dilluns, 5 de març del 2012

Ningú dirà que no ho intento!

Ho he provat! Dissabte vaig pujar, i ho vaig intentar, per mi que no quedi, si no ho hagués intentat m'hauria quedat amb aquella cosa, però no va poder ser. El genoll encara no està bé. Vaig pujar al telecadira, però al començar a baixar per la Familiar, que no és pas cap cosa de l'altre dijous i no vaig poder. Ara entenc el que senten els novells en baixar aquell "mur". No és que veiés una gran baixada amb molta dificultat, però el genoll esquerre, no estava a punt i semblava que hagués de fallar d'un moment a l'altre. No podia fer força i em tremolava. Vaig fer la part amb més pendent com vaig poder, però amb elegància i dignitat, sense divergència d'espàtules ni cunyes, un paral·lel conduit perfecte, i després la part plana, com que no calia apretar, no havia problema, a més podia anar només amb un sol peu, com si anés a peu coix. Que per això, el meu moni ens fa fer aquells exercicis estranys d'esquiar amb un sol peu, sense esquís. Si era pla o digu'm amb molt poc desnivell no passava res, però si no puc ni la Familiar, millor plegar. Però jo ho vaig provar. Així, que com que anava preparada per si de cas, em vaig canviar i vaig agafar la càmera i vaig estar fent les meves tonteries, tot xerrant amb tothom de tant en tant. Potser falta una foto, la de la genollera, que me'n vaig comprar una, però, tot i la genollera no està bé. He de reconèixer que encara el tinc un pel inflat i em fa una mica de mal. Espero que per dissabte vinent ja estigui a punt o millor, ho tornaré a intentar!




2 comentaris:

Martí ha dit...

Algun dia et faràs malt de debó!. Espera a estar bé i llavors podràs fer el que vulguis; fa vint anys podiem forçar el cos, però ara les coses son més lentes, es alló de poc a poc i segur

Joana ha dit...

Martí:
Ho havia de provar. I ja em vaig fer mal de debó, quan me'l vaig trencar. Però sé reconèixer que no estava bé i vaig saber retirar-me.