diumenge, 5 d’agost de 2012

Uffff! Quina setmana!

Si hi ha algú a qui li passin situacions estranyes pel que a relacions personals es tracta, em sembla que aquesta sóc jo. El que per uns altres, acaba com ha d'acabar, per a mi no, es queda com estava i jo més descol·locada que si poses un vàter al mig del menjador.
Després de passar una setmana d'aquelles que no saps on estàs i que no saps que ha passat ni que passarà i que no saps mai quan en tindràs notícies. Aleshores, rebo una trucada
- Bueno, puges o què?
- Què?
- Que si puges o què?
- NO, com vols que pugi?
- Per què no puges?
- Ara, a que ve tot això?
- No havies dit que pujaves?
- No, si no sabia on eres?
- Però...no havies dit que pujaves?
- Joooooo?
- Si, m'ha dit el P, que pujaves.
- No hi he parlat pas, ni tan sols cap missatge
- Ja l'està liant aquell
- Com li pots fer cas, si jo no t'he dit res.
- Bueno, i que fas?
- Com que que faig?
- Per que no puges?
- Ara no puc i demà he de fer la bossa i recollir
- Puja ara i demà al matí baixes.
- No puc, ja ho saps, són les dues de la tarda.
- Vaaa, segur que no vols pujar?
- Ja ho saps, que ara no puc disposar com abans.
- Si, vols pujar, ja saps, això es talla....

I jo que he de pensar?

Fa cosa d'un any, em van tirar les cartes, no és una cosa en la que hi cregui, me les va tirar una amiga. La interpretació, la vaig trobar molt particular, a més et coneix i per tant ja en sap moltes coses. El que em va dir, era força obvi, sabent tot el que ja sabia. Fins aquí, cap problema. Aquesta setmana, algú que no conec, ni em coneix (està clar), me les ha tirat altre cop. M'ha sobtat que ha sortit més o menys el mateix i sense posar noms, en aquest cas, s'ha acostat igual que fa un any. En resum, en tots dos casos, han dit, que cal un canvi. Un, ja l'he tingut, però no sembla que aquest sigui el més important. El millor de tot, és que et diuen el que ja saps. Et cal un canvi, deixa el passat enrere, d'acord! però... com hi arribo? Hi ha coses que no es poden deixar enrere. I per déu! Si hi ha una cosa que intento és que canvii alguna cosa.

2 comentaris:

Agnès Setrill. ha dit...

Uix, a vegades quan es busca no es troba...i quan deixes de buscar entrepusses amb un un munt.
Sort!

Maria ha dit...

Estic d'acord en Agnès, quan no busques és quan apareix!