Un dia per esborrar del calendari!

El dia d'avui podria no haver existit o millor dit el dia d'avui hauria de no haver existit. No és per que hagi sigut sant valentí, això se me'n refot, fa una estona ho deien a la tele, ni ho sabia. Ahir al vespre, quan vaig arribar a casa, vaig aparcar al davant de casa, en zona de càrrega i descàrrega, no m'agrada fer-ho. Clar, a les vuit d'aquest matí, expira el temps, però avui no havia de marxar tan aviat i no passaven gaire minuts de les vuit quan he mirat per la finestra i havia lloc i he pensat que em prenia el cafè, em vestia i baixava a moure el cotxe. A les nou i quart, he tornat a mirar per la finestra i quina ha estat la meva sorpresa, el meu cotxe no hi era i a la vorera al seu lloc es veia aquell triangle taronja tan odiós i odiat per tothom. Ja no havia cap pressa. No s'havien entretingut pas a retirar el cotxe. Tinc la teoria, que pel barri o més concretament, per allà els volts més propers de casa, hi ha un cabró/na, fill/a de la gran puta, tot i que sa mare sigui una santa i que avui m'ha tocat a mi el rebre. Ja fa temps, que va haver una onada de denúncies cap a alguns comerços de la zona, per coses un tant idiotes, a la mercèria i a una botiga d'un home que arreglava motors i a una pelu, per no tenir els rètols en català, uns rètols que es remontaven a la nit dels temps i que no són comerços que vagin gaire galdosos i que només esperen el dia en que es puguin jubilar. La farmàcia, per que els llums i la creu enlluernaven quan pujava pel carrer en cotxe i a la fleca, per que feia olor. Suposo, que és algú que no te altre cosa a fotre, per que fa molt temps que no veig passar els urbanos per allà i no crec que cap repartidor hagi estat, doncs havia lloc per deixar la furgoneta o el camió, a més fa temps que no veig la grúa. Total, he hagut d'anar al dipósit municipal per enretirar el vehicle. Ja m'havien esguerrat el dia i no havia pogut fer el que volia fer. A la tarda, havia de fer una visita i volia fer bona impressió. Em volia fer el cabell llis, tothom em diu que així se'm veu més dolça i que el cabell llis suavitza l'expressió, com que el color negre també diuen que fa les faccions més dures i això no ho penso canviar, no em posaré rossa platí!. Doncs, no volia semblar una sergent i no tenir la cara de mala hòstia que dec tenir de forma habitual, i així em va tot! He pensat, que ho faria a migdia, em rento el cap i m'eixugo amb l'assecador i em passo la planxa, tinc temps!

TENIIIIIIIA TEMPS! A les dues sona el mòbil, el nom que surt a la pantalla, és el que mai vull que surti! L'hospital de dia on va ma mare. L'infermera, em diu que té la pressió molt alta i que no hi ha forma que li baixi, que vagi a recollir-la i que la porti al metge, que ja fa molts dies que li passa. Tota la tarda a l'ambulatori amb pastilles d'aquelles màgiques que els donen i la pressió igual d'alta. Al final, sembla que ja a casa ha baixat una mica i estava més tranquil·la. 

Em diuen, que he de fer la meva i no sentir-me responsable i culpable de tot, però sembla que quan decideixo portar-ho a la pràctica, els esdeveniments m'obliguen a responsabilitzar-me altre cop.

Un dia per esborrar del calendari!