dissabte, 14 de maig de 2011

EL QUE VEIG XII

La meva reclusió és deguda en part a que no puc conduir i que no puc fer grans caminades, això ja ho sap tothom, pesa molt. Si hi ha algú que té a bé venir-me a buscar i traslladar-me a un altre indret i aparcar-me, puc anar on sigui. Avui, ha estat un d'aquells dies en que en Manel m'ha vingut a buscar i m'ha transportat a per anar a dinar a un xiringuito. Per sort, el temps ens ha deixat dinar a tots a fora, si vas a un xiringuito, el mínim és poder dinar a la terrassa. Un cop dinats i la copa feta, que no falti, feia molts dies que no feia cervesa, sangria, "carajillu" i xupitu, el temps ha començat a fer coses rares, ja ho havien dit els homes del temps de TV3, la teva, que dissabte a la tarda plouria. Ha començat a posar-se negre i a tronar. És hora de tornar cap a casa si no vols que el vendatge compressiu es quedi tot xop, m'ha dit en Manel. I així ho hem fet, he arribat justet, quan he baixat del cotxe, plovisquejava i quan he arribat a dalt a casa ja plovia amb tots els seus ets i uts,m'agrada aquesta expressió (Mireia, una d'aquelles paraules encantades teves que has deixat de fer...no és cap retret). Ah! a part de beure,que sembla que només haguem begut, també hem menjat, el que es menja en un xiringuito, PAELLA.