segur que fotos de flora, és del que més tinc, doncs una activitat que faig és anar a veure flora i fer fotos a les floretes. En igual magnitud dec de tenir fotos de paisatge, vas de vacances, d'excursió i veus un paisatge, t'agrada i li fas fotos, això és el que fa tothom. De gent, en tinc poques, amb la compacta, en faig dels amics, no per res, però és la fàcil de portar i de treure en qualsevol moment i em sap greu, perque no són cap gran cosa quan ho podrien ser. M'agrada fer retrats, però la gent no es deixa fer, tret dels nens, dels meus nebots petits, tinc quantitats ingents de fotos, ara amb el teleobjectiu puc fer una mica més, però els adults a la que veuen que els fas una foto es posen i ja no és el mateix, a més també em fa una mica de vergonya, segons a qui vagis a fer una foto, igual es pot pensar el que no és.

El diumenge passat, vaig anar d'excursió a Cal Jan de la Llosa, a la Cerdanya i després de descarrregades les fotos em vaig adonar, que si hi ha un motiu al qual faig moltes fotos, quasi sense ni adonar-me i que em deixa molt pillada, és l'aigua, ja no la massa d'aigua en si, sinó el detall. És clar, que faig la foto del llac o del riu com a paisatge, però aleshores, em centro en detalls, aquella pedra amb l'aigua, un remolí, i llavors totes semblen fetes en el mateix lloc, l'onada quan trenca a la sorra o les roques i esquitxa. Perque si com diu la mare d'una amiga meva, vista una muntanya, vistes totes. Amb aquestes fotos d'aigua, encara més, l'escuma que fa l'aigua en caure és igual a tot arreu. L'aigua i la remor de l'aigua tant sigui en un riu com al mar, sempre m'ha pillat i em puc quedar mirant el mateix tros embadalida estona i estona. Vaig decidir que posaria en  una carpeta les fotos d'aigua que tingués i ho vaig començar a fer i no vaig acabar, i només amb les fotos digitals, així doncs, sembla que encara tinc més que no pas em pensava, quan ho hagi enllestit ja faré un altre post, molt apassionant!

1 comentari:

Antonio ha dit...

Escucho la foto...

saludos
Antonio