divendres, 4 de novembre de 2011

RECORDA


S'ha salvat molts cops de ser llençat, no com la forca, que es va haver de llençar per que a part que ocupava molt espai, estava corcada i ara està penjat d'una paret per fer bonic. Qui li havia de dir en un picamatalassos que finalment el seu destí seria com a objecte decoratiu. I no és pas que no hagi fet la seva funció, però de ja fa uns anys, que es va jubilar. Jo havia vist a la meva àvia picar els matalassos i pel que sembla, la meva àvia en els seus bons temps, també era capaç de fer-los.

Me'n recordo del dia que tocava canviar els llençols, un cop s'havien tret els llençols, tocava deixar que el matalàs es ventilés, es plegava per la meitat i llavors venia quan rebia de valent. Una bona teràpia contra l'estrés, no calien pilotes antiestrés. Els matalassos de llana, pesaven i calia fer-los cada no sé quants anys. Tothom diu que era tan dolent per dormir, però jo no vaig tenir mai mal d'esquena. I recordo agradable, dormir en un matalàs així, igual que el somier de molles.

A que treu cap  tot això? Aquest vespre, en el programa del Tomàs Molina, Espai Terra, no és que m'agradi, però és just abans del Telenotícies, ha sortit l'home del temps amb un estri d'aquests i demanava com es deia i per a que servia, un concurs que fan i llavors he pensat que jo en tenia un penjat d'una paret i que anava a fer un post!
Ara que hi penso, em sembla que començaré una sèrie d'entrades revival, tinc coses a casa per poder-la fer. L'anomenaré "Recorda" com el títol d'una pel·lícula, que em sembla que era d'aquell senyor grassonet que feia "cameos" a totes les seves pelis.