dimecres, 20 de juny de 2012

Retorn als orígens o ho intento

Quan vaig començar el blog, fa uns quatre anys, em sembla, va ser per explicar les meves sortides bàsicament, deixant de banda que va ser culpa de la Mireia. Volia, explicar les excursions, però sense fer una ressenya com les que ja hi ha milers pel món. Mai he pretès que fos un blog de viatges, d'aquests que estan tan de moda, ni el santa santorum de les ressenyes. Si hi ha alguna cosa que em crida l'atenció, la poso i ja està.
Ara feia molt dies que no feia una entrada de les meves sortides, no per que no n'hagi fet, cada setmana hi ha sortideta. Aquesta setmana ha estat tot el cap de setmana. Ho necessitava, la setmana passada va ser horrorosa, dijous, tenia una presentació, que no sabia com agafar-la, no volia quedar bé, volia quedar més que bé i estava molt nerviosa i estressada. Així, que quan el dimecres un amic em va dir de fer alguna cosa el cap de setmana li vaig dir que si, tant me feia el que, però es tractava de sortir. Des de l'estiu que no dormia fora de casa, si no era per feina. Dijous, vaig fer la presentació i no em va agradar com em va quedar, em vaig sentir molt malament i quan vaig acabar, que eren tot just les nou del matí, estava rebentada, no estava contenta, ho havia passat fatal i els nervis havien passat factura, no dormir, vaig anar tot el dia adormida i l'endemà, tampoc no acabava de sortir-me'n.
I per fi, va arribar el dissabte. Si feia calor, molta i més si penses anar a La Noguera, un embassament al cantó refresca una miqueta. I que bé que s'estava, sense ningú més a l'embassament, i això que a mi els embassaments no m'acaben de fer el pes. Sense horaris, dinar a les sis, i què? Sortir a fer un volt sense horari, una cervesa en un bar d'un poble perdut entre unes muntanyes. Tornar a sopar a quarts de dotze. Dormir deu hores!
I com deia una cançó, que no recordo de qui era: "Però el somni d'aquell home, va arribar al fi, l'horitzó i aquell punt negre varen fugir i tot va tornar a ser, trist i infeliç, però al menys l'home es va sentir feliç. En aquell somni"

I com no podia ser d'altra forma, unes fotos.
















1 comentari:

Maria ha dit...

Les fotos són meravelloses!! :)

tots necessitem una escapada així de tant en tant sense pensar en el temps ni en res. Resulta agradable!