Primer, dir que la foto no és pas recent, ja té sis anys i és un negatiu escanejat. Com que sempre intento il·lustrar, malgrat les últimes entrades no hagi estat així.
Sóc banal, frívola i superficial i això em porta problemes. Però, sóc com sóc i és així com vull ser. Vull la meva tonteria que ve de sèrie, com l'aire condicionat i l'airbag als cotxes. Vull poder tornar a fer bogeries, com decidir a l'últim moment si tornant de Tignes, passem per Ginebra a comprar unes rodes abans de tornar a Barcelona i no dormir en tota la nit, o poder decidir i fer-ho, si em quedo tota la tarda per allà baix i que potser no és el que se suposa que he de fer, però a mi em ve de gust.
Sóc xerraire de mena i social i sociable i això mateix m'ha fet tancar en l'ostracisme més profund, ratllant l'autisme. És com allò de les pelis de polis, quan detenen algú: " tiene derecho a permanecer en silencio, todo lo que diga podrá ser usado en su contra" i això és el que he fet durant un temps. Sóc conscient, que si parles has d'assumir les conseqüències, però només em va tocar el rebre a mi. La única culpable dels mals de tot el món sembla que només era jo. Ja s'ho faran. Ara ja tenen el que volien, allò que tenia jo, són més felices, no ho sé i tampoc m'importa.
Si que necessitava tranquil·litzar-me, i sortir d'allà on m'havien fet tancar, però no era el camí, no la manera de fer-ho, em sembla, si realment t'importa una persona, no li dones l'esquena. Potser no deixi de fumar. Però em sembla que estic tranquil·la o més tranquil·la. Sóc un garbuix, però no estic nerviosa. No ho entenc, però no m'importa. Un desconegut, primer, ara no tant, m'ha ajudat i m'està ajudant, no vol que li doni les gràcies, però jo li ho agraeixo molt. No estic acostumada i fins ara sempre havia estat al revés.
I ja continuaré, que em vaig a la dutxa. "Sábado, sabadete...."
1 comentari:
Sigues tu sempre, això mai ho has de deixar perdre!
Publica un comentari a l'entrada