DOS APUNTS

Apunt 1.-

Tothom sap que parlo poc de política, més que res per que el meu vessant frívol, superficial i banal, els guanya a tots. Que tinc la meva tendència, és clar! com tothom. Però la política, mai ha despertat en mi un interès primordial, així com en d'altres persones és l'eix de la seva existència o no poden viure sense llegir el diari o sentir les notícies. Jo puc passar perfectament un mes sense saber que passa al món. Per que dic tot això ara? Aquesta primavera i aquest estiu, han estat molt plens de política i ja no només de política internacional, sinó de política més domèstica, de casa nostra. I com que tothom ja sap que els meus circuits cerebrals són força estranys, m'ha vingut al cap o m'he recordat d'un amic, que a finals de primavera va marxar a l'altra banda de l'Atlàntic i que si que li van molt tots aquests rollos i vaig pensar amb tot el que s'està perdent. Les notícies de caire internacional, segur que les pot seguir, però totes les que ens estan passant aquí últimament de ben segur que és més complicat de poder estar al dia.

Apunt 2.-

Que faig fotos, és de sobres sabut per tot el món. He fet fotos de sempre, la meva primera càmera me la van portar els reis quan devia tenir uns vuit anys, era una Kodak instamatic, amb flash que es gastava i calia comprar els cubs. Després he tingut unes quantes càmeres compactes automàtiques i quan podia li prenia al meu pare la seva réflex, d'objectiu fix, 35mmm. El meu pare, també feia moltes fotos quan no es feien tantes com ara. De manera, que podríem dir que tinc una afició a la fotografia, em compro llibres i els llegeixo, entro a webs i també a blogs que parlen de fotografia. La meva afició a la fotografia va lligada també a la meva afició per sortir a la muntanya, on és incompressible que no vagi carregada amb la meva motxilla i tots els complements, com si fos la barbie. Els meus nebots, són objectiu principal també, de fet qualsevol que es deixi. No sé, si les meves fotos són bones o dolentes i tan me fa. Diria que el meu pare em va transmetre la seva afició a la fotografia, al meu germà li va transmetre l'afició a fer puzzles (ara la té una mica abandonada, el meu germà és pràctic), que també la té el meu nebot gran, per tant, és una herència que va lligada al sexe. Però a la meva germana, no li va transmetre cap afició, la meva germana ni fa fotos, ni fa puzzles. Si, llegeix, això també ho feia el meu pare i la meva mare i també jo. Però, no té cap afició que l'absorbeixi i sigui capaç de deixar de fer alguna altra cosa per allò. El meu cunyat, per nadal li va regalar una càmera de fotos, per veure si així s'animava a fer alguna cosa, però no ha tingut èxit.

Tothom sap que quan arriba la temporada d'hivern, ho deixo tot empantanegat i tot queda suspès i postergat per pujar a Masella, com l'any que no em vaig canviar l'ordinador fins que no es va acabar la temporada.

Que fa que uns tinguin aficions i altres no?