dimarts, 2 de novembre de 2010

ELS NINIS I LA MARE QUE ELS VA PARIR

Ja fa temps que es parla dels NI-NI. En els temps de la meva àvia s'hagués dit que era un gandul i res de tanta pena i donar la culpa als altres, al sistema o a que sigui. El que és gandul, és gandul i prou! I ara resulta que en aquests que ni treballen ni estudien, perque no els dona la gana, els hem de donar una ajuda i un subsidi econòmic, quina barra! Que li expliquin al meu nebot, que amb 20anys, està fent 3er de telecos a la UPC, sense cap penjada i traient algun que altre notable i anant més pelat que una rata i estudiant com una bèstia, que en aquell que anava amb ell a col·legi i que no fot ni brot i es passa el dia de festa amb els col·legues, ara li donaran un subsidi. I a sobre ho hem de pagar tots.
El programa d'ahir al 30 minuts, no el vaig veure, segons que m'exaspera i per això ja no ho vull ni veure, però avui sentia la tertúlia dels matins a Catalunya Ràdio i parlaven d'això o més ben dit d'aquesta gent. La culpa és del sistema, és com quan no es veu la tele i es diu és culpa d'ells, qui són ells?, doncs amb el sistema passa el mateix, qui és el sistema. Uns que el sistema educatiu que tenim, que si que és una merda, que els professors no motiven prou als alumnes. D'altres que el govern ha de donar ajudes i ha de fer una política de creació d'ocupament. D'altres que la família.
Hem passat uns anys, en que fermavem els gossos amb llonganisses i contràriament al que sempre s'havia dit, l'amo del cotarro eren els que no saben fer la o amb un canuto i a sobre guanyant calés a cabassos i vanagloriant-se i enfotent-se dels que haviem estudiat "Mira, jo sense tants estudis (o cap) anar posant totxos i tinc un pis i una casa, un cotxe millor que el teu i els meus fills tenen tots els capritxos que volen i més"
Deien que s'ha perdut la cultura de l'esforç, perque ara s'els ha donat tot i si els donen un subsidi continuaran igual, sense voler fer res. No es pot culpar als pares, per voler donar tot i més als seus fills, és normal. El que passa és que hi ha gent que no hauria de tenir dret a ser pare o mare, però davant d'això no podem fer res.
De NINIS sempre han hagut i sempre hi hauran, però ara són víctimes.
De vegades i ja tinc una edat, quan algú em diu que li hagués agradat estudiar i fer una carrera, que quina sort la meva, que tinc una carrera i quan pregunto perque no ho va fer, sempre em contesten el mateix, que no havia diners i que havia de treballar, són pocs els que em diuen, que no volien i que no creien en el sistema. Després amb el temps, t'assabentes que aquella gent que havia dit que els seus pares no li podien pagar els estudis, és mentira i que mentre jo uns quants, ens tocava estudiar per la revetlla de Sant Joan, caps de setmana, setmana santa i l'agost, ells s'ho estaven passant pipa. Qui no es recorda del que es deia d'aquell anunci d'un cotxe, JASP, julio, agosto y septiembre puteado?
D'aquí a 20 anys aquests NINI es lamentaran. Amb els meus impostos s'els paga l'educació i vull uns resultats, perque han de ser ells els que m'haurien de pagar la meva jubilació i no pagar ara jo també les seves borratxeres. Si més no, vull poder anar al lavabo d'una benzinera i trobar les guixades de les porrtes sense faltes d'ortografia, no com ara!

6 comentaris:

Mireia ha dit...

quin cabreig que portes! Ems veiem demà

Joana ha dit...

Mireia:
És que això és per ja per una passada. No foten ni brot ni saben fer la o amb un canuto, perque no els dona la gana i encara els hem de riure la gràcia. La propera, que? els paguen les xibeques i els porros i pastis? Ja sé que hi ha que no són així, per sort, com el meu nebot hi ha altres i dels que no volen fer una carrera segur que hi ha que fan mòduls i que busquen feina.

Núria ha dit...

Comparteixo el teu cabreig!
Quan treballava a les escoles d'adults em trobava gent de 25 en amunt amb un talent increïble i que venien a treure's el títol de l'ESO. Quan els preguntava què els havia passat em deien: és que jo era un "niñato" que passava d'estudiar ni fer res. Ara treballo en precari o no trobo feina perquè no tinc títol i m'he adonat que vaig ser un imbècil". Aquest raonament me'l van donar més d'un i de dos. Doncs a fer com ells!!! Arremangar-se, treballar de nit i anar a classe al matí sense dormir i treure't el títol de l'ESO i després les proves d'accés a la Universitat per a majors de 25 anys. Això també és esforç. Si els paguem ara tot això, continuem tractant-los com els pobrets que no tenen oportunitats. A pencar s'ha dit, coi, que jo també volia revetlles de Sant Joan o tenir un cotxe als 18 i no el vaig tenir fins els 28!!
Saps que no tots són NINIs? Molts d'ells són NININIs: ni estudia, ni treballa, ni ganes de fer-ho!!!

Equipo de No Me Falles ha dit...

Siéntete parte de la mentira; siéntete parte de su desaparición .

http://no-me-falles.blogspot.com/

Josep B. ha dit...

Totalment d'acord amb tu, però pasa que aquest és un país de i per a rucs, aquí els que estudien són tonros, els que llegeixen són babaus, els que investiguen uns improductius.

Espero que un dia els polítics recobrin el seny.

Joana ha dit...

Núria:
Sempre m'ha fet molta ràbia aquesta gent que diu, que quina sort que havia tingut de poder estudiar i que quina sort que tinc ara de poder sortir i tenir capritxos. En el seu moment ens vam esforçar, no diré sacrificar i si tot va normal, en algun moment s'ha de notar. Però d'aquesta manera, quin missatge donen als altres? Com tu dius hi ha que ni ganes de fer-ho, i si els donen encara pitjor, és la cultura del subsidi. Un monitor d'esquí m'explicava l'hivern passat que entre setmana hi havia una gentada a pistes, i un dia els van demanar a uns que de quin grup eren, els altres els van dir que de cap i els monitors, els van preguntar que si estaven de vacances i que van contestar els altres? que estaven a l'atur. No és normal

Josep B:
Es queixen del fracàs escolar, però amb aquestes iniciatives encara el potencien més. A la ràdio parlaven de generació perduda, ara, que fa pocs anys no, quan aquests nens, anaven pel carrer amb uns cotxes de 20.000 euros o més, fent feines no qualificades i nosaltres no ens els podem pagar.