dissabte, 29 d’octubre de 2011

PREPAREM-NOS PER L'HIVERN!



El temps ha començat a canviar, sembla que ja s'acosta el fred. Quan, no fa gaire dies, encara anava amb samarretes d'estiu i sandàlies, vaig rebre la revista de Masella. Cada any l'envien, autobombo que en dic jo. A mi, l'únic que m'interessa de la revista, és el preu del forfet de temporada i fins quan tinc temps per comprar-lo amb el descompte. El rebre aquesta revista, no em va sobtar gens. El que si em va sobtar, va ser rebre ahir una carta de Masella, on m'informaven que el cap de setmana que ve es fa el Nivalia i que hi seran i aquesta si que és bona, m'hi adjuntaven dues invitacions per anar-hi. Ara els escolto! S'ha de mimar la clientela, que any rere any hi va i ja se que no sóc la única a la qui se li fa, som molts. Però, que ens impediria de canviar d'estació? Els preus són tots iguals i ara més que mai, cal que ens mimin. Jo em deixo mimar. 
Se, de sobres, que quan arribem allà dalt, ens tornem uns ànsies i tots, jo la primera, volem aparcar el cotxe on més a prop millor. Jo el vull deixar al davant del bar. Tots els clients, som iguals, però quan hi ha una fidelitat, si que podrien fer alguna cosa en aquest sentit, seria una deferència. Jo els sóc fidel i ells a canvi em mimen i jo em deixo mimar. En aquests moments, cal mimar als que et són fidels. Està més que clar, que el que prima, és que l'estació estigui bé i les pistes en condicions, hagin tots els serveis i millorin any rere any, això ja ho fan. El tracte del personal, amb mi, sempre ha estat més que correcte i pel que veig amb els altres també.

2 comentaris:

Núria ha dit...

Joana! Si vols, m'hi acosto un moment i pinto unes línies amb el teu nom davant del bar, com a clienta honorífica!!!
Fora conyes, tens raó. Ara és un moment on s'han de premiar les fidelitats perquè, davant d'una mínima diferència, ets pots arribar a carregar el negoci.
Estàs de sort, crec que ara sí arriba el fred!

Joana ha dit...

Núria:
Anem a Masella per que ens agrada i ens va bé d'anar, però saps la ràbia que fa, arribar d'hora, quarts de deu i no trobar lloc, que els que pugen un cop a l'any o van a veure la neu amb les mans a les butxaques i de picnic, t'ocupin l'aparcament i les taules del bar tot el dia, que poc negoci els deixen i tu que has pagat per avançat, et toqui deixar el cotxe a les chimbambes i no puguis ni parar a migdia a fer una cervesa i unes patates, per que no hi ha lloc on seure.