diumenge, 1 de maig del 2011

M'HAN POSAT DEURES!!!

La Mireia de Un Altre Invent, m'ha posat deures. Com que dic que estic avorrida i no puc sortir a fer fotos ni a veure floretes, avui m'estic perdent una sortida de floretes i les que em perderé! i és que estic avorrida, molt avorrida.
Doncs, això, la Mireia m'ha posat deures, diu que faci una entrada cada dia amb una foto de casa o del que veig. Això, m'ha fet pensar i recordar un poema d'en Salvat Papasseit que m'havien fet llegir quan feia BUP, que he buscat i aquí està.
Després hi ha la foto del dia. Ho volia titolar Desde la finestra, però ja hi ha un blog d'un que fa fotos que es diu Fotos desde mi ventana, així que no sé si ho faré aquí al blog o a l'altre de fotos que tinc una mica abandonat. Mentre ho penso, aquí el primer post de la sèrie.

TOT L'ENYOR DE DEMÀ. L'IRRADIADOR DEL PORT I LES GAVINES. Joan Salvat Papasseit.


Ara que estic al llit
malalt,
estic força content.

—Demà m'aixecaré potser,
i heus aquí el que m'espera:

Unes places lluentes de claror,
i unes tanques amb flors
sota el sol,
sota la lluna al vespre;
i la noia que porta la llet
que té un capet lleuger
i duu un davantalet
amb unes vores fetes de puntes de coixí,
i una rialla fresca.

I encara aquell vailet qui cridarà el diari,
i qui puja als tramvies
i els baixa,
tot corrent.


I el carter,
que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa,
perquè no sé el secret
de les altres que porta.

I també l'aeroplà
que em fa aixecar el cap
el mateix que em cridés una veu d'un terrat.

I les dones del barri
matineres,
qui travessen de pressa en direcció al mercat
amb sengles cistells grocs,
i retornen
que sobreïxen les cols
i a vegades la carn,
i d'un altre cireres vermelles.

I després l'adroguer,
qui treu la torradora del cafè
i comença a rodar la maneta,
i qui crida les noies
i els hi diu: —Ja ho té tot?

I les noies somriuen,
amb un somriure clar,
que és el baume que surt de l'esfera que ell volta.

I tota la quitxalla del veïnat
qui mourà tanta fressa perquè serà dijous,
i no anirà a l'escola.

I els cavalls assenyats,
i els carreters dormits
sota la vela en punxa,
que dansa en el seguit de les roderes.

I el vi que de tants dies no he begut.

I el pa,
posat a taula.

I l'escudella rossa,
fumejant.

I vosaltres amics,
perquè em vindreu a veure
i ens mirarem feliços.

Tot això bé m'espera,
si m'aixeco,
demà.

Si no em puc aixecar,
mai més,
heus aquí el que m'espera:

—Vosaltres restareu,
per veure el bo que és tot:
i la Vida
i la Mort.


2 comentaris:

Mireia ha dit...

eiiii! Em faràs cas! Mira ... podràs tenir un diari virtual de les teva baixa.
No ho sé podries posar com a títol un original
" el que veig"
Uaalà... quina currada. Va si crees un blog amb aquest nom i penges una foto cada dia de cada dia fins que et donin l'alta doncs... no ho sé però seria xulo no?

Joana ha dit...

Mireia:
Crear un altre blog no ho sé, però si puc fer una sèrie en aquest amb el teu títol.