diumenge, 13 de novembre de 2011

FEBRE, VÒMITS, MAL DE CAP, DIARREA?

No, no tinc cap d'aquests símptomes. Així, és com començaven  les visites del que era el meu pediatre i que després també va ser el meu metge de capçalera. Després de dir tot això, si era a mi a qui tocava visitar, la qual cosa era molt probable, venia, quan deia, au pubilla puja a la llitera. Així, és com començaven les visites del Doctor Castañer quan anaves a casa seva a visitar-te, acabaven amb una piruleta. Al despatx, tenia l'orla penjada i en una llibreria on tenia llibres de medicina, per fer bonic, tenia pots antics de farmàcia i un petit camià dissecat. Era una mica estrany, per que donava la mateixa hora a tothom i llavors segons arribaves. Es podia sortir de la visita a les 12 de la nit i si estaves al llit amb febre, podia molt ben ser que vingués a casa passada la mitja nit o de matinada, quan acabava la consulta. Quan venia a casa, era per que tenia febre i a mi sempre m'ha pujat molt la febre i a més també convulsions i aquestes coses, així, que no podia sortir al carrer, llavors, la meva mare, em posava draps mullats amb aigua i vinagre al front i als canells a part d'uns supositoris, que es dien "rectolmin" que eren un antitèrmic, res de xarops com el dalsi que tenen gust de maduixa! La gran majoria de vegades era unes angines, després faringitis, però jo agafava febre igual o una grip. El Doctor Castañer arribava a casa, deixava el seu maletí damunt de la taula, l'obria i mentre treia un bloc, l'estetoscopi i una llenterna molt petita, demanava una cullera i un tovalló gran, la cullera era per posar a la boca i xafar la llengua, el tovalló era per posar-lo damunt del pit i no trobar fred l'estetoscopi. Era, quan jo sentia entre deliris com demanava que em passava i els meus pares li explicaven i llavors ja enfilaven cap a l'habitació i obrien el llum que em molestava. El Doctor Castañer parlava molt fort i sempre reia i entrava a l'habitació, dient, veiem que li passa en aquesta pubilla, jo no sóc pubilla, però ell ho deia sempre i aleshores era quan li deia a ma mare, allò de si ja havia fet l'amanida per l'aigua amb vinagre amb la que m'amanien el cap i els canells. La visita s'acabava amb les receptes, uns antibiòtics, molts cops injecció, els supositoris per la febre i tota la setmana a casa sense sortir, si no millorés em torna a trucar i sinó demani hora per la setmana que ve a casa meva o me la porta al "segurillu" que és com li deia a la seguretat social. Sempre millorava i em posava bé, tocava anar a casa seva i aleshores venia la següent tanda d'injeccions, que eren defenses per reforçar l'haver pres antibiòtics. No és d'estranyar que jo no tingui ara les dents d'un blanc immaculat amb tants antibiòtics!

Doncs, avui al matí, me l'he trobat a la farmàcia de sota de casa. No és pas cap cosa fora del normal, el farmacèutic, el senyor Jaume i ell són amics de sempre, van a jugar al tenis i aquestes coses. Ja tots dos estan jubilats, però el farmacèutic continua vigilant el negoci, que ara porten la filla i la jove, també farmacèutiques. Tant el Doctor Castañer com el senyor Jaume, em coneixen des que vaig nèixer. I quan avui he vist al Doctor Castañer, m'ha fet il·lusió, feia vuit anys, des que vaig tenir la mononucleosi que no l'havia vist. D'aspecte estava bé, igual que sempre, parlava igual de fort i també reia, però m'ha fet una mica de cosa, per que parlava en castellà i li ha fet com molta alegria veure'm, m'ha abraçat i fet dos petons. Quan l'he vist, jo l'he saludat:"Hola Doctor Castañer, es recorda de mi?" Més que res per la de temps que feia que no m'havia vist. M'ha fet pensar en que feia com la meva mare, que es posa molt contenta i té molta alegria quan veu algú que fa molt temps que no veu, i que el coneix de sempre, però no sap qui és, sap que el coneix i li resulta familiar, però no sap qui és. Un home, que es sabia tota la meva història de memòria i totes les malalties que havia tingut i les que no havia tingut. Dilluns li pregunatré al farmacèutic, que aquest si que està perfectament i toca del tot.