dimecres, 5 d’octubre de 2011

TOT TÉ UN PREU

Hi ha un crisi galopant, que cada dos per tres, ens recorden la ràdio, la tele i els diaris. Ja no escolto la ràdio, no ho vull sentir. El govern de tot arreu ens diu que patirem retallades per tot arreu, a la sanitat, a l'ensenyament, ens apujaran impostos, s'inventaran de nous, l'augment de l'atur no té aturador i la psicosi de tots va en augment. No sabem on han anat a parar els nostres diners. Cap administració no té ni un ral. Ara, que tot just ha començat el curs escolar, els pares s'exclamen que els llibres són molt cars, quins llibres? si la immensa majoria d'escoles tenen els llibres socialitzats o fan reutilització! Per tant, els van comprar quan la cançó de l'estiu va ser la Bomba de King Africa!. Els hospitals, cada cop tenen menys serveis i en els ambulatoris no et contesten al telèfon ni per casualitat, ja pots tenir una febrada que no et despenjaran abans de mitja hora. Però, és clar, l'escola pública i els metges del seguro, són gratis, això diu la gent. I la gent, no sap, que tot té un preu i que tot s'hauria de pagar. Els pares haurien de tornar a pagar íntegrament els llibres dels seus fills, els medicaments a la farmàcia, els guants de làtex, que fan servir metges i infermeres. Per que ningú, a casa, no agafa un tomàquet i el llença a les escombraries, a no ser que s'hagi fet malbé i encara i així, a no ser que estigui molt malament, sempre s'intenta aprofitar alguna part. Jo recordo, a la meva mare i al meu pare, renyar-me per que no guixés els llibres, allò de pintar al llom, pintar bigotis o arracades a en Cervantes al llibre de literatura o a la Madame Curie al llibre de física, dient-me allò de: " Et penses que els llibres no costen diners o que me'ls regalen!". A ningú no li passa pel cap fotre-li una rascada al cotxe, per que si o tirar el mòbil contra el terra o canviar les rodes del cotxe sense necessitat. Ens ho mirem, per que ens toca gratar-nos al butxaca de forma immediata. Cada cop més la gent, pren consciència que el mobiliari urbà és de tots i que ens costa diners a tots, que l'autobús també cal conservar-lo per que és de tots i no podem anar trencant els seients o fent guixades a les parets. Doncs el mateix passa amb l'ensenyament i la sanitat, no és gratis, senyors, gens ni mica, que ningú no vagi errat, els meus impostos i els de tots els que en paguen, van en això i jo vull saber que tots aquests nens i nenes aprofiten el que se suposa que els ensenyen a l'escola, per que no serà son pare o sa mare, els únics que tenen dret a opinar sobre si treuen o no bones notes, jo també hi tinc dret, una part de la seva educació la pago jo. I amb la sanitat i benestar social igual, vull saber que no els donen tires reactives per la determinació de glucosa en sang a qualsevol i que la meva mare no es pot fer l'anàlisi els cops que diu l'endocrí, per que no li toca i ja és vella i no cal i que aquell senyor, que com que viu sol i no té fills, quan surti de l'hospital tindrà una prestació econòmica per que el cuidin i a la meva mare no li toca que algú vagi a casa a cuidar-la, per que té fills i treballen i cal pagar una persona, així que estic pagant-ne dues, la que cuida a ma mare i la que cuida aquell senyor, que potser té una muntanya de cuartos com el tio Gilito. Tothom ha estirat més el braç que la màniga i ara entre tots hem mort la gallina dels ous d'or. Els indignats es queixen i jo també em queixo. M'han estafat, la vida és una merda i només tinc obligacions i no tinc cap dret. Només em queda el dret a rebequeria.