Desvariant

Ja he fet el pas. Ara cal quedar i que facin la proposta. Quan vaig fer el crit d'alarma, simplement vaig cridar, jo no podia fer altra cosa. Havia arribat a un punt en que ja no podia més. El que no tinc tan clar, és que sigui exactament el que jo vull. I he de saber dir no i ara és el moment per posar-ho en pràctica. I no han posat cap inconvenient i jo em demano, per que no han fet abans el pas? i posar esment? comoditat? però ara, tranquil·la, reflexiono, que podia haver fet alguna bestiesa l'altre dia, no per que no tenia esma ni per això.

I no és pas que demani cap cosa de l'altre món, només ser una miqueta, només una miqueta feliç, no massa, no fos cas que m'acostumi a allò que no he tingut mai. I em conformo amb poc, disposar de temps per sortir a fer un volt, un cine, un soparet, un dinar, poca cosa. 

I ahir va ser una nit agradable i em vaig adonar que aquests dies l'havia enyorat, però massa m'agobia i no sé.

I últimament, tothom em diu que estic sola, doncs, si, estic sola i què? Deu ser que no sóc capaç d'acabar de relacionar-me amb la gent o ves a saber quin defecte tinc!. Per que, segons diuen, sóc simpàtica, divertida, amb sentit de l'humor i amb una conversa interessant, però tant és que siguin homes o dones. Les dones, no volen ser amigues meves, no sé el per que? En quant han anat trobant mansos, jo he deixat d'existir per sempre més o sense que hagin aparegut, simplement he deixat d'interessar o de ser útil per no sé quins obscurs objectius maquiavèlics, que jo desconec. I els homes? Els obscurs objectius, no són tan obscurs i si els meus són els  mateixos, cap problema. Amb alguns aconseguim ser amics, està bé. Amb altres, es pensen sempre que els vull caçar, collons, doncs quines perles, alguns! No sé qui vol caçar a qui?. No necessito ningú que em mantingui, tampoc que em porti enlloc, se anar tota sola arreu, de vegades millor que no pas ells. Així, que qui necessita a qui? Per que, a més, sovint, i ja tenim una edat! són separats i amb fills. I mira que són creguts!