De fa quatre dies, que sóc poc menys que un proscrit, escòria de la societat. Em sento perseguida i em fa no sé que de pensar que això de llei antitabac se sembla molt a llei antiterrorista. Si seguim així les dues lleis seran equiparades i ja no haurà diferència. A partir d'ara si que podran dir que els fumadors costen més diners a la sanitat, no serà el tabac, seran els refredats que pillarem en sortir al carrer. El govern diu que aquí el preu del tabac és el més baix d'Europa i que està lluny del que costa un paquet de la mateixa marca a França, que els francesos ens col·lapsen els estancs de ciutats com Puigcerdà o Vielha, i que caldria arribar a la mateixa fita. Sap el govern, que els nostres sous no són els mateixos que els dels nostres veïns?
Diuen que els fumadors costen molts diners a la sanitat, però ningú no fa fàstics als impostos provinents del tabac.
Sé que no serà gaire ben rebut, però per respectar la llibertat d'altres a no respirar el fum, que ja la tenien, vull o no entrar a un lloc si es fuma o no, ara em roben la meva llibertat, jo no puc triar.
Jo no puc fumar, però els gossos poden entrar a tot arreu, potser a mi no em ve de gust comprar-me un jersei que no sé quants gossos s'hi han refregat i deixat els seus pèls i que consti que els gossos m'agraden.
Encara no fa dos anys, quan em vaig canviar el cotxe, vaig decidir que no fumaria al cotxe, aquesta mena de promesa, vaig decidir trencar-la el dia dos. De moment no m'ho poden prohibir, tot arribarà, no ens desanimem. Arribarà el dia, igual que qualsevol pot denunciar al del bar on algú s'encen una cigarreta, que qualsevol em podrà denunciar, si pensa que estic fumant a casa meva.
5 comentaris:
Doncs jo ja no pujo al teu cotxe. Deixa de fumar d'una vegada! I no em digues que els no fumadors podem decidir. cap on va sempre el teu fum, eh, eh? :))
Ahhh i a la Bru no la deixen entrar a quasi enlloc
Mireia:
Sabia el que anaves a dir. A tu, perque ja no "estava de moda" per dir-ho d'alguna forma, però a la meva generació quasi ens van "obligar". Era com si ara no tens mòbil o no ets al feisbuc. Quan el cop d'estat del Tejero al congreso es fumava.
Joana, som de la mateixa generació i no fumo, ni m'hi han obligat mai, odio el tabac i he estat sempre una detractora dura. No suporto el fum ni l'olor del tabac, m'irrita els ulls i el coll. Podia triar jo fins ara? Això era com el cinema en català, tenia comptades opcions si volia anar a un bar sense fum i zero opcions si el que volia era un bar de nit, quan els forns-cafeteries o les instal·lacions esportives estan tancades. Em sap greu si ara agafeu una pulmonia però aquesta t'afectarà només a tu i no a la gent que tens al voltant. I la solució és... deixar de fumar. Tu que sempre ets contrària a les obligacions per decret, demostra que els que et van obligar en les teves "épocas mozas" perden la batalla. El que passa és que ara tens la rabieta del que li prohibeixen alguna cosa, encara que fent-ho sàpigues que perjudiques als altres
Això que els no fumadors podem decidir és, ho sento, una fal·làcia:
Menjar de companys d'empresa: "A un lloc on es pugui fumar si no no anem" això sí quan jo vaig exigir (com a ironia) que es pogués esnifar coca tothom em va posar mala cara.
Fer un cafè: Si no és a un Mcdonalds, serà amb fum.
Discoteques i similars: O amb escafandre o a fumar de gratis.
Sembla que els no fumadors no ens agradava de fer una copa, o anar de gresca, nosaltres érem els proscrits.
Publica un comentari a l'entrada